Després de conèixer-se la notícia de que Messi no continuaria al Barça l’aficionat culer va esquinçar-se les vestidures com si no hi hagués un demà.
Així, a la premsa escrita vaig poder llegir titulars com aquest:
Això és el final (portada del Periódico de Catalunya del 9 d’agost).
Me nego a admetre que després de la marxa del millor futbolista de la història el primer equip del Barça sigui incapaç de mirar endavant i continuar guanyat títols per a la massa social que el segueix incondicionalment.
No pensar així és menysprear la plantilla actual i tots el joves jugadors que s’han format a la Masia i que han demostrar sobradament que poden tenir un futur brillant dintre de molts pocs anys. Estic parlant per exemple d’Ansu Fati que no serà Messi però si les lesions el respecten pot donar-nos grans dies de futbol. O Riqui Puig, Óscar Minguez, Àlex Collado, Ramos Mingo, Nico, Konrad de la Fuente, etc., etc.
Efectivament hi ha d’haver vida al Barça després de Messi. Un club com el Barça que té més de 120 anys d’història i que se les ha vist de tots els colors, no pot entrar en derrotisme per la marxa del futbolista que més tardes de glòria ens ha donat. Algun dia havia de passar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada