El concepte de més enllà és molt subjectiu, ja que tan podem referir-nos a les comarques veïnes de la Plana Alta, com els Ports o a Catalunya, segons sigui la direcció que prenguem.
Si prenem direcció Nord o Nord-oest, depenent de quin punt del Maestrat ens trobem, ens toparem amb la comarca dels Ports, la capital de la qual és Morella. I més enllà?
Curiosament (o no), ens trobarem amb una altra comarca que porta el mateix topònim, encara que castellanitzat. Em refereixo al Maestrazgo de Terol (o terolenc)
La història de tots aquests territoris és força comuna, ja que durant un temps (en tot o en part) van ser territoris dependents del convent de Benifassà que també exercia la seva influència a d’altres territoris del Sud de Catalunya arribant fins Masdenverge on començaven els dominis dels Hospitalers que tenien la seva seu al castell d’Amposta. Després estarien sota el domini de tres ordres religioso-militars consecutives. Primer per la del Temple que, una vegada declarada il·legal i abolida, va ser rellevada per la de l’Hospital. Més tard, al Regne de València se’n crearia una d’autòctona que ocupà la major part del referit territori: la de Montesa.
Després de molts de segles, tot aquest territori es va tornar a unir sota el mateix cabdill (si és que se’l pot denominar així): RamonCabrera, anomenat precisament el Tigre del Maestrat.
Fa anys des del Forcall, encara comarca dels Ports, vàrem fer una petita inclusió a alguns pobles del Maestrazgo (l’anomenaré així per a que no es preste a equívocs): Cantavieja, Mirambel, Fortanete...
El meu record de Cantavieja és arribant per la carretera i veure el poble al damunt d’un single i després una gran plaça que era i és el centre neuràlgic i social.
A Mirambel hi vàrem anar atrets per la notícia del premi que els hi acabaven de donar per la restauració de diversos carrers. El premi Europa Nostra era i és un dels més prestigiosos que s’atorguen a nivell europeu per la cura i conservació del patrimoni. L’any 2014 es va concedir a les oliveres mil·lenàries del Territori del Sénia. El lliurament del premi va anar a càrrec de la Reina Sofia. L’any passat vaig parlar amb un senyor que es deia Ibáñez Daudén. Els seus cognoms no em van passar desapercebuts, ja que, invertits, eren els d’un àrbitre de la Primera divisió del futbol espanyol (Daudén Ibáñez) i que era de Cantavieja. Em va dir que, efectivament, eren cosins, però que ell vivia a Mirambel. També em va dir que ara el poble està totalment restaurat i que és molt bonic. No ho dubto.
De Fortanete no recordo pràcticament res. Sé que es un poble de tradició ramadera i que els pastors d’allí, a l’hivern, baixaven fins les nostres comarques buscant pastures per al seu ramats. És el que es coneix per transhumància. Molts d’aquells pastors van acabar establint-se al nostre territori i van continuar amb el negoci de la carn a l’obrir carnisseries, com alguns membres de les famílies Julve i Zaera.
Però si hi ha una població a aquella comarca que em complau visitar és Bordón. Les primeres referències d’aquest poble me les va donar l’escriptor i amic Jesús Ávila Granados, expert precisament en temes Templers, però també en celtes, càtars i oli d’oliva (sobre el qual va escriure una enciclopèdia)
Quan l’amic Jesús parla de Bordón ho sol fer de l’església de la Mare de Déu de la Carrasca, una Verge negra molt característica del Temple. L’església, molt sòbria per l’exterior conté pintures murals per les parets i sostres.
Conec a dues persones relacionades amb el petit poble de Bordón. Un d’ells treballava a l’Agència Tributària de Vinaròs i ara està a Vila-real. Sa mare és de Bordón.
En canvi l’altre és fill del poble, encara que fa molts d’anys que viu per les nostres comarques. Primer va estar de mestre a la Galera i més tard a Amposta, concretament al col·legi Soriano Montagut. El passat 7 de febrer, abans de començar la manifestació d’Amposta, vaig estar parlant amb ell durant una estona i va sortir el tema. Amb una frase em va resumir l’interès que té l’església: Si en lloc d’estar per aquells paratges abandonats de la ma de Déu, estigués per aquí, sé li donaria la importància que hauria de tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada