Des de feia uns anys, les entitats financeres espanyoles tenien un mandat de l’Agència Tributària per a que s’identifiqués els responsables dels comptes obert en nom, per exemple, d’una comunitat de propietaris.
Com sol ser habitual, aquestes coses es van deixant fins que els hi recorden que en una determinada data acaba el termini fixat i que, a partir d’aquell moment s’hauran de bloquejar els comptes. Fins aquí tot sembla correcte, però el que per a mi no van ser correctes, van ser les formes de l’entitat.
Sembla ser que a les instruccions que disposaven hi hauria de posar que necessitaven el original de la targeta del NIF emès per l’AEAT, així com l’acta on es nomenés el president i el secretari de la comunitat de propietaris (o, vulgarment, l’escala)
El funcionament intern de cada comunitat de propietaris és diferent. N’hi haurà que pagaran més diners per a que sigui un administrador de finques que els hi recordi en cada moment l’obligació de fer la junta o si s’ha de fer una derrama per a poder fer front a despeses extraordinàries o imprevistes. Però hi ha comunitats (com la nostra), que no fem junta cada any i que el president i el secretari van ser nomenats ja fa uns quants anys en una mena de càrrec vitalici.
Caixabank, a part de la targeta, en va demanar l’acta on constava el nomenament. Com que aquesta ja tenia uns quants anys, tal com he dit amb anterioritat, com a secretari, vaig optar en fer un certificat dient qui era, a principi d’any el president de la comunitat i, per suposat, jo mateix m’identificava com a secretari. No ho van voler... Insistien en una acta. Sabeu quina solució ens van donar? Què afegíssim a la darrera acta de la comunitat un punt sobre l’elecció del president i secretari... O el que és el mateix, que falsifiquéssim l’acta. Qui son ells per a incidir en el funcionament intern de la comunitat i, el que és pitjor, ordenar-nos cometre una irregularitat. Sincerament crec que el comportament de Caixabank (en aquell moment l’empleat representava a l’entitat) no és correcte i fins i tot vulnera la legalitat.
Finalment el tema es va poder solucionar havent de transigir, en part, a les exigències de l’entitat. Però en una d’aquelles anades i vingudes del president, li vaig dir que mirés de solucionar dos temes que feia temps que arrastràvem i que no hi havia manera de trobar-ne la solució:
-Les cartes que ens envien, després de més de 10 anys encara van a nom de la presidenta que hi havia en aquella època.
-L’enviament de cartes en si, ja que si es pot fer tot per la línia oberta d’Internet, perquè se’ns han d’enviar cartes i, per suposat, cobrar-nos les despeses de correu.
Passat el temps, el tema segueix sense solució: les cartes ens segueixen arribant a nom de l’antiga presidenta.
Si són tan inflexibles en determinats temes (i fins a un punt determinat ho trobo correcte), perquè no solucionen altres temes que afecten directament les relacions entre l’entitat i el client? Incompetència? Desídia? Haurem d’acabar posat una queixa a l’entitat?
Temps enrere ja vaig parlar de com havia segut la Caixa fa anys i com poc a poc es va convertir en una simple màquina burocràtica de fer negoci. Potser no ho vaig dir així, però crec que defineix bé la forma de funcionar que té actualment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada