A ningú se li escapa que el comerç, tal i com el coneixíem de petits, ha desaparegut. Ha quedat desfasada la imatge del botiguer darrera del taulell i atenent de forma amable els seus clients, que més que clients eren amics de “tota la vida”. El productes, que estaven en caixes de fusta i sacs, es venien a "granel" i te’ls solien posar en paperines de paper i embolcallats amb més paper. El mateix venedor era qui et cobrava i si no li podies pagar, t’ho anotava amb un llapis a una llibreta d’espiral. La gent portava el cistell per anar-los guardant i les compres es solien fer a diari, ja que no hi havia ni neveres ni congeladors. A la mateixa botiga hi podies trobar quasi de tot (des de patates, passant per betes i fils o unes espardenyes per anar a treballar) I si volies un altre tipus d’articles calia anar Tortosa o Amposta on, normalment, el trobaves en tendes molt més grans i on en solien tenir de diversos models i marques.
Poc a poc aquest comerç tradicional es va anar transformant amb l’arribada dels primers supermercats i també del comerç cada cop més especialitzat. Aquests primers supermercats, en alguns casos, eren les antigues botigues transformades i ja disposaven d’una caixera (o caixer) que et cobrava al “passar per caixa”. Més avant ja van arribar les grans superfícies. Recordo que a l’estiu de 1976 estava a Cornellà de Llobregat i les amics dels meus pares, una tarda, van dir que ens portarien al Carrefour on es podia comprar quasi de tot. Jo em vaig quedar pensant de quin “carrer” es tractaria per a tenir de tot i mel vaig imaginar molt llarg!
La comoditat que comportaven les grans superfícies era important. No tant sols s’hi podia trobar tot tipus de queviures, roba, productes de neteja personal i drogueria, ferreteria, electrodomèstics (petis i grans), sinó que, a sobre, disposava d’un gran aparcament per a poder deixar còmodament l’utilitari i accedir a l’establiment.
L’arribada, primer dels súpers i després dels anomenats hípers, va ser el principi de la fi del comerç tradicional i menys especialitzat. Els primers de “sucumbir” van ser les botigues d’alimentació i a mesura que passava el temps, també drogueries, merceries, ferreteries, etc. Només l’oferta d’una millor qualitat per part del petit comerç ha fet que encara, molts d’ells, hagin arribat fins avui.
Però sembla que, també aquests, tenen els dies comptats. Les multinacionals del sector del comerç també s’han especialitzat i han diversificat la seva oferta.
Quan jo era petit, la primera equipació del Barça que vaig tenir la vaig d’haver de comprar a una armeria i si volies compra petards ho havies de fer a una bugaderia del costat de la catedral de Tortosa...
Ara, l’ajuntament d’Amposta (amb els vots favorables de l’equip de govern i de un dels grups de l’oposició –ERC-) ha fet una reserva de sòl d’11 mil metres quadrats per a que s’hi puguin establir grans superfícies comercials. L’alcalde ho va negar, però és de domini públic que s’ha d’instal•lar un Carrefour, un Decathlon i un Leroy Merlin, el gegant del bricolatge.
Es evident que en la majoria dels casos el consumidor, en teoria, hi surt guanyant. A major oferta, el preus tendeixen a ser més competitius i també s’hi troba una major quantitat de referències, es a dir, més varietat d’articles.
Però amb el foment d’aquestes grans àrees comercials, qui hi surt perdent és el comerç de proximitat. L’ajuntament d’Amposta, fins ara, ha autoritzat les grans superfícies sempre sense comptar per a res amb les agrupacions de botiguers de la ciutat (Federació de Comerç i Triangle) que, no obstant, i això és la paradoxa, sempre han mantingut una bona sintonia entre ells i pareix no importar-los gaire que a Amposta hi hagin a hores d’ara fins a 9 supermercats, un d’ells exclusivament de sabates, mitjons, etc.
