MOTOS JAPONESES

Llegeixo avui al Periódico que al Japó, el país on s’hi fabriquen més motos i on són la majoria de les grans marques, no fan servir les de gran cilindrada. Això fa que els accidents a la carretera siguin menys de la meitat que ha Espanya. No és cap novetat que passin coses així. El grans fabricants d’armes tampoc les usen per als seus països, llevat la normal substitució de les més antigues, però sí les comercialitzen amb els països més pobres on sovint hi solen haver guerres fratricides o frontereres. I moltes vegades es fa de forma il·legal en el gran mercat negre dels traficants.

No passa amb les motos, però la notícia m’ha fet pensar en la coincidència.

A L'EXTREMA DRETA LI MANCA COHERÈNCIA

Sempre he dit que quan manca coherència disminueix la credibilitat. I això passa, al meu entendre, sovint. A qualsevol ciutadà li passa. Qui és aquell que no diu “jo no sóc creient”? Però es casa per l’església, bateja el seus fill, etc.

Jo que vaig néixer durant el franquisme i faig estudiar una de les assignatures denominades les tres maries: religió, gimnàstica i Formación del Espíritu Nacional. En aquell temps, en la dictadura de Franco, Espanya era una “democràcia orgànica” en contraposició a la “democràcia inorgànica” d’ara. Què vol dir? Que la representació de la societat venia donada pel que es coneixia com a terços: un terç en representació sindical, un altre en representació del municipis i, finalment, un en representació de les famílies. Evidentment, a la pràctica, tots eren del partit únic: Falange Española Tradicionalista y de la J.O.N.S. (Juntas Obreras Nacional Sindicalistas) Ara resulta que un partit com aquest és legal i quan hi ha comicis s’hi solen presentar. O sigui, un partit anti-democràtic “juga” al joc de la democràcia. Per a mi no tenen cap tipus de credibilitat i suposo que per a la majoria vist els resultats que solen treure. Però mentre van apareixent de tant en tant i embolicant la troca com ha passat avui 12 d’octubre. El que no entenc és com un parit com aquest ja no està il·legalitzat.

CONTRA-VÍDEOS

Com ja ho vaig dir l’altre dia, avui ho puc tornar a dir sense que ningú em digui que sóc un sectari o un hipòcrita. L’altre dia deia que això dels vídeos no em semblava bé. Per tant, avui puc dir tranquil·lament que el que han tret las Nuevas Generaciones, tampoc m’hi sembla. A és, voler donar-nos lliçons de democràcia i fer una paròdia de “pasa palabra” preguntant sobre la Constitució Espanyola. Jo a aquest, només el faria una pregunta: “Comença per la N, Què va votar Aznar i la majoria de càrrecs de l’antiga Alianza Popular el 6 de desembre de 1978”. Segur que la seva resposta seria “pasapalabra” I la correcta seria “NO”. Així que abans de donar lliçons de democràcia i llibertat, aquests hereus del franquisme, caldria que donessin un repàs a la història d’aquest país. Potser a més d’un li cauria la cara de vergonya.

¡VIVA RAJOY! ¡ARRIBA ESPAÑA!

Gallec com el Caudillo, darrerament l’ambició pel poder de Mariano Rajoy pareix no tenir límits. Primer pareixia un personatge gris, moderat en el seu discurs, titella d’Aznar, però poc a poc s’ha anat deixant anar. Els seu discurs s’ha tornat més agre, més agressiu, fins ahir... L’aparició en vídeo de la seva locució ha estat una posada en escena pròpia d’un estadista, d’un governant que arenga el seu poble en moments difícils, d’una aparició en una estampa nadalenca per a desitjar-nos el millor de cara l’any nou a punt de començar...

Però evidentment, ni és un estadista, ni és un governant... però segur que Rajoy sap que les oportunitats a la vida passen molt poques vegades i que a ell ja li ha passat una.

El vice-president de la Generalitat deia avui que de veure les imatges en blanc i negre li haurien semblat el NO-DO d’una altra època... I demà banderes nacionals, exaltació pàtria, desfilades militars. Quina por!!