El Consell Nacional de Convergència de diumenge ha aconseguit obrir-se forat entre tanta i tanta informació que s’està generant en aquets dies: que si el procés i la investidura de Mas, que si els atemptats de París, que si la seguretat d’un part dels països europeus...
I ho va fer per la porta gran amb una noticia d’aquelles que es publiquen a les portades dels diaris i s’anuncien a les capçaleres dels informatius: Mas enterra Convergència.
Si bé fa temps que s’estava especulant, no va ser fins diumenge passat quan es van dissipar tots els dubtes. El president de CDC en nom del procés i per a garantir la independència de Catalunya, a partir de l’any que ve vol crear un nou partit de centre que pugui aglutinar diferents ideologies (lliberal, democratacristians, socialdemòcrates...) amb l’objectiu de ser el primer partit de la nova Catalunya. Vist així no sembla tan dolent oi?
A la pràctica, el que pretén fer Convergència és refundar-se, tal com ho han fet altres partits com per exemple l’Aliança Popular de Fraga convertint-se amb el Partit Popular que tots coneixem. En aquest cas no els hi va anar tant malament ja que amb Fraga i el seu successor Hernández Mancha no acabessin de remuntar el vol. Va ser quan Aznar va arribar a la presidència d’AP quan decideix la refundació.
És evident que una refundació ha de portar implícit un trencament amb el passat. Com diuen els castellans: borrón y cuenta nueva.
Potser només és intuïció meva (digueu-me malpensat), però trobo que el que pretén fer Convergència, més que una refundació és una rentada de cara per a què a la pràctica no canviï pràcticament res. La manera de ser, la identitat individual o col·lectiva és com l’ADN que es porta als gens: en semblem als nostres progenitors i els hi deixarem d’herència als nostres descendents.
El llast convergent és la corrupció. El famós 3% de els comissions que es cobraven per tot. No només de constructores i empreses de serveis, sinó d’altre tipus d’empreses. Avui mateix llegia al Confidencial que l’empresa italiana de roba esportiva Kappa va lliurar a la família Pujol 390.000 euros (o el seu equivalent en pessetes) el mateix any que va signar el contracte amb el Barça per a equipar totes les seves seccions.
Si no hi ha un trencament real amb el passat, difícilment el nou projecte convergent tindrà credibilitat. Amb canviar les seves formes catalanistes per unes de independentistes, no n’hi ha prou. Com deia Laporta, qué no nos embauquen, qué no nos engañen... Un nou partit amb Arturo Mas al cap davant, ni serà nou partit ni res que s’hi assembli.
Veritat, què Mas no ha dit en cap moment que vol marxar? A més, va ser ell qui ho va anunciar, no? Algú pot arribar a pensar que amb els mateixos al capdavant d’un partit pot arribar a canviar alguna cosa?
Es va dir que Baños va exigir a Mas a canvi de l’abstenció de els CUP a la votació de la seva investidura que renegués de Pujol i sembla que la resposta de Mas va ser: fins aquí podríem arribar!
Si Mas no està disposat a fer aquest gest, com podem esperar que el nou partit sigui de debò diferent a la Convergència que coneixem?
Un partit nou el crea gent nova, que no estigui vinculada amb el passat, amb idees i formes noves i amb una clara voluntat de no repetir vells tics del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada