DEMAGÒGIA, UN MOT LLIGAT A CIU

Casualment he entrat al blog de Ebrediputats. Amb sorpresa he vist que era el blog dels diputats de CiU al nostre territori. A partir d’aquí cap sorpresa més i una sola paraula que el defineix: demagògia. I és que aquesta paraula sempre acompanyarà CiU allí on vagi. Exemples? El propi nom del blog. És que son els únics diputats de les Terres de l’Ebre per apropiar-se d’aquest nom? És igual que al Congrés amb el seu grup “català”... i els d’Esquerra? Que no ho son... i els d’Iniciativa? No son catalans? Ells es van apropiar dels símbols de Catalunya, la senyera, la sardana, l’11 de setembre.... Sempre han presumit de fer més per Catalunya que ningú... què l’Arturo és el més “guapo”.
Ara el comptador de la despesa de Catalunya que hi ha al costat esquerra, ja és el “colmo”. Hi ha que tindre “barra” per posar-lo!! D’aquest suposat dèficit (que va incrementant-se constantment) ¿algú em podria dir quina part és imputable als interessos dels préstecs a 10 i 25 anys què va fer el govern Pujol en els dies que va estar en funcions fins que Maragall va formar govern?
Amb aquest escrit vull acomiadar-me per uns dies. Me’n vaig de vacances i no podré escriure res fins la tornada. Fins aviat i a ser bons...

BAIXAR A L'INFERN

Víctor Morlán, secretari d’estat de infrastructures (sempre que el nomenen me’n recordo de Benigno Blanco, un dels pares del PHN) amb el gest d’ahir de comprovar insitu el funcionament dels trens de rodalies, ha fet un gest que l’honra. No hi ha manera millor de saber com funcionen les coses que comprovar-les per un mateix. L’administració pública està plena de grans càrrecs, també les multinacionals tenen els seus consells d’administració, però algú s’ha dignat mai a provar d’atendre els usuaris i tractar-los de tu a tu o baixar fins una cadena de muntatge per a veure el seu funcionament? Sempre he pensat que les coses millorarien molt.

ESTIUEJAR A ESPANYA

La paraula estiuejar és un sinònim de fer vacances. Així és que a Espanya s’estiueja tot l’any i si tenim en compte que, segons pareix, cada vegada els hiverns seran més curts i els estius més llargs, encara té més raó de ser.
Es diu que les places hotelers estan a plena ocupació, però també que els turistes gasten cada cop menys.
Si fem un anàlisi ràpid als diferents sectors econòmics, veurem que l’agricultura només és competitiu quan es tracta d’oferir qualitat i per tant, és car. Mineria pràcticament no existeix, llevat que determinades explotacions cada cop més escasses. La indústria ha viscut durant molts anys d’allò que ens han portat de fora i des de que han començat les deslocalitzacions, és un sector que va de baixa. Ens queda el sector serveis. Es diu que quan aquest sector és el principal, el país està completament desenvolupat. La veritat és que en aquest sector no ens podem queixar, sobre tot del turisme. Ara bé, hi ha que mimar-lo. He estat a França diversos cops i sempre dic el mateix: “Sí a França gaudiren d’una bonança climatològica com la que tenim aquí, ens prendrien la majoria de visitants”. I és que a França tenen cura del sector d’allò més. Per on vas tot es net i de qualsevol cosa en fan una atracció turística. En una paraula: tenen molta més iniciativa que nosaltres.
El sector hoteler cal que sigui competitiu i de qualitat, a la vegada que innovador. Diuen els experts que s’ha d’acabar el turisme de sol i platja (hi seran sempre)
Sempre recordaré unes paraules de Jordi Pujol que deia què: “aquest país serà la residència de la tercera edat d’Europa”. La frase en si és políticament incorrecta, però he de reconèixer que anem camí de ser-ho.

A L'ULL DE L'HURACÀ

Encara que en aquests dies l’huracà “Dean” ha amenaçat la zona del Carib, no vull parlar-vos d’aquest fenomen meteorològic propi de l’estiu centre-americà. Qui està permanentment a l’ull de l’huracà son, han estat i de segur seguiran estant, les Terres de l’Ebre. El seus habitats vivim en amenaça constant. Fem un curt repàs? El transvasament de l’Ebre, la instal·lació de molinets a la Terra Alta, la central tèrmica d’ENRON a Móra la Nova, el parc eòlic del Delta de l’Ebre, el magatzem de residus nuclears a les Campusines (prop de la Fatarella) i finalment, el dipòsit de gas natural, també al Delta. Alguns d’aquest projectes, per separat, tal vegada no tindrien ni la repercussió mediàtica ni el rebuig popular que estan tenint, però és que la suma de tot plegat és per a dir: ja n’hi ha prou! Pareix que només pensen en aquestes terres quan de fer instal·lacions polèmiques es tracta. Per a les altres, les que de veritat beneficiïn el ciutadà com autopistes gratuïtes, més bones comunicacions ferroviàries, un port de mar comercial, etc. mai ningú se’n recorda del nostre territori.
(Aquest escrit també ha estat enviat a diversos mitjans)