També, l’arribada dels súpers va anar en detriment de la qualitat del servei i el que això significa, uns sous més baixos i una qualitat de vida també més baixa ja que, en determinades èpoques de l’any s’ha de treballar diumenges i festius.
(Aquest article ha estat publicat avui a Vinaròs News)
dissabte, 2 d’agost del 2008
divendres, 1 d’agost del 2008
ON ES FIQUEN ELS MOSSOS?
Viatjo quasi tots els dies. No solc fer trajectes llargs, però el cotxe s’ha convertit, pràcticament en un annex de la meva persona! El trajecte que faig més sovint, per motius de la meva feina, és el d’Amposta a Tortosa i viceversa. Així que puc dir que la carretera de la Carrova me la conec quasi com ningú...
Diverses vegades us he parlat d’aquesta carretera, de l’increment de la circulació que s’ha produït, de les imprudències d’alguns vehicles, etc.
Però la pregunta és: On es fiquen els Mossos?
Abans de tenir competències en matèria de trànsit, veies sovint a un determinat punt del trajecte, just al costat d’un pont, un vehicle camuflat de la Guardia Civil, era el radar mòbil que servia per a capturar als més “fitipaldis”. Per cert en aquest pont que us acabo de dir, un dia va aparèixer una pintada que deia “T’estimo”. No sé si la va posar algú que els volia agrair alguna cosa o es la va escriure algú, més aviat en to de broma, després de ser “caçat” diverses vegades amb una velocitat superior a la permesa...
Quan els Mossos d’Esquadra van assumir les competències de trànsit, al principi també se’ls veia i sovint utilitzaven els mateixos mètodes que els seus predecessors. Es a dir, radar camuflat al mateix lloc. Poc a poc van aparèixer altres mesures, com el radar fix de Vinallop o les caixes grogues que de tant en tant encadenen als senyals verticals i a altres punts d’amarratge de la carretera i que hi posa “radar”. Encara que més d’un es deu de preguntar si de veritat hi ha un radar dintre o es simplement per dissuadir els conductors més temeraris.
Però el cert es que, darrerament, res de res. Ni radars, ni caixes grogues ni tan sols la presència d’una patrulla de la policia autonòmica.
Y dit tot això, us explicaré el que m’ha passat aquest matí. Anant cap a la meva feina, de sobte he vist pel retrovisor un 4x4 amb actitud “amenaçadora” de voler-me avançar. Només ho ha impedit, no la meva velocitat que en aquells moments rondava els 95 Km/h, sinó l’arribada d’un altre vehicle en sentit contrari. S’ha esperat que aquest passes i ni tan sols la presencia del senyal de prohibit avançar i de la corresponent línia contínua l’han fet repensar dels seu propòsit. Així és que ha fet pràcticament tota la maniobra xafant la ratlla. Però és que després, en menys d’1 quilòmetre m’ha avançat, per aquest ordre, un taxi adaptat d’una empresa de “transports” d’Amposta, un turisme de gran cilindrada que, fins i tot m’ha tancat perquè quasi no tenia lloc on ficar-se i finalment un altre cotxe més petit d’una casa comercial. Jo mentre havia augmenta una mica la velocitat i possiblement, en el moment de ser avançat pel darrer, circulava a 105 Km/h. (la velocitat màxima de la carretera és de 100 Km/h) O sigui, tots han hagut de superar en escreix la màxima velocitat permesa!
On es fiquen els Mossos? Només la seva presència serveix com a mesura dissuassòria a l’hora de córrer o efectuar maniobres perilloses o inadequades i si a sobre, de tant en tant fiquen alguna multa i retiren algun puntet, encara escarmenten més a aquests tipus de conductors!
Diverses vegades us he parlat d’aquesta carretera, de l’increment de la circulació que s’ha produït, de les imprudències d’alguns vehicles, etc.
Però la pregunta és: On es fiquen els Mossos?
