JUSTÍCIA! CONTRA ELS CRIMS DEL FRANQUISME

Divendres 20 de novembre, aprofitant que anàvem a Barcelona a veure Mongolia el Musical i, assabentats de que al costat de la presó Model s’hi feia un acte per a demanar justícia pels crims comesos pel règim de Franco organitzat per Òmnium Cultural, vàrem decidir anar-hi.

Tinguérem sort i encara poguérem seure en una de les 1.000 cadires que, aproximadament s’havien habilitat per al públic assistent. Molts van assistir-hi en peus, potser tants o més que els que estàvem asseguts.

Davant, evidentment, l’escenari on tindrien lloc les actuacions musicals i les intervencions dels convidats. Sobre l’escenari una mena d’altar on els convidats hi anaven col·locant uns grans ciris després de la intervenció. Al darrer un gran panell amb el nom de tots els ajusticiats on s’hi destacaven les principals: Companys, Carrasco i Formiguera, Puig Antich... La resta eren imperceptibles des de la nostra posició. I a l’esquerra, en un altre gran panell, reflectia la cara del dictador. Una vegada començat l’acte s’hi reproduïen imatges i entrevistes fetes a familiars, coneguts i fins i tot a algun dels protagonistes, com per exemple Jordi Carbonell, les germanes de Puig Antich o el germà de l’activista d’ETA Txiqui.

L’acte va anar alternant les actuacions musicals del grup Verdcel amb les intervencions dels convidats. La primera en intervenir va ser l’advocada Magda Oranich que va explicar que va haver de defensar a molts presos polítics que van estar tancats a la Model. Va tenir un emotiu record per a Xirinachs, el capella que solia passar llargues estones assegut davant la presó com a protesta de com actuava el règim respecte als encausats per motius polítics. Precisament, mentre ens apropàvem a la Model, li recordava jo a la meva dona aquest mateix fet. Magda Oranich va reclamar justícia pels crims comesos y va remarcar al menys un parell de cops que perdonen però no obliden.

El moment més emotiu va ser quan un nombrós grup van fer acte de presència portant a les mans els retrats de les figures més rellevants. Llavors, els assistents que estàvem asseguts, ens posarem en peus i aplaudírem efusivament, mentre alguns (per exemple jo) fèiem fotos amb el mòbil per a enregistrar el moment.  

Després de cantar l’ebrenca Montse Castellà, li va arribar el torn a l’Arcadi Oliveras, president de l’ONG Justícia i Pau. L’Arcada ens va explicar una anècdota d’aquelles que fan arrancar el somriure del públic. Va explicar que va créixer a aquell mateix bari on està situat el centre penitenciari (l’Esquerra de l’Eixample) Hi va haver un moment en que els veïns es van voler legalitzar com associació i van presentar els estatuts davant l’autoritat competent d’aquella època: el governador civil que era (segur que tots el recordareu) Rodolfo Martín Villa. Sorprenentment es va denegar el registre i més encara quan els estatuts havien estat copiats d’un altra associació de veïns (creia recordar que de Sagrada Família) i no hi havia hagut cap problema. Llavors el governador els hi va dir alguna cosa així:

-Yo no tengo ningún problema para aprobarles los estatutos, lo único que no mes gusta es el nombre (Esquerra de l’Eixample o, suposo, Izquierda del Ensanche) Me quitan ustedes la plabra izquierda y los registramos…

Li van voler fer veure a Martín Villa que el d’Esquerra no era cap capritx i que portava aquest nom des de feia més de 100 anys (planificació urbanística d’Ildefons Cerdà) El llavors governador els hi va dir que no fins que traguessin aquella paraula.

Com que davant d’aquella resolució podien presentar recurs davant l’autoritat superior, es a dir, del ministre corresponent, el van preparar i ho van fer. Amb la mala sort que, mentre, Martín Villa havia estat nomenat Ministre de Governació i, per tant, havia de ser ell mateix qui havia de resoldre el recurs.

A continuació van intervenir les germanes de Puig Antich, segurament els més aplaudit entre tots aquells als que se’ls hi feia l’homenatge.  

En acabar ens vàrem marxar sense poder quedar-nos quedar per a veure el final de l’acte.

 

Divendres davant de la presó Model.