LES CUP NO CREUEN EN MIRACLES

L'acudit és d'Eneko. 

Només un miracle pot fer que no s’hagin de tornar a fer eleccions el proper març!

Després d’un cap de setmana convuls on els atemptats de París van acaparar la major part dels espais  informatius i on pràcticament no es va parlar de política local, el dia d’ahir es va tornar a la càrrega en una mena de guerra de guerrilles i amb diversos fronts oberts.

Pel matí era el conseller Mas Colell que en un article publicat al diari Ara carregava contra les CUP i per la tarda va ser el fins fa poc Conseller de Governació i portaveu del Govern Quico Homs. Tots dos qualificaven les exigències de les CUP com inadmissibles i evidentment, coincidien a l’hora d’afirmar l’enorme distància existent entre els diverses polítiques dels uns i dels altres.

Però possiblement, l’acusació més forta va arribar d’Homs que va afirmar que la declaració independentista de desconnexió amb l’Estat espanyol està morta per culpa de les CUP al no facilitar la investidura de Mas.  

Però com sabeu, a part dels convergents, a Junts pel Sí hi ha molta més gent. Entre ells els d’ERC que diuen ben poc i quan parlen tampoc és que facin una defensa aferrissada dels encara president en funcions. Des del meu punt de vista s’ho miren com si el problema no anés amb ells i amb la perspectiva de que si finalment es fan eleccions els mes de març, milloraran resultats.

Des de l’ANC (que havien convocat una manifestació per al passat diumenge i que va ser suspesa pels atemptats de París), diuen ara que volen fer pressió sobre els 72 diputats independentistes i no només als de les CUP... No m’ho acabo de creure.  

Els més callats, segurament són els de les CUP. Potser perquè pensen que es contraproduent parlar i prefereixen continuar ferms en les seves conviccions esperant la darrera reacció de JxS: o cedeixen o es tornen a convocar eleccions. Acabar investint a Mas (que seria la tercera opció) no la deuen ni contemplar quan ja van dir, van seguir dient, van reiterar i es van reafirmar que no l’investiran president.

Jo ja comprenc que des de les posicions més convergents costi d’entendre que el seu estima líder no pugui repetir al capdavant del govern català en aquests moments tan transcendentals per al nostre país, però tal com van dir fa uns dies a TV3, la lògica delscupers no té res a veure amb la de la resta dels partits. Ells van al que van i si fruit d’aquesta postura pateixen un desgast considerable, no passa res.

Dilluns vaig llegir al Triangle que citava fonts de la Razón que les CUP van exigir a Mas que renegués de Jordi Pujol i Mas, evidentment, no ho va acceptar.

La Razón té la credibilitat que té i més quan parla del procés català, però és lògic que en un moment donat sé li exigís a Mas que renegués de Pujol pel que aquest significa.

Si un dia els conceptes de Pujol i Catalunya van anar totalment lligat (hi havia un lema que deia precisament Pujol-Catalunya) ara el cognom Pujol està estretament lligat amb la corrupció (Pujol-corrupció) Si Mas accedís renegar de Pujol seria el mateix que renegar de la corrupció que s’ha acabat enquistant a Catalunya.

Però Mas no ho pot fer, primer pel que representa per a ell Pujol i segon perquè seria admetre l’evidencia que, de passada l’acabaria esquitxant a ell mateix.

Des de la creació de Convergència Democràtica de Catalunya allà per l’any 1974 només ha tingut dos presidents: Pujol i Mas.

A part d’això tots dos han arribat a ocupar el càrrec més alt al que es pot aspirar al nostre país: la Presidència de la Generalitat. Fins i tot hi va haver un moment que es van solapar i tos dos van ocupar els càrrecs de màxima responsabilitat tan dintre del propi partit con del Govern.

Amb aquests antecedents, algú pot afirmar taxativament de que Mas no sabés res del 3%?

Tal com es diu al carrer, com pot aspirar a ser President algú que sabia que el seu partit s’estava finançant irregularment i ho consentia... I sinó ho sabia, encara pitjor, ja que demostraria la seva nul·la capacitat per a dirigir el país.

Estic convençut de que els cupers no creuen en miracles perquè no creuen en Déu i, per tant, l’actual disjuntiva ho solucionen els humans o no ho soluciona ningú.