Abans de tenir competències en matèria de trànsit, veies sovint a un determinat punt del trajecte, just al costat d’un pont, un vehicle camuflat de la Guardia Civil, era el radar mòbil que servia per a capturar als més “fitipaldis”. Per cert en aquest pont que us acabo de dir, un dia va aparèixer una pintada que deia “T’estimo”. No sé si la va posar algú que els volia agrair alguna cosa o es la va escriure algú, més aviat en to de broma, després de ser “caçat” diverses vegades amb una velocitat superior a la permesa...
Quan els Mossos d’Esquadra van assumir les competències de trànsit, al principi també se’ls veia i sovint utilitzaven els mateixos mètodes que els seus predecessors. Es a dir, radar camuflat al mateix lloc. Poc a poc van aparèixer altres mesures, com el radar fix de Vinallop o les caixes grogues que de tant en tant encadenen als senyals verticals i a altres punts d’amarratge de la carretera i que hi posa “radar”. Encara que més d’un es deu de preguntar si de veritat hi ha un radar dintre o es simplement per dissuadir els conductors més temeraris.
Però el cert es que, darrerament, res de res. Ni radars, ni caixes grogues ni tan sols la presència d’una patrulla de la policia autonòmica.
Y dit tot això, us explicaré el que m’ha passat aquest matí. Anant cap a la meva feina, de sobte he vist pel retrovisor un 4x4 amb actitud “amenaçadora” de voler-me avançar. Només ho ha impedit, no la meva velocitat que en aquells moments rondava els 95 Km/h, sinó l’arribada d’un altre vehicle en sentit contrari. S’ha esperat que aquest passes i ni tan sols la presencia del senyal de prohibit avançar i de la corresponent línia contínua l’han fet repensar dels seu propòsit. Així és que ha fet pràcticament tota la maniobra xafant la ratlla. Però és que després, en menys d’1 quilòmetre m’ha avançat, per aquest ordre, un taxi adaptat d’una empresa de “transports” d’Amposta, un turisme de gran cilindrada que, fins i tot m’ha tancat perquè quasi no tenia lloc on ficar-se i finalment un altre cotxe més petit d’una casa comercial. Jo mentre havia augmenta una mica la velocitat i possiblement, en el moment de ser avançat pel darrer, circulava a 105 Km/h. (la velocitat màxima de la carretera és de 100 Km/h) O sigui, tots han hagut de superar en escreix la màxima velocitat permesa!
On es fiquen els Mossos? Només la seva presència serveix com a mesura dissuassòria a l’hora de córrer o efectuar maniobres perilloses o inadequades i si a sobre, de tant en tant fiquen alguna multa i retiren algun puntet, encara escarmenten més a aquests tipus de conductors!
dijous, 31 de juliol del 2008
VENEZIA A L'EBRE?
Aquest mati m’han contat que una parella d’ebrencs, al fer escala a Venècia a la seva tornada de vacances, van trobar a l’alcalde d’un municipi de l’Ebre, a la directora d’un organisme de la Generalitat estretament relacionat amb el riu i a un representant de la Cambra de Comerç de Tortosa. Estranyats de veure’ls allí, els van preguntar sobre el motiu de la visita. Els van contestar que estudien fer un sistema de canals (a un lloc que desconec) per atraure el turisme.
Després me s’ha donat una altra teoria. Visitaven el delta del Po per veure en directe les solucions que han adoptat els italians per evitar-ne la regressió. La qual cosa em pareix una mica difícil de creure ja que no fa gaires mesos, diversos tècnics, representants de les comunitats de regants i del Departament d’Agricultura, haurien fet el mateix i, en aquest cas, ho sé segur.
Per tant, per a què serien necessaris tants viatges pagats en diner públic per a una mateixa finalitat?
La primera hipòtesi pot ser certa. Caldrà esperar la confirmació oficial dels propis “viatgers” o de les informacions periodístiques que puguin sortir sobre aquest tema.
Per cert, aquest que he mencionat abans no estaven sols, hi anava una delegació d’empresaris, alguns d’ells acompanyats i, després de la visita, diguem-li oficial, van fer un creuer per la Mediterrània (sempre segons la informació que m’ha arribat)
Després me s’ha donat una altra teoria. Visitaven el delta del Po per veure en directe les solucions que han adoptat els italians per evitar-ne la regressió. La qual cosa em pareix una mica difícil de creure ja que no fa gaires mesos, diversos tècnics, representants de les comunitats de regants i del Departament d’Agricultura, haurien fet el mateix i, en aquest cas, ho sé segur.
Per tant, per a què serien necessaris tants viatges pagats en diner públic per a una mateixa finalitat?
La primera hipòtesi pot ser certa. Caldrà esperar la confirmació oficial dels propis “viatgers” o de les informacions periodístiques que puguin sortir sobre aquest tema.
Per cert, aquest que he mencionat abans no estaven sols, hi anava una delegació d’empresaris, alguns d’ells acompanyats i, després de la visita, diguem-li oficial, van fer un creuer per la Mediterrània (sempre segons la informació que m’ha arribat)
SOBRE LA ENERGIA NUCLEAR (CARTA APAREGUDA A LA VANGUARDIA)
Sr. director del diari La Vanguardia,
L'editorial del diari que Vtè. Dirigeix, en la seva edició del dia 6 de juliol de 2008, titulat 'El debate nuclear' és, al nostre entendre, una mostra vivent de la ignorància i/o desinformació i/o demagògia i/o mala fe d'un editorialista. I que la direcció del diari hagi permés la seva publicació, demostra el poc rigor amb que es tracten les temàtiques referents a l'energia a casa nostra.
Anem a veure per què:
1.- La vinculació que l'editorialista de La Vanguardia fa de la solució a l'augment dels preus del petroli amb la generació d'electricitat nuclear, és voler conduir 'les aigües cap a un molí' (el de l'energia nuclear), quan a l'Estat Espanyol la generació d'electricitat amb derivats del petroli és cada vegada més baixa (a l'Informe del Sistema Elèctric de REE de 2006, es pot veure que a Espanya hi ha una potència instal·lada total de 78.754 MW, de la qual solament 6.647 MW corresponen a centrals tèrmiques de fuel/gas - , que varen generar 10.013 GWh, funcionant solament 2.025 hores/any). Per tant la influència del preu de petroli en la generació d'electricitat amb centrals tèrmiques convencionals és molt petita.
2.- L'editorialista de La Vanguardia vol fer veure que la tecnologia nuclear frueix de bona salut, citant alguns països que han iniciat la construcció de reactors, com ara els casos de Finlàndia, França, Bulgària i Romania. Si be és cert que un grup d'empreses fineses, altament consumidores d'energia elèctrica, van iniciar fa més de dos anys la construcció d'un reactor EPR de 1.600 MW, també és cert que a hores d'ara acumulen més de 2 anys de retards i el pressupost s'ha incrementat un 50%. França també ha anunciat l'inici de la construcció d'un nou reactor EPR, però les autoritats de seguretat nuclear varen paralitzar les obres fa unes setmanes. Per que fa a Bulgària, ha anunciat que reemprenia la construcció de la central nuclear nuclear de Belene, obra que va començar l'any 1985 i que es va paralitzar l'any 1992. Referent a Romania, la central nuclear de Cernavoda, començada a construir pel règim de Ceausescu, que inicialment havia de comptar amb 5 reactors, va finalitzar els treballs de la primera unitat l'any 1996, amb deu anys de retard. La segona unitat es va acabar de construir l'agost de 2007, amb un crèdit d'EURATOM. Si aquests són els exemples per fer creure a l'editorialista que l'energia nuclear frueix de bona salut, demostra la seva més absoluta ignorància del que està passant en el món de la indústria nuclear.
