diumenge, 19 d’agost del 2007

DRET A LA GESCA O DRET AL DESCANS? AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

Un altre cop, la policia de Catalunya ha tingut que intervenir per a què els joves acabessin amb la festa al carrer que havien organitzat. I jo em pregunto: què es primer, el dret a divertir-nos o el dret al descans?
Al nostre país, sobre tot a l’estiu què és quan més calor fa i més apeteix estar al carrer, el jovent busca gresca i si no la troba la improvisa. El que passa és que moltes vegades les revetlles i festes populars s’organitzen a la vora mateix de llocs residencials on hi ha gent què, per la seva condició necessiten descansar. Així hi troben tres grups fonamentalment: el nens petits, els més grans i el malalts.
Recordo una anècdota que vaig viure ja fa més de vint anys. Va passar a Santa Bàrbara. Eren les festes majors. A la plaça de l’ajuntament hi havia gresca perquè hi van fer el sopar del bou capllaçat. De sobte, i sense previ avís, per la megafonia del poble es van poder sentir els acords de un pasdoble. No va durar més de cinc minuts. Jo al dia següent treballava, així que me’n havia anat d’hora a dormir. La música em va sobresaltar. En aquell temps ja vaig escriure una carta al director per a denunciar uns fets que, personalment, no em van parèixer bé. I vaig emprar els mateixos arguments de dalt. Al cap d’uns dies vaig parlar al secretari de l’ajuntament que hi havia en aquell temps, Carlos. I ell hem va donar tota la raó i em va dir que va ser ell qui va fer aturar la música. Els que estaven a la festa volien música i els que fes falta. Però els que estaven descansant tranquil·lament a les seves cases no volien ser molestats.
Per a mi, primer és el dret al descans. És per això que la diversió hi ha que portar-la a llocs on les molèsties a tercers siguin en el mínim grau possible. La festa que es va organitzar a la platja d’Aluet aquest més d’agost, seria la prova d’una iniciativa ben pensada i ben portada a terme.

dissabte, 18 d’agost del 2007

ACTIVITATS DE LA MANCOMUNITAT TAULA DEL SÉNIA

Des de la gerència del Taula del sénia m'han fet arribar les activitats previstes per a realitzar properament:

http://www.tauladelsenia.org

NOTÍCIES:- Pla de Treball de neteja de rius a barrancs: a La Ràpita (al barranc delsPenjats)- El President de la Diputació de Terol amb la Mancomunitat a Beseit CALENDARI D'ACTES (a dalt, a la dreta) amb l'Agenda d'Actes dels pobles. EL TEMPS (baix de l'anterior) un link amb l'INM (amb la previsió del temps a7 dies a tots els municipis) ELS 22 MUNICIPIS (baix) amb les Dades i els Webs dels 22 municipis ESTADÍSTIQUES (baix) amb les dades INE d'haitants i immigració SERVEIS (baix) entre d'altres: Enquestes, Llibre de visites

INICIATIVES FUTBOLERES A LES NOSTRES TERRES

Aplaudeixo la iniciativa de la UE Rapitenca de posar el nom de tots els pobles de les Terres de l’Ebre a la seva camiseta. A més a més es tracta d’un disseny modern, innovador... Penso que d’aquesta forma es converteix amb el “nostre” representant de la tercera divisió nacional de futbol. Diuen que ho ha fer per a finançar-se... i què? És una forma lícita de fer-ho i si hi ha algun ajuntament, consell comarcal o patronat de turisme que cregui convenient aportar diners, perquè no?
En canvi, al futbol base del CF Amposta hi ha mal ambient. La gota que a fet vessar el got de la paciència dels pares ha estat l’increment excessiu (segons ells) de les quotes de formació. I és que a la “vaca” se la pot munyir, però fins a cert punt. Hi ha qui diu que amb aquest increment, el que es fa realment és aportar diners al primer equip que, un altre any, té per objectiu pujar a tercera divisió.
Son diferents iniciatives futboleres. Uns poden estar a favor d’una i altres de la segona. Sense dir res, jo ja m’he decantat. Ho heu notat?

INTERVIDA I EL TERRATRÈMOL DEL PERÚ

Finalment serà l’Audiència Nacional qui jutjarà el cas de la onegeu Intervida. El motiu és que les seves ramificacions financeres arriben a tots els punts cardinals de la península i s’escapa de l’àmbit competencial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Per l’altra banda tenim que al Perú, un dels països més pobres de l’Amèrica llatina, un terratrèmol ha sacsejat durament el sud del país i hi ha centenars de morts i damnificats. Recordem que allí és hivern i per tant, la gent que dorm al ras ho fa en pèssimes condicions. A la manca de sostre hi ha que sumar-li la manca d’aigua, aliments, medicaments, mantes, etc. Diverses associacions ja han obert comptes bancaris per fer-los arriba l’ajut. Però... hi ha que refiar-nos? Arribarà aquest ajut humanitari als damnificats?
Les onegés, en principi és com tot. A quin lloc del món de les finances, política, esport, etc. etc. No ha arribat la picaresca. Hi ha que tenir confiança amb la majoria d’elles i el paper que juguen a l’hora d’ajudar els més necessitats. Jo sóc soci de dues i seguiré col·laborant-hi sense plantejar-me que algú es pugui estar enriquint-se il·legalment de les nostres aportacions.