La nostra pròpia merda

FERRAN MONEGAL

Debat sobre nosaltres mateixos. O sigui, quan el periodisme -i els periodistes- ens transformem en gossos al servei de qui vol que bordem, mosseguem i llancem merda i caqueta a algú en concret, o en una sola direcció. Aquest ha sigut l'esperit del Salvados d'aquesta setmana (La Sexta). Jordi Évole es va instal·lar a la redacció d'EL PERIÓDICO i, acompanyat de Pilar Gómez (La Razón), Júlia Otero(Onda Cero), Casimiro García Abadillo (El Mundo) i Juan Carlos Monedero, va pretendre una catarsi sobre nosaltres mateixos. Sobre la manera d'exercir el nostre ofici. I també sobre la manera de pervertir-lo. No sé si ha aconseguit aquesta purga purificadora que pretenia. Davant casos concrets d'actuació, a l'estil de màquines de fabricar fang (Umberto Eco dixit), davant portades com la d'El Mundo sobre uns diners de Xavier Trias a Andorra i a Suïssa, que va resultar ser una falsedat, Júlia Otero va advertir al responsable d'aquella falsedat: «¿Tu no et vas sentir enganyat per les teves fonts d'informació, Casimiro?». O sigui, ¿no t'adonaves, criatura, que t'estaven utilitzant políticament perquè expandissis caqueta? Però Casimiro, impertorbable, va contestar: «No, no, la investigació de la policia segueix». Manda güevos. Allò es va demostrar que era fals, ha passat un any sense que es torni a parlar de l'assumpte... ¡Però ni una disculpa! Un altre cas, aquella portada de La Razón, en to d'alarma, gairebé de denúncia, sobre Manuela Carmena: ¡ passa les vacances en una vil·la que costa 4.000 euros! La veritat és que Manuela, juntament amb tres inquilins més, va pagar les vacances de la seva pròpia butxaca, o sigui, ni un cèntim de diners públics. Però tampoc vam escoltar de Pilar Gómez cap disculpa.

Évole va treure més casos. Però es va quedar curtíssim. Li va faltar desplegar tot el ventall de corrupció del periodisme. No només existeix el llançament d'informació falsa en el nostre ofici, encaminada a destruir un objectiu que algú ha assenyalat prèviament. També existeix la manipulació de la realitat, l'ocultació del que passa o, en paraules d'Umberto Eco: «El periodisme funciona per tapar, més que per descobrir», o en les de Manuel Castells, expert en comunicació: «El poder està en aquells que tenen la capacitat de condicionar la ment dels ciutadans». Efectivament. Un canal de televisió, bombardejant falsedats, sistemàticament, aconsegueix abduir la ciutadania. Ramat d'ovelles.