Un dels dies dels que més em recordo fou aquell 11 de juliol de 1978. Sense conèixer la magnitud del que havia passat, tot hi saber que alguna cosa passava, aquella tarda preteníem anar a la platja de les Cases des de Santa Bàrbara. A l’arribar a Amposta ens van dir que no podíem passar i ens va tocar anar a voltar per Ulldecona i, per les corbes del Remei vàrem aconseguir arribar fins a les immediacions del Càmping Castro. Com que ja es va fer molt tard per a prendre el bany, vam optar en girar cua i al desaparegut bar Arabesco d’Ulldecona, finalment, sentirem la notícia per la ràdio.
Trenta anys després una productora alemanya va voler comptar la “seva” peculiar manera de com van passar els fets. He de dir que jo no vaig veure la pel•lícula, però m’han arribat informacions prou fiables de la versió i com van voler caricaturitzar a la societat espanyola d’aquella època. Es veu que hi havia una manca de rigor important. Quan es veia una carretera, els cotes que hi passaven eren models que en aquella Espanya del 78 no hi circulaven. Jo tenia un Seat 127 i recordo que em volia comprar un Citroën 2 CV. El model de cotxe que jo tenia va ser el més venut d’Espanya. També hi havien seats 124, 133... Algun Simca 1000, Renault 4, 5, 6... Ens van pintar com a tercermundistes. El propi xofer de camió tenia una imatge deplorable, tot era molt brut... Els accidentats eren traslladats a convents de monges!! Una cosa és un hospital on les monges feien d’infermeres; l’altra molt diferent és que fossin portats a convents!
La minisèrie va ser emesa per Antena 3 i segons pareix la van oferir amb anterioritat a TV3. Si és així va fer bé la televisió catalana de no emetre la pel•lícula. Primera pel record a un desastre que no crec que porti ningú records agradables i segon per la caricatura poc ajustada a la realitat que van fer de l’Espanya de 1978.
Fins i tot em van dir que volen fer arribar cartes de queixa a Antena 3 per haver-la emès.
dissabte, 26 de gener del 2008
IRPF: TANTA GENEROSITAT EM SORPRÈN, SR. RAJOY
M’agradaria creure totes les promeses que fa, però miri, no m’ho crec, que vol que li digui... I no és perquè els del PP tinguin fama de mentiders, que també, sinó perquè sóc dels que crec que un partit que representa el sector més dur de la dreta espanyola només mira cap els interessos dels seus votats que solen ser la gen adinerada d’aquest país i algun ignorant que de política ni n’entén ni en vol entendre... la majoria són aquell que diuen: “jo, sóc apolític”...
Però no vull que la meva afirmació sigui gratuïta i li demostraré amb “pels i senyals” que el que vostè enganya a la ciutadania quan fa aquest tipus de promeses electorals. Una llei d’IRPF no es fa de la nit al dia, costa uns anys abans no passa per totes les fases de la seva elaboració: des del redactat de la norma fins la aprovació de les cameres parlamentaries. El Partit Popular, amb José María Aznar al capdavant del govern va fer una llei d’IRPF l’any 1998. Amb una article molt detallat publicat per la revista del meu sindicat i un setmanari territorial, titulat “Els paranys fiscals del PP” vaig analitzar totes aquelles coses que, al meu entendre, suposaven un greuge per a les classes més desfavorides i per tant beneficiaven clarament als qui més guanyaven. Així, van desaparèixer les deduccions de la quota per fills, ascendents, ets i es van treure de la mànega les deduccions per “mínims personals i familiars”. D’aquesta manera, a bases imposables més elevades (el resultat net de la declaració de la renda) més diners (amb pessetes o amb euros et podies deduir) També van abaixar els tipus màxims de la quota, la tributació per augments patrimonials va passar primer al 20 % i més tard al 18. Qui té normalment augments de patrimoni? Els treballadors que amb prou feines arriben a final de mes? També van treure la possibilitat de desgravar l’ascendent o descendent si aquests feien la declaració pel seu compte, encara que les devolucions fossin minses, etc., etc.
Llavors és possible què un partit que va afavorir clarament els interessos d’uns quants (els més acabalats) pugin dir ara que abaixaran els impostos per a tothom? Sincerament, no m’ho crec! Mentre als qui guanyen menys els baixaran les engrunes, els grans beneficiats, com sempre que ha governat el PP, seran els que més especulen amb transaccions mobiliàries i immobiliàries...
Però no vull que la meva afirmació sigui gratuïta i li demostraré amb “pels i senyals” que el que vostè enganya a la ciutadania quan fa aquest tipus de promeses electorals. Una llei d’IRPF no es fa de la nit al dia, costa uns anys abans no passa per totes les fases de la seva elaboració: des del redactat de la norma fins la aprovació de les cameres parlamentaries. El Partit Popular, amb José María Aznar al capdavant del govern va fer una llei d’IRPF l’any 1998. Amb una article molt detallat publicat per la revista del meu sindicat i un setmanari territorial, titulat “Els paranys fiscals del PP” vaig analitzar totes aquelles coses que, al meu entendre, suposaven un greuge per a les classes més desfavorides i per tant beneficiaven clarament als qui més guanyaven. Així, van desaparèixer les deduccions de la quota per fills, ascendents, ets i es van treure de la mànega les deduccions per “mínims personals i familiars”. D’aquesta manera, a bases imposables més elevades (el resultat net de la declaració de la renda) més diners (amb pessetes o amb euros et podies deduir) També van abaixar els tipus màxims de la quota, la tributació per augments patrimonials va passar primer al 20 % i més tard al 18. Qui té normalment augments de patrimoni? Els treballadors que amb prou feines arriben a final de mes? També van treure la possibilitat de desgravar l’ascendent o descendent si aquests feien la declaració pel seu compte, encara que les devolucions fossin minses, etc., etc.
Llavors és possible què un partit que va afavorir clarament els interessos d’uns quants (els més acabalats) pugin dir ara que abaixaran els impostos per a tothom? Sincerament, no m’ho crec! Mentre als qui guanyen menys els baixaran les engrunes, els grans beneficiats, com sempre que ha governat el PP, seran els que més especulen amb transaccions mobiliàries i immobiliàries...
divendres, 25 de gener del 2008
DEPENDÈNCIA I SUBMISSIÓ
Tal com anireu llegint l’escrit us en donareu compte que aquestes dues coses podent tenir significats molt diferents atenent el tema concret que es vulguin utilitzar.
Aquest mateix matí he parlat amb el Director Territorial d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i m’ha dit que els grups de dependència, sobre tot d’Amposta estan convençuts, amb una àmplia majoria, que els diners que perceben, sobre tot del programa “viure en família” els hi dóna l’ajuntament. Així parlen de la “paga de l’alcalde Roig” i ell ha d’anar dient que arriben de la Generalitat, que l’ajuntament fa de simple tramitador dels expedients. Pe això, molta gent d’Amposta tenen veritable dependència a les seves institucions locals i una total submissió als càrrecs electes que conformen l’equip de govern municipal. Sobre tot dels seus alcaldes!
Així no és d’estranyar que els hi puguin dir per guanyar-se cada vegada el seu vot “què d’entrar uns altres els hi traurien la paga”. Aquest fet que algú podria posar en dubte, vull recordar que hi ha una denuncia penal presentada per l’anterior Delegat del departament, arran d’un escrit “penjat” a un fòrum d’opinió, afortunadament, avui tanca!
Així acabaríem dient que els dependents socialment, a la vegada ho són del polítics populistes i mentiders que per aconseguir els seus propòsits no dubten a l’hora de donar informacions falses o no ajustades a la veritat, tant me fa!
Aquest mateix matí he parlat amb el Director Territorial d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i m’ha dit que els grups de dependència, sobre tot d’Amposta estan convençuts, amb una àmplia majoria, que els diners que perceben, sobre tot del programa “viure en família” els hi dóna l’ajuntament. Així parlen de la “paga de l’alcalde Roig” i ell ha d’anar dient que arriben de la Generalitat, que l’ajuntament fa de simple tramitador dels expedients. Pe això, molta gent d’Amposta tenen veritable dependència a les seves institucions locals i una total submissió als càrrecs electes que conformen l’equip de govern municipal. Sobre tot dels seus alcaldes!
Així no és d’estranyar que els hi puguin dir per guanyar-se cada vegada el seu vot “què d’entrar uns altres els hi traurien la paga”. Aquest fet que algú podria posar en dubte, vull recordar que hi ha una denuncia penal presentada per l’anterior Delegat del departament, arran d’un escrit “penjat” a un fòrum d’opinió, afortunadament, avui tanca!
Així acabaríem dient que els dependents socialment, a la vegada ho són del polítics populistes i mentiders que per aconseguir els seus propòsits no dubten a l’hora de donar informacions falses o no ajustades a la veritat, tant me fa!
IL·LAGALITZACIÓ = CONFLICTE?
Començaré dient que si de mi depengués il•legalitzar ANV i el Partit Comunista de les Terres Basques, no sé que faria. Penso que hi manquen molts informes jurídics i policíacs i moltes proves per a prendre una determinació tan important i que a la llarga pot ser molt nefasta. Està clar que al País Basc hi ha molta gent que tenen com a referent el món de Batasuna. I si aquesta formació ja ha estat il•legalitzada buscaran una vegada i un altra alternatives per a poder tenir representació a les institucions que, a la vegada és la seva principal font de finançament. També és cert que caldria integrar-se del tot al món democràtic, cosa que fins ara no han fet. Per a fer-ho caldria desvincular-se del tot de la banda terrorista ETA, condemnar els seus atemptats i lluitar de forma pacífica (pareix que aquest grup de paraules no poden anar unides!) per aconseguir la independència d’Euskadi, si aquest és el seu veritable objectiu, que pareix que sí.
Les eleccions generals estan a la volta del cantó i tots els votants nacionalistes, diguem-los més radicals, no tindran un referent clar, ja que no hi ha temps material per configurar altres formacions polítiques que puguin concorre a les eleccions. Així és de preveure aldarulls tal i com ens anirem apropat al 9 de març. Fins i tot són molt previsibles la mateixa jornada electoral i, segurament, un increment molt acusat de vot nul. I la policia tindrà que treballar a preu fet si vol controlar una ciutadania per ella sola incontrolada.
Les eleccions generals estan a la volta del cantó i tots els votants nacionalistes, diguem-los més radicals, no tindran un referent clar, ja que no hi ha temps material per configurar altres formacions polítiques que puguin concorre a les eleccions. Així és de preveure aldarulls tal i com ens anirem apropat al 9 de març. Fins i tot són molt previsibles la mateixa jornada electoral i, segurament, un increment molt acusat de vot nul. I la policia tindrà que treballar a preu fet si vol controlar una ciutadania per ella sola incontrolada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)