MÉS RUMORS SOBRE IMMIGRANTS

L’altre dia, l’amic Manel Zaera es feia ressò al seu bloc de la “mala llet” que hi gasten els xenòfobs a l’hora d’escampar rumors. I deia que uns fulls anònims acusaven un immigrant de no pagar la quota de la comunitat de propietaris del seu bloc. El meu pare me’n va contar un altra: què li havien contat que una immigrant, suposadament sud-americana, va entrar a una botiga d’articles per a nadons de la capital del Montsià per adquirir un cotxet; diu que la dependenta, tot suposant el seu baix nivell adquisitiu, li va oferir els de la gamma més barata; ella va dir que aquells no eren els que volia, que volia el millor. Segons la versió del meu pare portava una espècie de xec en blanc que li havia donat l’ajuntament per a comprar-lo. Senzillament li vaig dir que no m’ho creia!

TV3 I PUJOL

No hi ha dubte que TV3 segueix donant molt de joc a CiU. La Terribas va entrevistar al seu programa a Jordi Pujol i aquest va donar solta a les seves idees. I es clar, per alguns, seran com la Bíblia per als cristians o l’Alcorà per als musulmans! El què no entenc és com una persona que ha estat governant durant 23 anys doni la culpa del dèficit de infrastructures a Catalunya només al PSOE i al PP. Suposo que alguna responsabilitat deu tenir ell... O no? Pujol va “jugar” amb Catalunya pel seu interès i el del seu partit. La va “vendre” quan ho va considerar necessari i va ser moneda de canvi quan li va convenir. Per assegurar-se la presidència no li va tremolar el pols a l’hora d’oferir l’aigua de l’Ebre a València en detriment de les comarques del sud... (es diu que el pacte amb Zaplana es va segellar a Tortosa arran d’una visita de tots dos per inaugurar una exposició d’art religiós) Ara bé, dir que en temps de Franco “la societat espanyola no estava tan enverinada com ara”, em sembla una fal·làcia. I és que en temps del dictador, a Espanya, de Catalunya se’n parlava ben poc. En canvi amb ell de president, vam guanyar moltes enemistats polítiques entre els espanyols més nacionalistes amb la seva manera tan particular de pidolar, creant així un “caldo de cultiu” propici de cara els temps veniders.

EL TREN DELS PATOS

No acostumo a tractar temes locals de més enllà del coll de Balaguer, però la noticia de fer una estació de tren a la plaça Imperial Tarraco de Tarragona (quina mania d’anomenar-la Tàrraco), m’ha donat que pensar. Serà que d’adolescent hi vaig passar tres anys que van marcar, d’una o d’un altra maneran la meva vida. Dient que el motiu és apropar més el tren al centre de la ciutat. Encara que no ho hagin dit (al menys jo no ho he escoltat), se suposa que l’estació estarà soterrada, com l’estació de Sants de Barcelona... Personalment crec que el motiu de fer-la passar per allí és un altre. Recordo que l’anterior alcalde Joan Miquel Nadal tenia un projecte de façana marítima que tapava les vies. Ara, si es suprimeixen les vies de davant del mar, s’obrirà Tarragona a la Mediterrània d’una manera més sostenible, guanyant façana marítima. La idea no m’apareix dolenta, no... A més a més dels estudiats de la Rivura i Virgili, també els patos de la plaça seran usuaris potencials del tren!

LES BANDERES DEL PP

El PP del senyor Mariano Rajoy ha fet bandera d’aquells temes que, en cada moment, pensen que poden fer més mal al govern. Així tenim els matrimonis gais, l’assignatura de l’educació per la ciutadania i, per sobre de tots el terrorisme d’ETA. De l’altre no, del islamiste, com saben que es pot girar contra ells, res de res. Ara, com que els èxits en la lluita antiterrorista han estat notables, ja s’apunten i fan costat al govern. L’última bandera és la de l’economia. Ara diuen que l’economia espanyola va malament. I l’europea i la mundial!! Només cal mirar com s’incrementen constantment els tipus d’interès, tan a Europa com als Estats Units. Però ells a la d’ells i si hi ha algun tonto que s’ho creu i els vota... En definitiva és el que busquen. La memòria és dolenta i sovint no ens recordem del que va passar ahir i menys si estem parlant de més de 10 anys. Si ens remuntem al darrer govern de Felipe González, amb el mateix Ministre d’Economia que ara, Pedro Solbes, veuríem com va ser ell qui va posar les bases per al futur econòmic del país. Llavors anàvem cap una etapa de bonança econòmica. Ara tot indica que anem cap una època de rescissió a nivell mundial.