El 0-4 al camp del Madrid, el 6-1 contra la Roma de dimarts i el 4-0 d'avui mateix contra la Reial Societat, sembla que ha dissipat els dubtes de principi de temporada on van sortir golejats dels camps de l’Athletic Club i el Celta de Vigo.
Evidentment anar 6 punts per davant del Madrid i 4 sobre l’Atlético, el seu immediat seguidor al qui ja es va guanyar a casa seva, han fet que es crees un clima d’eufòria a l’entorn de l’equip i es pensi que aquest anys també, es pot guanyar tot.
El més joves han viscut sense cap mena de dubte els millors anys del Barça de la seva historia. Anys en que s’han guanyat molts de títols, entre ells 4 Champions League i 2 mundials de clubs (títol aquest últim que mai abans s’havia guanyat)
Des del meu record, només el primer any de Cruyff amb Rinus Michels d’entrenador i anys més tard amb Terry Venables, s’havia conquerit el títol de lliga i va haver d’arribar Cruyff com entrenador per a començar l’era més gloriosa. La frase que es repetia més any rere any era: Aquest any tampoc. Fixeu-vos amb el canvi radical que s’està vivint.
Sense cap mena de dubte, els millors anys del Barça va ser durant l’etapa de Pep Guardiola. Aquells anys el Barça no només va meravellar el món del futbol amb els títols assolits, sinó també pel futbol que sortia de les botes dels jugadors. El xogo bonito que diuen a Brasil.
Tot i que amb matisos diferents, el joc del Barça del primer any de Luis Enrique es va assemblar molt al de l’etapa de Guardiola. Segurament per dos motius principals: perquè la columna vertebral de l’equip (els Piqué, Busquets, Iniesta i Messi) ho són de les dues etapes i perquè els dos entrenadors s’han fet a can Barça, primer com a jugadors i més tard com entrenadors i per tant coneixen perfectament l’estil. Són (com s’acostuma a dir tenen l’ADN Barça)
Aquests darrers dies s’ha obert un debat sobre quin dels dos equips és millor. Fins i tot un comentarista del programa la Graderia de la Cadena SER va dir que li agradaria veure enfrontar-se a tots dos equips. L’únic inconvenient que li vaig és que alguns dels jugadors de Guardiola ja serien una mica grans i segurament no podrien amb jugadors joves com Neymar o Luis Suárez molt més ràpids.
Els entrenadors fan els equips en base els jugadors que disposen, aprofitant les seves virtuts i mirant de minimitzar les seves mancances (què també en tenen) D’aquí que els esquemes es facin tenint en compte els jugadors disponibles en cada moment (tenir jugadors lesionats et pot condicionar molt) i també, es clar, la forma de jugar de l’equip rival.
Guardiola va gaudir d’una gran plantilla de jugadors. Segurament els millors del món de l’època. La prova està que un any Messi, Xavi i Iniesta van ser els tres finalistes de la Pilota d’Or. I els hi va saber treure el màxim de rendiment. Però és que Luis Enrique també disposa els que ara com ara, són els millors jugadors del món i, probablement superin un per un la plantilla de Pep.
Dilluns sé sabrà quins són els tres finalistes a la Pilota d’Or. Si bé Cristiano Ronaldo ha estat, amb Messi, una constant en els darrers anys, aquest any podria ser que els finalistes tornessin a ser tres jugadors del Barça: Messi, Neymar i Luis Suárez. I es quedaran a les portes (algun d’ells formant part de l’11 de gala de la FIFA) Busquets, Alba, Iniesta, Alves, Mascherano, Piqué i Rakitic.
Una de els posicions més difícils de cobrir ha estat, sense cap mena de dubte, la porteria. Suplir a Victor Valdés (controvertit, però salvador en infinitat d’ocasions), no era una tasca fàcil. Per això, quan es va saber de la seva sortida del club (per la porta del darrere, però ell s’ho va buscar), el Barça va fitxar a un prometedor Ter Stegen, però també a un consagrat Claudio Bravo. La lesió del primer abans de començar la lliga 2014-2015 va portar a la titularitat al xilè que va conservar fins el final de la lliga quan ja s’havia fet mereixedor del trofeu Zamora que l’acreditava com el menys golejat. I l’alemany va ser-ho de la Champions i tampoc no va decebre; només al començament d’aquesta temporada va tenir un rendiment bastant mediocre.
Des del meu punt de vista la plantilla de la que va disposar l’any passat Luis Enrique supera un per un la millor que va tenir Guardiola i a partir del mes de gener quan puguin jugar Arda Turan i Aleix Vidal encara serà millor. L’única excepció és Xavi, però cal tenir en compte que ja és molt gran i les plantilles s’han de renovar.
Per exemple Neymar va arribar al Barça molt jove, al contrari d’Henri que ja va arribar molt gran. I Luis Suárez és un davanter centre nat, un lloc que no s’havia cobert bé durant l’etapa de Guardiola.
Aquestes novetats permeten al Barça de Luis Enrique guanyar en velocitat i per tant, poder sortir al contraatac amb moltes garanties, cosa que no passava amb Guardiola. I encara una cosa més. El malabarisme dels tres sud-americans els hi permet fer tocs i passades inversemblants, trencant així les fèrries defenses contraries.
Per tant, i com a conclusió final, opino que el Barça de Luis Enrique és millor que el de Guardiola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada