Ahir, al PP, es va produir allò que tant de temps feia que s’estava anunciant: l’elecció de Mariano Rajoy com a candidat de la dreta per a les properes eleccions generals, previsiblement, per al març de 2008.
Rajoy sap que és la seva darrera oportunitat. Les lluites internes per a l seva successió ja fa molt temps que van començar. I és que els seu “tro” té molts pretendents: Ruiz-Gallardón, Rato, Zaplana, Acebes... i com ja vaig dir una vegada, Aznar, jo no el descarto!
I és que haver estat el successor d’Aznar, no ha estat gens fàcil. Recordem que ja en aquells moments no era l’únic candidat i a sobre va tenir que afrontar el lideratge en un PP en hores baixes. Atemptats de l’11-M de Madrid, l’entrada a la guerra il·legal de l’Iraq, etc. I en aquests anys, les coses, tampoc li han anat gaire bé. La principal arma de batalla, la lluita contra ETA, no ha tingut els resultats esperats des del PP. Els èxits del govern Zapatero en aquest camp han estat notables. I hagueren segut matrícula si hagués estat capaç d’arribar a una treva permanent de la banda terrorista.
Però a l’hora de la veritat res de tot això es tindrà en compte. Res tindrà importància a l’hora de posar el vot a la urna. I una vegada més, la dreta, acudirà amb massa a votar per a ser força hegemònica a Espanya. Tot i haver perdut les eleccions, tot i la guerra de l’Iraq, els atemptats de Madrid... van ser capaços d’aconseguir més de 9 milions de vots!!
En canvi, tradicionalment, l’esquerra sempre s’ha presentat més dividida. L’ampli ventall de partits a l’altre costat fa que només uns pocs tinguin possibilitats reals d’aconseguir representació. Així es perd molt de vot que, segurament, no volen un govern de dretes, però el propicien. I a sobre estant els descontents, el més puristes que a l’hora de votar suma més un error comès que tots els èxits assolits.
Els èxits de Zapatero, sobre tot en l’àmbit social, són incontestables. Però hi haurà qui parlarà del dèficit en infrastructures a Catalunya, com si la culpa hagi estat dels darrers que han arribat i res tinguin que veure governs anteriors poc voluntariosos a l’hora d’invertir. I governs d’aquí més preocupats per fer propaganda del seu govern i tenir una bona imatge que fer una acció de govern útil per a la nació catalana.
Avui és l’11 de setembre, però el nostre cap ha d’estar més en el futur que en el passat. Si Catalunya vol progressar i ser un país modern equiparable amb els més avançats d’Europa, cal anar pensant amb qui es pot aconseguir això: si amb una dreta rància que encara viu ancorada amb el passat i nostàlgica d’altres temps (què no ha superat) o una esquerra encapçalada per partit socialista modern que governa per aconseguir el benestar dels tots els ciutadans.
