L’enrabiadeta d’en Duran de la passada setmana, de moment, sembla que no anirà més enllà.
Tot va sorgir a ran d’una votació al plenari del Congrés on, per primera vegada, C (CDC) i U (UDC) van votar diferent sense haver-ho pactat abans de fer-ho. Mentre U va votar juntament amb el PP i el PSOE la llei contra el gihadisme, C és va abstenir. En Duran es va sentir desqualificat i tots els ulls de U es van dirigir cap a Josep Rull con a inductor de la deserció.
Tots els de U en bloc van fer costat a Duran un polític que, a priori, sembla que té més vides que un gat (el gat en té 7) i que sempre ha sobreviscut a les adversitats, vingueren de C o des de U, el seu propi partit.
Després d’una reunió a més alt nivell entre C i U, finalment, sembla que la sang no arribarà al riu. Per molt desitjable que sigui per alguns, ara, el més prudent es seguir sent CiU al menys fins les eleccions municipals de maig que, com aquell que diu, estan al voltar el cantó. Després, ja es veurà.
Des de la conversió en massa de C a l’independentisme més militant, la majoria dels dirigents i no pocs militants de base, estan per la reconversió de CiU amb CiE o EiC (suposo que aniria en funció dels resultats electorals)
En canvi, les guerres civils o fratricides, sembla que s’han instaurat al si dels socialistes. Si primer va ser Madrid on la direcció nacional va destituir a corre-cuita, per sorpresa i amb nocturnitat i alevosia, a Tomás Gómez, el Secretari General del PSM i candidat a la presidència de l’Assemblea de Madrid, ahir va ser l’alcalde de Lleida l’Àngel Ros qui va destituir a la seva número 2 Marta Camps.
Sembla ser que Marta Camps s’havia fet il·lusions de succeir a l’ara alcalde de la Paeria. No sé si Ros havia dit en públic o en privat que no es presentaria a la reelecció, però el cert és que, finalment, va decidir presentar-se i la Camps sé li ha acabat la paciència al sentir-se no sé si traïda, menyspreada o què.
Quan algú es posa en política, ja sap a que s’exposa. No justifico el que ha passat tant a Madrid com a Lleida, però no és ni el primer cop ni serà l’últim que passin fets com aquests. I tot això és per culpa de la manca de democràcia interna. Desgraciadament als partits manen les direccions i no les bases que, sovint, es mostren com a veritables ramats de corders.
Potser si que Ángel Gabilondo sigui millor candidat que Tomás Gómez i potser també que els moments que estan vivint els socialistes calia assegurar l’alcaldia de Lleida i això passava per que Àngel Ros tornés a ser cap de llista. Però les formes no s’haurien de perdre mai, perquè al final pot acabar passant factura.
Mentre sortia per la porta del darrere, la Marta Camps no es va mossegar la llengua i va acusar a Ros d’haver signant contractes irregulars i haver malbaratat diner públic en la compra de corbates i fulards de disseny.
No sé si aquestes greus acusacions acabaran en denúncia per part de la Camps o la fiscalia que podria actuar d’ofici, però, en tot cas, no crec que li faci bé al PSC de Lleida, al menys que es demostri que les acusacions de la Camps són falses i no caigui bé a ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada