dimarts, 9 d’octubre del 2007

SERRAT COM TIO ALBERTO...

Al cantoautor català Joan Manuel Serrat, el govern francès li acaba d’atorgar un dels seus principals guardons: l’ordre de la legió d’honor. Se li dóna per la seva lluita a favor de les llibertats.

Al seu disc Mediterráneo (la cançó del mateix nom va ser escollida la millor cançó espanyola del segle XX) hi ha un tema que porta per títol “Tio Alberto”. Una part de la seva lletra diu: “Da todo lo que puededar, su casa está de par en par, quién quiere entrar tiene un plato en la mesa. Peró no os cambia el cielo por la ORDEN DE LA LEGIÓN DE HONOR que le dió la República Francesa”.

Potser la lletra va ser premonitòria, qui sap... De totes maneres: felicitats company!!

QUI ENS GUARDA DELS GUARDIES

He volgut un joc de paraules per a parlar de la detenció de quatre guàrdia civils d’un total de 16 persones detingudes diumenge al costat mateix de la Ràpita. No valen justificacions com les que algú deia avui: què cobren poc! Si tothom que cobrés poc es dediqués a la delinqüència, al món hi hauria quasi tants lladres, contrabandistes, etc. com habitants té. El debat és un altre. Se suposa que els guàrdia civils cobren per vigilar i detenir els delinqüents, els qui passen la droga als nostres fills... I a l’hora de la veritat s’uneixen a ells per fer el mateix. A un bon preu, això sí. A Almeria, al poble del Egido també se’n van detenir 2 més. I no fa tants anys que també a la Ràpita es detenia un “teyco” (a l’argot del cos un tinent coronel)

Pel que jo sé, la Guàrdia Civil són molt durs amb la seva pròpia gent quan els enxampen fent una malifeta. Per la qual cosa, con dirien ells: els hi caurà el pèl. Però el guàrdies detinguts tenen una manca d’ètica impressionant i no són dignes de ser els nostres custodiadors.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

NISSAGA DE PODER DELS PUJOL & Cia

Es diu que mai segones parts han estat bones. Si Convergència Democràtica de Catalunya, amb Arturo Mas al capdavant, ho té mol difícil per reeditar els èxits que va tenir el seu antecessor al càrrec i un dels fundadors (el principal) del partit Jordi Pujol, no crec que amb el seu fill Oriol les coses puguin anar millor. Ho he llegit al Diari de Tarragona que al menys, cap en aquesta direcció apunta. Si torna a fracassar Arturo, l’altre Pujol, l’Oriol, podria comandar la nau convergent.

Ara, amb l’Arturo embarcat amb altres “invents” com és el de refundar el nacionalisme, ha deixat al seu primer oficial a càrrec de la nau. Felip Puig (més conegut com Felip Fuig, després de l’espantada que va fer al Consejo Nacional del Agua per a no votar si en contra dels interessos de les Terres de l’Ebre) no és, al meu pare la persona més idònia. Es clar que jo que ni milito ni combrego amb la fe convergent, no sóc qui per dir-ho. Potser, des de la meva postura, el tindria que lloar i dir que és el millor, a veure si s’ho creuen i el van deixar fer... Bé, ells (els convergents) ja són prou grandets i sabran el que es fan, però jo, de tu, amb aquesta tropa no m’hi embarcaria... Per si de cas!

EXCÉS DE PRUDÈNCIA O D'IMPRUDÈNCIA

Una qüestió: Per una carretera amb trànsit normal circula un camió seguit d’un turisme. Encara que ha tingut ocasions per avançar, el turisme no ho fa. Un altre cotxe que precedeix el turisme, finalment, al veure que no avança, pren la decisió de fer-ho ell. Mentre fa la maniobra i veient que tot just ve un vehicle en sentit contrari i per no apurar l’avançament, pren la decisió d’amargar-se entre el camió i el turisme. Aquest, què no guarda la distància de seguretat, crida l’atenció tocant el clàxon al vehicle que ha fet la maniobra d’avançament. O sigui el cotxe que va tot just al darrera del camió ni avança ni deixa avançar, perquè no respecta la distància de seguretat. Segur que el seu propietari pensarà d’ell mateix que és un conductor excel·lent. Què no comet imprudències... Jo el qualificaria de conductor poruc en contraposició al conductor temerari. Quan troben un vehicle al davant, encara que tinguin l’espai i el temps per poder avançar, no ho fan i seguirien així quilòmetres i quilòmetres. De segur que no posen la seva vida en perill, però i la dels altres?

Fa molts anys, venint de Tarragona, tot just baixant el coll de Balaguer, abans d’arribar a la central nuclear hi havia un enorme rètol de la Dirección General de Tráfico. Hi havia tres cotxes dibuixats. El primer representava un cotxe que corria molt i les rodes no se li veient. El segon anava normal i les rodes eren perfectament rodones. I el tercer que significava ser un vehicle lent, portava les rodes quadrades. El text deia: velocitat? La normal, ni més ni menys (!), Queda clar, no?