Políticament parlant aquest any és preveu d’allò més interessant, al menys des del punt de vista d’una animal polític com jo.
En els darrers dies han passat coses prou significatives com per a fer canviar el panorama polític de partits o federacions de partits tan consagrats com el PSOE i CiU.
La primera notícia que vaig tenir sobre la destitució per part de l’executiva nacional de Tomás Gómez com a Secretari General de la FSM, la qual cosa sembla que anava implícitament lligat a ser el cap de llista pel partit a les properes eleccions autonòmiques.
Sembla ser que la decisió de Pedro Sánchez i el seu equip té més suports que detraccions. Un dels pocs dirigents que ha posat les dues mans al foc per Gómez ha estat el candidat a l’alcaldia de Madrid Antonio Miguel Carmona (el que surt a la Sexta noche), per tant, caldrà esperar a veure quina decisió es prendrà (si és que se’n pren cap) ara sobre Carmona.
A la SER van entrevistar Raúl Gil amb motiu de la presentació del llibre Con Tinta Roja. Raúl Gil, un animal polític com jo, va ser Secretari General de Joventuts Socialistes de Cantàbria i Secretari de Joventut durant el govern de Zapatero. Desenganyat de com actuen internament els partits, va deixar a banda la política y va marxar cap a Alemanya per mirar de torbar una sortida laboral. No obstant, estava d’acord amb la decisió que es va prendre sobre Tomás Gómez.
Si ens hem de creure la versió oficial que va donar l’executiva del PSOE, la destitució dels fins ahir Secretari General de la FSM, es deguda a la davallada en les enquestes electorals.
Ara bé, també hi ha qui opina qui Pedro Sánchez disposa d’una informació que encara no ha sortit als mitjans. Està informació, evidentment vinculada amb Tomás Gómez, estaria relacionada amb els anys que, aquest, va ser l’alcalde de Parla i amb la desviació de diversos milions d’euros durant la construcció del tramvia. Per aquest motiu, la imputació de Gómez podria produir-se properament. Cal recordar que el successor de Gómez i número dos de l’ajuntament quan ell era alcalde, ja fa uns mesos que ho va ser.
No em cansaré de repetir-ho, el PSOE va perdre l’oportunitat de refundar-se i començar pràcticament de zero. Amb tota seguretat, si això hagués passat i s’hagués arraconat a les velles glòries, Pedro Sánchez (o el que hagués estat escollit), s’hauria estalviat els problemes que ara té.
L’altre moviment teutònic pot passar al si de CiU. Ja sabeu que hi va haver una votació al Congrés sobre el pacte d’estat signant entre Rajoy i Sánchez referent al terrorisme ghijadista i que els dos partits que conformen la federació van votar diferent. Mentre UDC, el partit de Duran i Lleida (president del grup) va votar a favor, CDC es va abstenir. No és la primera vegada que, a Madrid, totes dues formacions voten diferent, però si que és la primera vegada que ho fan sense haver-ho acordat prèviament.
L’emprenyada dels democratacristians va estar monumental. Des de Duran i Lleida a Joana Ortega. En canvi, els seus socis hi trauen ferro i minimitzen l’incident. Segons els convergents, tot es a deure a un malentès i que a la reunió prèvia s’havia parlat de no oposar-se i que entenien que abstenir-se era una forma de no oposar-se a la llei.
En canvi, des de UDC diuen que l’ordre va arribar de Barcelona i molt probablement de Lluís Corominas, un dels homes forts de CDC.
No obstant, la mala maror entre tots dos partits ve de lluny, però arran del procés independentista s’ha accentuat. Depenent de com derivi el llarg camí cap a la independència, tampoc caldria estranyar-nos massa que les dues formacions acabin trencant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada