El destí final d’una capsa de cartró és portar
felicitat. Només cal veure la cara que fem quan l’obrim i dintre ens trobem
allò que havíem demanat dies (potser setmanes) enrere i que tan ansiosament estàvem
esperant. Però una vegada oberta i buidada del seu contingut, ens sobra i l’acabem
tirant.
Tot i que en principi sembla fàcil
reciclar-la, el cert és no ho és tant. Cal portar-la fins una illa de
contenidors i una vegada allí iniciar la complicada labor de plegar-la (o
estripar-la) per tal de que hi pugui cabre al contenidor corresponent.
I si en lloc de plegar-la la deixem fora? O millor
encara: I si la tirem des d’un cotxe en marxa i toquem el dos com si res?
A la protagonista de la nostra història li va
passar precisament això. La persona a qui l’ havia fet feliç va optar per
desprendre’s d’ella de la forma més violenta i humiliant... Com si les capses no
tinguessin sentiments...
Menys mal que, en aquest cas algú va veure els
fets i ràpidament es va identificar a l’autor d’aquell acte immoral i salvatge i
va acabar sent multat.
-Tolerància zero! –Va exclamar
l’alcalde que fa temps que diu buscar una solució per evitar d’incivisme descontrolat que des de fa dècades
s’ha apoderat de la nostra ciutat però que no encerta en trobar la tecla adequada
per tal de poder-lo eradicar-.
-I si fem un vídeo explicatiu per a que la gent ho
entengui?
Dit i
fet! L’ajuntament encarrega un vídeo on una persona
anònima ensenya la manera de dipositar una capsa de cartró dintre del
contenidor de la fracció corresponent. Ara només cal esperar que la campanya
sigui efectiva i que els incívics deixen de ser-ho i passin a comportar-se correctament.
Personalment (ho he dit diverses vegades) sóc
dels que penso que aquesta mena de missatges no causen cap efecte a les
persones que no tenen la més mínima voluntat en canviar d’actitud.
Per tant, si realment s’ha d’aplicar la tolerància
zero (tal com diu l’alcalde), si realment es vol ser efectiu a l’hora d’eradicar
l’incivisme, s’haurà de començar a actuar amb mesures més contundents i dissuasòries.
I no només amb els que deixen les capses de cartró fora dels contenidors, sinó
també amb tota la resta de brossa, així com els qui no arrepleguen els
excrements dels gossos o tiren llaunes, papers, plàstics, burilles i tota mena
de deixalles per terra.
De no ser així, les capses de cartró seguiran
el mateix camí que la protagonista d’aquest relat. I vet aquí un gos i vet aquí un gat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada