dimecres, 2 de gener del 2008

CALIA DONAR UNA RESPOSTA CONTUNDENT

José Blanco (Pepiño per als amics), Secretari d’Organització del PSOE ha donat una contundent resposta a la cúpula de l’Església. Aquest toc d’atenció ha de significar un “ja n’hi ha prou”. De rebel·lar-se en contra del govern legítim d’Espanya, de fer el joc al Partit Popular, de dir mentides... Això que un dels seus manaments (no recordo qui diu: “No mentiràs”) L’Església d’aquest país ha estat, històricament una de les millors tractades del món. Aquí els capellans no treballen i si ho fan és donant religió a les escoles i instituts.

Mon pare va anar 19 anys a França a treballar de temporer a l’arròs i la verema. Diversos cops va coincidir amb clergues treballant de costat a costat. I ho tenien que fer així si volien guanyar-se la vida. I a l’arribar a la nit oficiaven la missa. Això si que era tenir vocació!

Aquí, en el règim de Franco van estar menjant-se la “sopa boba” durant quaranta anys, a més de fer-li el joc al dictador. I quan es va morir, durant bastants més van seguir pràcticament igual. Ara, con el govern els ha tret l’assignació que rebien de l’Estat, s’han rebel·lar. A la declaració de la renda es pot marcar que vols donar un 0,5 %, aproximadament, per al finançament de l’Església Catòlica o a interès social (s’hi inclou altres confessions religioses) Ja no vull entrar si el tracte és discriminatori o no (a mi em sembla que si) però que segueixen estant mol ben tractats, d’això no hi ha dubte, encara que sigui una opció voluntària i per tant, en teoria, només la marquen els creients. Encara que a la pràctica no és així. Hi ha qui es fa un embolic amb això “d’interès social” i, per tradició, sobre tot la gent gran, davant del dubte, marquen a l’Església.

Si sempre he fet campanya a donar l’assignació per a fins d’interès social, a partir d’ara encara més convençut i no tindré remordiments de consciència, no!

dimarts, 1 de gener del 2008

TOT RECORDANT EL 2007 (D'UNA ALTRA MANERA...)

Potser no podria ser d’una altra manera. En les meves darreres entrades de l’any passat vaig parlar del 2008. Avui us parlaré del 2007. Potser voldríeu fer un repàs de l’any d’una altra forma. La majoria de mitjans informatius passen els millors moments de l’any en els camps esportiu, polític, de societat, fent un repàs als personatges que ens han deixat, etc. El Plural (diari digital progressista) publica els vídeos dels moments més “còmics” de determinats polítics. Així podem veure quan Aznar recomanava veure vi o li va posar el bolígraf a l’escot de la periodista o sobre quan se li va preguntar a Zapatero sobre el preu del cafè o quan Rajoy va esmentar el seu cosí en el tema del canvi climàtic...

dilluns, 31 de desembre del 2007

FELIÇ ANY 2008!!

Voldria en la darrera entrada de l’any felicitar a tots els blocaires i a tots els lectors que de tant en tant llegeixen els continguts dels nostres blogs. Per a tots ells un bon anys 2008 i només un desig: Que cadascú de nosaltres vegi complides totes les seves il·lusions.

Espero retrobar-me amb tots vosaltres l’any nou. A ser bons!!

LLIÇÓ D'ECONOMIA BARATA

Sóc conscient que l’adjectiu empleat al títol pot portar alguna confusió. La lliçó que us donaré serà gratuïta però si hagués volgut dir això ho hauria posat a l’inrevés: “Lliçó barata d’economia”. Com que economista no ho sóc i d’economia tampoc n’entenc gaire, encara que de tant en tant alguna cosa escric, allò que vull dir és que la lliçó d’avui és bastant elemental.

Feta la introducció us diré que he llegit als meus diaris de referència (el Periódico i el Punt) dues notícies molt relacionades amb la pujada de preus per a l’any 2008. Pujada, per altra part, totalment previsible, ja que la majoria de preus “oficials” s’apugen a partir de l’1 de gener. Ahir portava el Periódico en portada algunes d’aquestes alces. El cànon de l’aigua un 7,2%, la tarifa del gas natural, 4,73%, la bombona de butà, 5,29%. Tots els anteriors amb pujades per sobre de la previsió de l’IPC del 2007. També n’hi havia d’altres que pujaven per sota de dita previsió com el rebut de la llum: un 3,3%. Però aquests eren el menys. Avui llegeixo al Punt el següent titular: “Any nou i a pagar més”; amb el subtitular: “La majoria dels preus regulats per les administracions públiques s’apujaran el doble que l’IPC previst”. Llavors, és que l’IPC no és una eina útil per a calcular la pujada de preus? I amb els salaris públics i pensions, perquè no es té en compte el mateix criteri?

Si voleu us donaré la meva opinió. L’índex de l’Increment de Preus al Consum és irreal i no s’ajusta a la realitat de la pujada de preus. El preus del mercat (ja siguin de la cistella de la compra o els altres valors que es tenen en compte per al càlcul –transports, subministraments, etc.-) s’incrementen per sobre del que ens diu el govern mitjançant el seu Institut Nacional d’Estadística. Per aquest motiu, a l’hora de fixar els nous preus per a l’any proper, les apujades són superiors a les apujades “oficials”.