L'ETERNA HIPOCRESIA DEL PP CAP AL POBLE DE CATALUNYA

Si jo fos del PP em cauria la cara de vergonya de fer les afirmacions que fan i que han fet... i que ens espera sentir encara... Però no sóc del PP i per tant tot el que surt de la seva boca em sona a hipocresia, mentida, demagògia, etc.
Acebes, una de les veus més repugnants del partit que va crear Fraga demana la compareixença del president del govern espanyol per a que expliqui el problema del dèficit de infrastructures a Catalunya. I ells, les explicacions quan pensen donar-les? És que no tenen cap responsabilitat?
També, l’actual portaveu del PP al Parlament de Catalunya, Carina Mejías, a una entrevista diumenge al Periódico de Catalunya diu textualment: “A Catalunya no hi ha llibertat; no es pot escollir la llengua”. Anem a pams. Quina llibertat volen, la que teníem en temps de Franco? I quan parlen de la llengua... què em digui on se l’ha privat de poder-hi parlar. Ja pareix aquell reportatge que Tele Madrid va emetre fa uns mesos. Si creuen així, si realment pensen que amb esta actitud estant fent un bé als catalans, que s’ho facin mirar... O millor... demostrem-los-hi una vegada més l’any que ve a l’hora de votar a les generals, tal i com ho estem fent els catalans des de la instauració de la democràcia en aquest país!!

EL MODEL (DESFASAT) DE FESTES MAJORS

El model tradicional de festes majors està esgotat. Manquen idees per a fer unes festes més participatives i atractives. El model de bous i ball, trontolla. Als llocs on és tradicional, els bous, sense cap mena de dubte és l’acte més concorregut i participatiu? La resposta és rotunda si s’entén com a participatiu el baixa a la plaça i “torejar” la bèstia. La gent va als bous a berenar. A pobles com Santa Bàrbara aquesta pràctica ja va sent tradicional des de fa la tira d’anys. I, des de fa uns quants ja ha arrelat a altres pobles de molta més tradició taurina. I el bou capllaçat, fa uns anys, hi anava molta més gent que avui en dia... El ball ha estat durant molts anys pilar fonamental de les pestes. Qui no recorda aquelles revetlles multitudinàries on la a la pista no hi cabia una agulla? Ara hi ha taules buides i o en parléssim de la pista. Només s’hi veuen els quatres “exhibicionistes” de torn que son els que van a classes de ball i la gent gran, aquells que en van aprendre per les pistes i que, sense rebre cap classe mai a la vida, ho fan forçar bé.
Cal donar resposta a uns sectors de la població (el de mitjana edat i joves) que, amb aquestes festes, es troben descol·locats, per dir-ho d’alguna manera. Son sectors de la població que han crescut amb els concerts, el teatre... De vegades de petit format. No cal anar a actes multitudinaris, tal vegada de simultanis i diversificats... i a una distància entre uns i altres curta per a poder bellugar-se sense tenir que recorre grans distàncies.
Evidentment, aquesta actes, al menys la majoria deurien de ser gratuïts i buscar alternatives de finançament.

ESPAVILATS DE MENA

Des de que la demanda d’habitatge es va incrementar fins quotes mai vistes, paral·lelament, el seu preu es va disparar aconseguint records insospitats. Va ser llavors quan les oficines immobiliàries van començar a aparèixer com els bolets a la tardor. No cali tenir titulació específica, ni massa coneixements del tema. Tothom s’hi apuntava. Diuen que a pobles com la Ràpita hi van arribar a haver més agències immobiliàries que bars! Però tota aquesta especulació, aquest comprar per comprar, potser perquè era moda, etc. encara li mancava una cosa: el finançament. Les entitats financeres clàssiques, davant el risc, prefereixen deixar els diners al calaix. Així van aparèixer els experts en finançament. També n’hi ha unes quantes, potser no tantes com immobiliàries, però Déu ni do... Presumeixen de refinanciar tots els préstecs: habitatge, cotxe, personal de no sé què... i t’ofereixen un interès més baix. O sigui, et fan estalviar diners. Això és el que et diuen. En canvi no et diuen que les despeses de tramitació son elevadíssimes. El veritable objectiu d’aquestes agències prestatàries és captar el client que no vol la banca tradicional pel seu elevat risc.
No ho dic jo, ho diu la Generalitat de Catalunya que ja ha obert expedient a unes quantes, a moltes... És la prova evident que les seves activitats no son del tot transparents.

SOBRE UN ESCRIT PUBLICAT EN AQUEST BLOG

Estic com un xiquet amb sabates noves. L’altre dia os deia que un escrit meu, el que vaig publicar al blog el passat dimecres 8 d’agost havia estat publicat a diversos mitjans escrits: Diari de Tarragona, el Punt i Més Ebre. I què els dos primers me l’havien escollit com a carta del dia. Divendres, després de molt temps sense fer-ho també me’l va publicar la Veu de l’Ebre i dissabte, tot just ahir, el Periódico de Catalunya també me’l destacava entre tos els publicats. Al vespre, una amiga, Pili, em va dir que l’havia escoltat a l’emissora RAC. Suposo que és costum de l’emissora llegir aquells escrits més destacats, però la veritat és que em va sorprendre tot el ressò que se’n a fet.
Una vegada més vull donar gràcies a tots aquests mitjans. Vull fer constar que des de que escric al blog ha estat l’única carta que he enviat. I ho vaig fer perquè de seguida me’n vaig adonar que estava força bé. El resultat és el que us he explicat.