Darrerament s’ha muntat algun sarau amb un ressò mediàtic molt acusat. N’hi ha prou amb cremar algunes fotos del rei per a que la premsa de Madrid ho porti a tota plana i qualifiqui a tos els catalans de subversius, separatistes, etc. I després surtin el “contrarevolucionaris” de torn i es posin a cremar fotos d’en Carod Rovira tot demostrant la classe d’energúmens que són.
N’hi ha prou en que uns reduïts grups d’exaltats vulguin moure gresca per a que es pensi que és tot un país qui està al darrera.
I no ho dic jo. Ho diuen les enquestes. Mal que ens pesi, la monarquia segueix com la institució més valorada a Catalunya. Potser sigui fruit de la ignorància, potser...
També passa amb els sectors més soberanistes de ERC. Els alcaldes ‘aquest partit han volgut tancar d’un cop aquest debat i s’han postulat amb les tesis de la seva direcció nacional.
Quan això passa només queden tres solucions: o seguir lluitant des de dintre fins a aconseguir els teus propòsits o tornar a la línia oficial o marxar cap a casa.
