Cal dir, però, que a Catalunya n’hi ha un
altre a Vilanova i la Geltrú que porta el nom de Museu Ferrocarril de Catalunya
i, a Espanya n’hi ha molts més.
Però centrem-nos en el de Móra la Nova. Què té
de peculiar? En primer lloc, que és molt gran perquè ocupa diversos hangars i
instal·lacions que fa anys s’empraven per al dia a dia de l’activitat
ferroviària. Des de la sala de comandament des d’on el governava tot el trànsit
que hi havia a l’estació (la de Móra la Nova havia estat una estació molt
important durant moltes dècades), passant pels magatzems on es dipositaven les
mercaderies, per acabar amb les vies, un element imprescindible i que dona nom
a aquest tipus de transport (carrils de ferro).
Una altra peculiaritat és que pots gaudir de
petites passejades amb diversos trens de què tenen al museu.
Amb l’arribada de les noves tecnologies
(automatització, electrificació, etc.), a poc a poc l’estació de Móra la Nova
va anar perdent importància fins al punt que molts hangars van desaparèixer en
el decurs del temps i la majoria de les vies van convertir-se en vies mortes.
La història del museu sembla que comença l’any
2001 (a web del museu no s’especifica cap data) quan Jordi Sasplugas, un
aficionat al món del ferrocarril, va descobrir a l’estació de Móra la Nova un
vagó de passatgers totalment abandonat que era tota una joia, ja que datava de
1931. A l’any següent es va crear l’Associació per a la Preservació del
Patrimoni Ferroviari i Industrial (APPFI).
Les principals activitats que ha dut a terme
l’associació ha estat la restauració de locomotores, vagons i altres accessoris
relacionats amb l’activitat ferroviària, però també la custòdia l’adquisició
d’altres elements, com per exemple una plataforma giratòria comprada a
Andalusia i que servia perquè les locomotores poguessin donar la volta.
Segons s’explica en la visita guiada, res del
que s’exhibeix és propietat del museu que, només ho té en dipòsit. Per tant, en
qualsevol moment, ja sigui RENFE, ja ADIF, poden reclamar la devolució de les
locomotores, vagons, etc.
Com passa a tot el museu, no hi ha res nou,
però sí que hi ha alguna cosa seminova, com per exemple uns vagons de fusta
imitant als que hi va haver al passat (recordo haver anat en aquests vagons a
principis dels anys seixanta) i que només es van usar unes poques vegades per a
fer un trajecte turístic entre Barcelona i Montserrat i que, a causa del poc
èxit que va tenir la iniciativa van deixar d’utilitzar-se.
QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES
Segurament us preguntareu que ha de veure el
grup folklòric ebrenc amb el museu.
Vam visitar el museu per Pasqua i ens vam
assabentar que volien fer una prova pilot per mirar d’aconseguir més ingressos
per a portar a terme la tasca que estan portant. Els va semblar una bona idea
portar als entranyables ‘Quicos’ a fer diverses actuacions (en
total quatre passis) para el passat 16 de juny.
Nosaltres vam assistir a l’últim, els que es
feia a les 7 de la tarda i després d’haver comprovat in situ l’èxit de
la iniciativa, no descarto que es pugui arribar a programar un calendari
d’actuacions sigui amb aquest grup o bé amb altres artistes del territori que
s’avinguin a col·laborar.
Els ‘Quicos’ van estar
acompanyats per altres artistes del territori com per exemple el pallasso Muniatto.
MÉS
INFORMACIÓ:
ElMuseu del Ferrocarril de Móra la Nova (Tarragona) exhibe el vagón tolva cedidopor Endesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada