Sempre he dit que quan manca coherència disminueix la credibilitat. I això passa, al meu entendre, sovint. A qualsevol ciutadà li passa. Qui és aquell que no diu “jo no sóc creient”? Però es casa per l’església, bateja el seus fill, etc.
Jo que vaig néixer durant el franquisme i faig estudiar una de les assignatures denominades les tres maries: religió, gimnàstica i Formación del Espíritu Nacional. En aquell temps, en la dictadura de Franco, Espanya era una “democràcia orgànica” en contraposició a la “democràcia inorgànica” d’ara. Què vol dir? Que la representació de la societat venia donada pel que es coneixia com a terços: un terç en representació sindical, un altre en representació del municipis i, finalment, un en representació de les famílies. Evidentment, a la pràctica, tots eren del partit únic: Falange Española Tradicionalista y de la J.O.N.S. (Juntas Obreras Nacional Sindicalistas) Ara resulta que un partit com aquest és legal i quan hi ha comicis s’hi solen presentar. O sigui, un partit anti-democràtic “juga” al joc de la democràcia. Per a mi no tenen cap tipus de credibilitat i suposo que per a la majoria vist els resultats que solen treure. Però mentre van apareixent de tant en tant i embolicant la troca com ha passat avui 12 d’octubre. El que no entenc és com un parit com aquest ja no està il·legalitzat.
