Tal com deia dissabte a Facebook me’n alegro amb les derrotes del Madrid que amb les victòries del Barça. Però imagineu-vos si es produeixen totes dues coses i, per acabar-ho d’arrodonir, seguiu imaginant si el partit els disputen tots dos equips i guanya el Barça... I encara més: si ho fa per golejada! Suposo que no t’ha calgut fer un gran exercici d’imaginació ja que això mateix va passar el mateix dissabte.
No obstant us he de dir (i reafirmar) que els partits ja no els vics tan intensament com fa uns anys. Abans els podies veure per la tele en obert... Després dels dos enfrontaments a la lliga, un el donaven en obert i l’altre en tancat... Ara els has de pagar tots. I a sobre no et deixen gaudir ni dels resums, ja que TVE en té els drets i cedeix unes poques imatges a les altres televisions per a cobrir, exclusivament, els informatius. O sigui, no veus pràcticament res... Em sembla vergonyós.
Però anem al partit. La primera informació que vaig tenir va ser pel mòbil. Vaig veure que s’estava a punt d’acabar la primera part i el Barça guanyava per un esperançador 0-2. Després vaig recórrer a Internet i allí vaig poder veure que, a part del resultat, el Barça li estava donant al Madrid tota una lliçó de joc. La segona part la vaig seguir una mica més, però tampoc tant...
Això sí, al final del partit vaig seguir la roda de premsa de Luis Enrique i els comentaris que sobre el partit oferien Esport 3 i el 3/24. El 0-4, a part de contundent va ser històric i només comparable amb el 0-5 del primer anys de Cruyff com a jugador i el 2-6 del primer any de Pep Guardiola com entrenador del Barça. Luis Enrique ja pot presumir!
Us podeu imaginar a l’entrenador del Barça. Estava exultant, per molt que ho volgués dissimular. Va dir que Iniesta era patrimoni de la humanitat i quan sé li va preguntar pel retorn de Messi i que si això li suposava un problema, va respondre: Beneït problema, tots els problemes haurien de ser com aquest!
Abans del partit s’havia estat parlant de l’estat de forma dels dos equips. Tot indicava que el Barça arribava amb millor forma. Tot i això, Benítez, l’entrenador blanc havia pogut disposar de quasi tots els jugadors al ser deslliurats, en una majoria per les seves respectives seleccions, mentre que el Barça tenia escampats a bona part de la seva plantilla per mig món. I Messi lesionat...
Però a l’hora de la veritat, sobre el camp, la impressió va ser molt diferent. Per els informacions que em van arribar, el Barça tenia molt clar a què jugava, mentre que el Madrid, com es diu vulgarment, perseguia ombres.
Quan això passa, és evident que l’equip que perd surt tocat. Així, no és estrany que els socis i aficionats del Madrid reneguessin dels jugadors, de l’entrenador i fins i tot del president.
Les estrelles blanques (Benzema, Bale i Cristiano, coneguts com la BBC), sembla ser que tenien el cap a un altre lloc per diferents motius. Mentre el primer sap que pot entrar a la presó, els altres dos, sembla ser, tenen més d’un peu fora de l’equip. Fins i tot s’especula de que Cristiano pot anar-se’n al mercat d’hivern (o sigui, en un màxim d’un parell de mesos) Fixeu-vos en la dada. Dels 8 gols que porta Cristiano aquesta temporada, 5 els va fer contra l’Espanyol.
Qui tampoc sembla tenir clar el seu futur més immediat és Rafa Benítez. Si ja estava qüestionat abans del partit, imagineu-vos després. En roda de premsa sé li va preguntar si algú li havia impost l’alineació. Va respondre que com sempre ha fet, intenta gestionar el millor possible el grup. Per tant, una resposta més políticament correcta que no clarificadora. El Periódico per exemple parlava d’alineació política, es a dir, que havien de prevaldre els noms abans que l’estat de forma dels jugadors... I així els hi va anar.
Però dissabte, ni el Déu de la llotja blanca es va salvar de la gran protesta merengue. També n’hi va haver per al gran Florentino Pérez, el tot poderós president del Madrid. Florentino porta el mateix camí que la primera vegada que va ocupar la presidència i que va sortir per la porta del darrere. De un equip com el Madrid, sempre s’espera més que els títols que s’han guanyat en les dues etapes de Florentino.
Però el pitjor de tot és que quan el Madrid no ha guanyat ho ha fet el Barça i això cou, com ens cou a nosaltres quan passa a l’inrevés. Però darrerament, per sort, els hi cou més als blancs que als blaugranes.
Si tenim en compte tots aquests precedents, cal pensar que ens esperen uns dies plens d’emocions. Crisis com aquestes no s’acaben en un obrir i tancar d’ulls i, per tant, es previsible que el Madrid encara no hagi baixat a l’infern.
Crec que m’ho passaré bé!
No obstant us he de dir (i reafirmar) que els partits ja no els vics tan intensament com fa uns anys. Abans els podies veure per la tele en obert... Després dels dos enfrontaments a la lliga, un el donaven en obert i l’altre en tancat... Ara els has de pagar tots. I a sobre no et deixen gaudir ni dels resums, ja que TVE en té els drets i cedeix unes poques imatges a les altres televisions per a cobrir, exclusivament, els informatius. O sigui, no veus pràcticament res... Em sembla vergonyós.
Però anem al partit. La primera informació que vaig tenir va ser pel mòbil. Vaig veure que s’estava a punt d’acabar la primera part i el Barça guanyava per un esperançador 0-2. Després vaig recórrer a Internet i allí vaig poder veure que, a part del resultat, el Barça li estava donant al Madrid tota una lliçó de joc. La segona part la vaig seguir una mica més, però tampoc tant...
Això sí, al final del partit vaig seguir la roda de premsa de Luis Enrique i els comentaris que sobre el partit oferien Esport 3 i el 3/24. El 0-4, a part de contundent va ser històric i només comparable amb el 0-5 del primer anys de Cruyff com a jugador i el 2-6 del primer any de Pep Guardiola com entrenador del Barça. Luis Enrique ja pot presumir!
Us podeu imaginar a l’entrenador del Barça. Estava exultant, per molt que ho volgués dissimular. Va dir que Iniesta era patrimoni de la humanitat i quan sé li va preguntar pel retorn de Messi i que si això li suposava un problema, va respondre: Beneït problema, tots els problemes haurien de ser com aquest!
Abans del partit s’havia estat parlant de l’estat de forma dels dos equips. Tot indicava que el Barça arribava amb millor forma. Tot i això, Benítez, l’entrenador blanc havia pogut disposar de quasi tots els jugadors al ser deslliurats, en una majoria per les seves respectives seleccions, mentre que el Barça tenia escampats a bona part de la seva plantilla per mig món. I Messi lesionat...
Però a l’hora de la veritat, sobre el camp, la impressió va ser molt diferent. Per els informacions que em van arribar, el Barça tenia molt clar a què jugava, mentre que el Madrid, com es diu vulgarment, perseguia ombres.
Quan això passa, és evident que l’equip que perd surt tocat. Així, no és estrany que els socis i aficionats del Madrid reneguessin dels jugadors, de l’entrenador i fins i tot del president.
Les estrelles blanques (Benzema, Bale i Cristiano, coneguts com la BBC), sembla ser que tenien el cap a un altre lloc per diferents motius. Mentre el primer sap que pot entrar a la presó, els altres dos, sembla ser, tenen més d’un peu fora de l’equip. Fins i tot s’especula de que Cristiano pot anar-se’n al mercat d’hivern (o sigui, en un màxim d’un parell de mesos) Fixeu-vos en la dada. Dels 8 gols que porta Cristiano aquesta temporada, 5 els va fer contra l’Espanyol.
Qui tampoc sembla tenir clar el seu futur més immediat és Rafa Benítez. Si ja estava qüestionat abans del partit, imagineu-vos després. En roda de premsa sé li va preguntar si algú li havia impost l’alineació. Va respondre que com sempre ha fet, intenta gestionar el millor possible el grup. Per tant, una resposta més políticament correcta que no clarificadora. El Periódico per exemple parlava d’alineació política, es a dir, que havien de prevaldre els noms abans que l’estat de forma dels jugadors... I així els hi va anar.
Però dissabte, ni el Déu de la llotja blanca es va salvar de la gran protesta merengue. També n’hi va haver per al gran Florentino Pérez, el tot poderós president del Madrid. Florentino porta el mateix camí que la primera vegada que va ocupar la presidència i que va sortir per la porta del darrere. De un equip com el Madrid, sempre s’espera més que els títols que s’han guanyat en les dues etapes de Florentino.
Però el pitjor de tot és que quan el Madrid no ha guanyat ho ha fet el Barça i això cou, com ens cou a nosaltres quan passa a l’inrevés. Però darrerament, per sort, els hi cou més als blancs que als blaugranes.
Si tenim en compte tots aquests precedents, cal pensar que ens esperen uns dies plens d’emocions. Crisis com aquestes no s’acaben en un obrir i tancar d’ulls i, per tant, es previsible que el Madrid encara no hagi baixat a l’infern.
Crec que m’ho passaré bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada