El creixent encant del federalisme

JOAN TAPIA

Periodista

Després de la roda de premsa d'Artur Mas de dimarts i les últimes compareixences en la comissió Pujol ja està clar que hi ha una certa fatiga de materials en l'independentisme. La setmana passada un sector de CDC va voler trencar la coalició, però dilluns Mas i Josep Antoni Duran Lleida van blindar, almenys provisionalment, les sigles de CiU. Mas va comparèixer dimarts i va descartar un canvi de Govern abans del 27-S, però ahir, dimecres, Oriol Junqueras va proposar l'entrada d'ERC per blindar les estructures d'Estat. El cunyat de Jordi Pujol va declarar dilluns que desconfia de la família Pujol Ferrusola -forta càrrega de profunditat contra el pujolisme- i dimecres, Jordi Pujol Ferrusola, que sembla que va domiciliar un compte suís al Palau de la Generalitat, va ser imputat per la gestió de la fortuna oculta dels Pujol.

Algú ha dit que encara que l'independentisme ven fum té l'avantatge que al davant no hi ha res. Mariano Rajoy dient que no a tot no és alternativa. I Miquel Iceta, que fa tot el que pot i bé, tampoc ho és mentre Pedro Sánchez no visqui a la Moncloa. Encara que les coses es mouen. Fa dos anys l'agit prop independentista retreia al PSC que Alfredo Pérez Rubalcaba no parlés de federalisme i es preguntava on eren els federalistes de més enllà de l'Ebre.

Era un altre món. És cert que Rajoy segueix immòbil, però la gran majoria de constitucionalistes espanyols ja no fan fàstics al federalisme. Fa uns dies es va presentar al Col·legi de Periodistes un llibre informe de catedràtics de Dret Constitucional de diverses universitats dirigit per Javier García Roca, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid, en què es discuteix molt a fons l'alternativa federal. I abans-d'ahir una reunió de la molt recentment creada associació La Tercera Via, que presideix el notari Mario Romeo, va rebentar la sala del veterà Hotel Balmoral. I no era un míting, sinó una sessió acadèmica sobre la viabilitat d'una reforma federal de la Constitució. Hi van participar els catedràtics catalans Manuel Gerpe i Eliseo Aja, però també l'antic president del Centre d'Estudis Constitucionals Francisco Rubio Llorente -que es va declarar partidari d'assumir a la Constitució que Espanya és una «nació de nacions»- i Francisco Caamaño, constitucionalista i antic ministre de José Luis Rodríguez Zapatero.

I ja ningú va posar en dubte la conveniència de reformar la Constitució ni el seu sentit federal. La discussió principal és si la reforma s'ha de fer pensant en tot Espanya o per solucionar la desafecció catalana. En aquest sentit, el gran jurista Santiago Muñoz Machado, que es va manifestar contrari a l'Estatut, acaba de publicar un llibre en què sosté que ara s'ha de fer una reforma de la Constitució que faci constitucional -i per tant factible- l'Estatut del 2006 que els catalans van votar.

Avui l'Espanya intel·lectual ja ha assumit que el federalisme és no solament inevitable sinó desitjable. I a mesura que la fatiga de materials del moviment independentista es va fent més notòria, va creixent l'atractiu de les fórmules federals. L'èxit de la reunió de dimarts de La Tercera Via ho va deixar molt patent.

Però avui parlar de la reforma federal de la Constitució ja no és suficient, sinó que és necessari concretar. L'independentisme és una quimera, però com va posar en relleu -en una intervenció plena de realisme- el catedràtic de Barcelona Xavier Arbós a les quimeres no se les venç amb desitjos pietosos, sinó amb propostes creïbles i concretes. I d'això encara estem lluny. Les intervencions de Jordi Casas, exdelegat de Mas a Madrid, el notari Juan José López Burniol i l'empresari Higini Reventós ho van constatar.