Les negociacions entre Junts pel Sí i les CUP ja comença a semblar-se a aquella juguesca que ens feien de menuts:
-Vols què t’expliqui el conte de l’enfadós?
-Sí.
-Jo no he dit que sí; jo he dit que si vols què t’expliqui el conte de l’enfadós?
-No.
-Jo no he dit que no; jo he dit què si vols que t’expliqui el conte de l’enfadós?
Normalment no acabava bé...
Aquests dies escolto de tot: què si finalment les CUP investiran a Mas, què si les CUP poden dividir-se per que una part està d’acord i l’altra en contra de la investidura de Mas, què si les CUP mai han canviat el seu discurs i li tornaran a dir que no a Mas...
I mentre, des dels sectors de JxS, de l’ANC i fins i tot el propi Mas, pressionant i fins i tot fent xantatge a les CUP.
Què passarà al final? Difícil fer una previsió. De fet l’última informació que m’ha arribat, sembla que serà un no. Les CUP tornaran a dir no a Mas per tercera i última vegada... Però ves a saber...
Avui mateix llegia al Confidencial que una de les raons de més pes per a no investir a Mas és que des de les CUP sé va demanar a la Generalitat que revertís la privatització d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) i, per tant, que tornés a ser pública, a la qual cosa, des de la Generalitat es va negar o, al menys, no es van comprometre a fer-ho quan finalment hi hagi un nou govern a Catalunya.
Si les CUP segueixen enrocades, JxS tampoc és que facilitin que el procés continuï endavant o, al menys que es pugui investir un nou president i a partir d’aquí que es formi nou govern.
Hi ha dues solucions. Si són o no viables ja no és cosa meva, en tot cas tot està en mans de Mas i els seus. La primera i la que subscriurien ara mateix des de les CUP és que Mas fes un pas enrere i que des de la formació de JxS es designés un altre candidat.
La segona és que, tal i com va suggerir Iceta, es renunciés al full de ruta i es pactés amb una altra formació que podria ser el PSC o bé amb Catalunya Sí que es Pot que, probablement només posarien la condició de fer un referèndum pactat amb l’Estat.
El que des del meu punt de vista seria una gran relliscada és que Mas es tornés a presentar al ple d’investidura sense tenir garantits els suports necessaris i que el Parlament el tornés a rebutjar. Si això passés, quedaria demostrat que, al menys que al mes de març canviés substancialment la constitució del nou Parlament, tampoc assoliria el seu propòsit.
Si Mas no es investit president, una cosa tinc clara: serà ell i només ell qui encapçali la nova formació convergent que concorri a les properes eleccions. I penso que, difícilment, hi tornaria a haver una gran coalició com la que hi va haver per a les eleccions del 27 de setembre.
Al món hi ha una sèrie de gent que es creuen imprescindibles i divinitats (Mas, Florentino Pérez...) No conceben que tot allò que els envolta pugui funcionar sense ells. Insisteixo. Si finalment hi torna a haver eleccions al Març, Mas tornarà a ser el candidat a presidir el govern de Catalunya, vagi de número 1, de 4 o de 44. I també liderarà el nou partit que surti de la refundació de Convergència.
Què t'hi jugues?
Què t'hi jugues?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada