‘MAIS’ INDIGNAT

Sentències com la del Prestige indignen a ma majoria dels ciutadans amb l’excepció dels que són del PP o els voten.

Abans de la sentència vaig llegir que, de condemnar al govern d’Espanya, Rajoy (que quan va passar era el portaveu del govern), sortiria molt mal parat. No sé si el jutge ho va tenir en compte o no, però el cert és que amb la sentència absolutòria, va deixar molt bé el govern d’Aznar; fins i tot va avalar la seva actuació. NEFASTA ACTUACIÓ, tal com sembla que va quedar demostrat per a la majoria de l’opinió pública de l’època. I ara, com no podia ser d’altra manera, els del PP treuen pit de la gestió de l’accident naval.

Tal com ens recordava l’amic Manolo Fernández al Facebook, són massa els casos de catàstrofes i accidents que han acabat sense culpables:

-L’accident del metro en València.

-La nit de Tots sants del 2012 del Madrid Arena.  

-L’accident ferroviari de Santiago d’aquest mateix any.

I, en canvi, altres accions poden acabar en una multa important i, fins i tot, penes de presó.  Per exemple, el PP val canviar el Codi Penal per a poder condemnar als que fan escrache als polític a multes de 40.000 euros. Inaudit!

Diu la constitució que la Corona és inviolable. Sembla ser que els polítics s’estan blindant per a ser-ho també ells. Sinó directament, aliant-se amb la Justícia per a que així sigui.

Ni el govern, ni les asseguradors ni la naviliera hauran de pagar res pels d’anys ocasionats a la costa gallega. Per tant qui ho haurà de pagar? Tal com recordava Pepa Bueno a la SER, ja ho varem pagar tots els espanyols via impostos. I si sé li suma les enormes inversions que va fer el govern de l’època per callar les boques dels afectats, conclourem que ho hem pagat dues vegades!

No sé que en pensareu vosaltres, però jo, si abans estava indignat, ara encara hi estic més. Me’n dono vergonya de viure en un país on hi ha gent que tenen molt fàcil marxar de rositas.

Però la vergonya no és l’únic sentiment que tint. També tinc indignació de veure com els poderosos dominen el país mentre que els més humils ens sentim impotents davant d’aquesta situació.