L'editorialista de La Vanguardia hauria de saber a finals de 2007 hi havia 439 reactors en funcionament - cinc unitats menys que el seu màxim històric de 2002 - amb una potència total de 371.700 MW. Un total de 117 reactors nuclears s'han tancat de forma permanent, amb una vida mitjana de 22 anys. La potència instal·lada del parc nuclear es va incrementar anualment, entre l'any 2000 i el 2004, en uns 3.000 MW, majoritàriament augmentant la potència de centrals ja existents i va disminuir a 2.000 MW anualment entre els anys 2004 i 2007. L'ús de l'energia nuclear es limita a un petit nombre de països del món. Només 31, o el 16% dels 191 estats membres de les NNUU, operen centrals nuclears. Els sis grans - EUA, França, Japó, Alemanya, Rússia, Corea de Sud - la meitat dels quals són estats amb armament nuclear, generen gairebé les tres quartes parts de l'electricitat nuclear al món. La meitat dels països nuclears del món es localitzen a Europa occidental i central i produeixen una tercera part de l'electricitat nuclear mundial. El màxim històric de 294 reactors funcionant a Europa occidental i Nordamàrica es va assolir l'any 1989. De fet, el declivi de la industria nuclear va començar fa molts anys, sense ser notada per la ciutadania.
3.- L'editorialista de La Vanguardia cita que hi ha sectors a la societat espanyola que manifesten que s'ha de replantejar la qüestió nuclear
Si be es cert que hi ha sectors de la societat espanyola que es manifesten a favor de noves nuclears (Feliciano Fidalgo, de CCOO, Felipe González, el Foro Nuclear, la patronal UNESA, etc.), els que així es manifesten, quan ho fan, demostren la seva més absoluta ignorància, o mala fe, sobre aquesta font d'energia, que si per alguna cosa serveix és per posar a disposició del humans quantitats considerables de Plutoni (element inexistent a la crosta de la terra, enormement radiotòxic i que és la matèria bàsica per fabricar de bombes atòmiques) i deixar-nos a nosaltres, i a les generacions que vindran, residus radioactius que ho seran durant centenars de milers d'anys. I això sense considerar tota la greu problemàtica ecològica i social de la part davantera del cicle del combustible nuclear (mineria de l'Urani, fàbriques de concentrats d'Urani, de transformació en hexafluorur d'Urani, d'enriquiment en el seu isòtop U-235, de combustible per als reactors).
4.- L'editorialista de La Vanguardia fa un seguit d'afirmacions que són lluny de la realitat. Així afirma:
- que l'energia nuclear i les energies renovables són compatibles,
- que l'energia nuclear és més neta que la que procedeix dels hidrocarburs, més rendibre i de ràpida implantació,
- que l'energia nuclear és una opció provada i més eficaç que la que procedeix de les energies renovables,
Afirmar que l'energia nuclear és compatible amb les renovables es amagar la realitat dels fets, doncs l'energia nuclear és incompatible amb les energies renovables, pel fet que ambdues són intensives en capital, cosa que vol dir que entren en conflicte quan els operadors d'un sistema elèctric decideixen reduir la potència de generació, donat que en algunes circumstancies, aquesta pugui arribar a superar la demanda. Tant si els operadors del sistema decideixen aturar la generació nuclear (generació a potencia fixa) com la generació renovable (generació a potencia variable), ocasionaran un bon problema econòmic als inversors que hagin invertit en la generació nuclear o renovable.
Afirmar que l'energia nuclear és més neta, més rendible i de més ràpida implantació que l'energia generada amb hidrocarburs és una pura mentida que els fets de la vida quotidiana desmenteixen, doncs l'energia nuclear és la font d'energia més bruta mai desenvolupada pels humans (residus que seran readioactius durant mil·lenis), menys rendible (si fos tan rendible com afirmen, com és que no hi ha inversors privats invertint en generació nuclear a casa nostra, ara que la liberalització del sistema elèctric ho permet?) i que més tarda en poder-se implantar, com l'experiència ha demostrat i continua demostrant.
Afirmar que l'energia nuclear és una opció provada i més eficaç que la que procedeix de les energies renovables és manifestar la més gran ignorància del món de l'energia. Si alguna cosa ha demostrat la nuclear és que després de 50 anys de desenvolupament tecnològic encara necessita tota mena de subvencions i tractes de favor (per què les companyies d'assegurances no asseguren el risc d'un accident nuclear?) per poder competir en el mercat de l'energia, a diferencia de les renovables que, si be s'han introduit amb polítiques d'afavoriment del seu mercat (com sempre s'ha fet amb totes les tecnologies energètiques), amb poc temps van convergint cap a preus de mercat, amb lo qual van deixant de necessitar mecanismes de suport. Per una altra banda, mentre el parc nuclear experimenta aturades de centrals (fent desaparèixer de cop i volta múltiples de 1000 MW d'una vegada), el parc de generació eòlic varia la seva potencia de generació all llarg del dia, però molt difícilment passa mai de milers de MW a zero.
5.- L'editorialista de La Vanguardia escampa el mite que hi ha un nou tipus de centrals nuclears, més segures, que minimitzen els residus, que són menys radioactius, que es poden reciclar.
Ens agradaria que qui ha escrit l'editorial que la direcció de La Vanguardia ha permès de publicar, ens ho demostrés amb fets concrets i exemples en funcionament que hi hagi al món. Nosaltres, que portem més de 30 anys en el camp de l'energia, no en sabem de cap.
6.- L'editorialista de La Vanguardia pontifica que aquestes noves centrals fan possible el desenvolupament sostenible, per què eviten l'emissió de gasos contaminants i tenen un cost energètic molt baix.
Sembla que l'editorialista de La Vanguardia identifica desenvolupament sostenible amb la no emissió de gasos contaminants. Però qualsevol persona mínimament informada sap que uns societat sostenible es basa en tres principis: a) el ritme d'ús dels recursos naturals no excedeixi els ritmes de regeneració, b) el ritme d'utilització dels recursos no renovables no excedeixi el ritme al qual es desenvolupen recursos renovables substitutius, c) el ritme d'emissió de pol·lució no excedeixi la capacitat d'assimilació del medi ambient.
Doncs bé, l'energia nuclear, basada en la fissió de l'U-235 no compleix cap dels tres requisits.
El desenvolupament sostenible es basa en l'aprofitament dels recursos naturals, a un ritme inferior al seu ritme de reposició, amb tecnologies netes i al servei de les comunitats locals. L'aprofitament de l'urani es fa consumint-lo (no es pot regenerar), es fa amb tecnologies brutes (grans quantitats de residus radioactius en tota les seva cadena tecnològica) i es fa al servei d'una casta de poder (la nucleocràcia) que l'única cosa que vol es exercir les seves ànsies de domini sobre la natura i les societats humanes.
7.- L'editorialista de La Vanguardia dona per fet que a Espanya continua existint la moratòria nuclear.
Amb aquesta afirmació l'editorialista demostra la seva més absoluta ignorància o la seva més absoluta mala fe, doncs a l'Estat espanyol, des que es va liberalitzar el mercat de l'electricitat, no existeix cap mena de moratòria nuclear, doncs si es llegeix el que diu la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico, veurem que diu: "En la generación de energía eléctrica, se reconoce el derecho a la libre instalación y se organiza su funcionamiento bajo el principio de libre competencia". Per tant, qui vulgui instal·lar una central nuclear a l'Estat espanyol ho pot fer, doncs no hi ha cap impediment per fer-ho, solament ha de cercar el capital i la tecnologia. La tecnologia es pot comprar ja que hi ha fabricants que en venen. El capital s'ha de cercar, si no se'n disposa, i els bancs no semblen pas molt entusiasmats en deixar-lo per aquestes aventures, Ja es varen escaldar amb la primera onada de construcció de nuclears. I, a més a més, ha de cercar un emplaçament on construir-la. Quin municipi de l'estat espanyol està disposat a permetre-ho?
Donar a entendre que encara hi ha moratòria nuclear és desconèixer la realitat o amagar-la. Un diari com La Vanguardia no hauria ni de desconèixer la realitat, ni molt menys amagar-la.
Esperem que, en honor al bon nom que el diari La Vanguardia te i hauria de mantenir, no es publiquin més editorials tan plens de despropòsits, que si alguna cosa fan, es contribuir a la desinformació dels seus lectors i mantenir l'estat d'analfabetisme energètic que el franquisme ens va deixar i que, per ara, la democràcia no ha pas contribuït a pal·liar.
Dr. Josep Puig, enginyer industrial
Portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear
Barcelona, 26 de juliol de 2008
L'editorial del diari que Vtè. Dirigeix, en la seva edició del dia 6 de juliol de 2008, titulat 'El debate nuclear' és, al nostre entendre, una mostra vivent de la ignorància i/o desinformació i/o demagògia i/o mala fe d'un editorialista. I que la direcció del diari hagi permés la seva publicació, demostra el poc rigor amb que es tracten les temàtiques referents a l'energia a casa nostra.
Anem a veure per què:
1.- La vinculació que l'editorialista de La Vanguardia fa de la solució a l'augment dels preus del petroli amb la generació d'electricitat nuclear, és voler conduir 'les aigües cap a un molí' (el de l'energia nuclear), quan a l'Estat Espanyol la generació d'electricitat amb derivats del petroli és cada vegada més baixa (a l'Informe del Sistema Elèctric de REE de 2006, es pot veure que a Espanya hi ha una potència instal·lada total de 78.754 MW, de la qual solament 6.647 MW corresponen a centrals tèrmiques de fuel/gas - , que varen generar 10.013 GWh, funcionant solament 2.025 hores/any). Per tant la influència del preu de petroli en la generació d'electricitat amb centrals tèrmiques convencionals és molt petita.
2.- L'editorialista de La Vanguardia vol fer veure que la tecnologia nuclear frueix de bona salut, citant alguns països que han iniciat la construcció de reactors, com ara els casos de Finlàndia, França, Bulgària i Romania. Si be és cert que un grup d'empreses fineses, altament consumidores d'energia elèctrica, van iniciar fa més de dos anys la construcció d'un reactor EPR de 1.600 MW, també és cert que a hores d'ara acumulen més de 2 anys de retards i el pressupost s'ha incrementat un 50%. França també ha anunciat l'inici de la construcció d'un nou reactor EPR, però les autoritats de seguretat nuclear varen paralitzar les obres fa unes setmanes. Per que fa a Bulgària, ha anunciat que reemprenia la construcció de la central nuclear nuclear de Belene, obra que va començar l'any 1985 i que es va paralitzar l'any 1992. Referent a Romania, la central nuclear de Cernavoda, començada a construir pel règim de Ceausescu, que inicialment havia de comptar amb 5 reactors, va finalitzar els treballs de la primera unitat l'any 1996, amb deu anys de retard. La segona unitat es va acabar de construir l'agost de 2007, amb un crèdit d'EURATOM. Si aquests són els exemples per fer creure a l'editorialista que l'energia nuclear frueix de bona salut, demostra la seva més absoluta ignorància del que està passant en el món de la indústria nuclear.
L'editorialista de La Vanguardia hauria de saber a finals de 2007 hi havia 439 reactors en funcionament - cinc unitats menys que el seu màxim històric de 2002 - amb una potència total de 371.700 MW. Un total de 117 reactors nuclears s'han tancat de forma permanent, amb una vida mitjana de 22 anys. La potència instal·lada del parc nuclear es va incrementar anualment, entre l'any 2000 i el 2004, en uns 3.000 MW, majoritàriament augmentant la potència de centrals ja existents i va disminuir a 2.000 MW anualment entre els anys 2004 i 2007. L'ús de l'energia nuclear es limita a un petit nombre de països del món. Només 31, o el 16% dels 191 estats membres de les NNUU, operen centrals nuclears. Els sis grans - EUA, França, Japó, Alemanya, Rússia, Corea de Sud - la meitat dels quals són estats amb armament nuclear, generen gairebé les tres quartes parts de l'electricitat nuclear al món. La meitat dels països nuclears del món es localitzen a Europa occidental i central i produeixen una tercera part de l'electricitat nuclear mundial. El màxim històric de 294 reactors funcionant a Europa occidental i Nordamàrica es va assolir l'any 1989. De fet, el declivi de la industria nuclear va començar fa molts anys, sense ser notada per la ciutadania.
3.- L'editorialista de La Vanguardia cita que hi ha sectors a la societat espanyola que manifesten que s'ha de replantejar la qüestió nuclear
Si be es cert que hi ha sectors de la societat espanyola que es manifesten a favor de noves nuclears (Feliciano Fidalgo, de CCOO, Felipe González, el Foro Nuclear, la patronal UNESA, etc.), els que així es manifesten, quan ho fan, demostren la seva més absoluta ignorància, o mala fe, sobre aquesta font d'energia, que si per alguna cosa serveix és per posar a disposició del humans quantitats considerables de Plutoni (element inexistent a la crosta de la terra, enormement radiotòxic i que és la matèria bàsica per fabricar de bombes atòmiques) i deixar-nos a nosaltres, i a les generacions que vindran, residus radioactius que ho seran durant centenars de milers d'anys. I això sense considerar tota la greu problemàtica ecològica i social de la part davantera del cicle del combustible nuclear (mineria de l'Urani, fàbriques de concentrats d'Urani, de transformació en hexafluorur d'Urani, d'enriquiment en el seu isòtop U-235, de combustible per als reactors).
4.- L'editorialista de La Vanguardia fa un seguit d'afirmacions que són lluny de la realitat. Així afirma:
- que l'energia nuclear i les energies renovables són compatibles,
- que l'energia nuclear és més neta que la que procedeix dels hidrocarburs, més rendibre i de ràpida implantació,
- que l'energia nuclear és una opció provada i més eficaç que la que procedeix de les energies renovables,
Afirmar que l'energia nuclear és compatible amb les renovables es amagar la realitat dels fets, doncs l'energia nuclear és incompatible amb les energies renovables, pel fet que ambdues són intensives en capital, cosa que vol dir que entren en conflicte quan els operadors d'un sistema elèctric decideixen reduir la potència de generació, donat que en algunes circumstancies, aquesta pugui arribar a superar la demanda. Tant si els operadors del sistema decideixen aturar la generació nuclear (generació a potencia fixa) com la generació renovable (generació a potencia variable), ocasionaran un bon problema econòmic als inversors que hagin invertit en la generació nuclear o renovable.
Afirmar que l'energia nuclear és més neta, més rendible i de més ràpida implantació que l'energia generada amb hidrocarburs és una pura mentida que els fets de la vida quotidiana desmenteixen, doncs l'energia nuclear és la font d'energia més bruta mai desenvolupada pels humans (residus que seran readioactius durant mil·lenis), menys rendible (si fos tan rendible com afirmen, com és que no hi ha inversors privats invertint en generació nuclear a casa nostra, ara que la liberalització del sistema elèctric ho permet?) i que més tarda en poder-se implantar, com l'experiència ha demostrat i continua demostrant.
Afirmar que l'energia nuclear és una opció provada i més eficaç que la que procedeix de les energies renovables és manifestar la més gran ignorància del món de l'energia. Si alguna cosa ha demostrat la nuclear és que després de 50 anys de desenvolupament tecnològic encara necessita tota mena de subvencions i tractes de favor (per què les companyies d'assegurances no asseguren el risc d'un accident nuclear?) per poder competir en el mercat de l'energia, a diferencia de les renovables que, si be s'han introduit amb polítiques d'afavoriment del seu mercat (com sempre s'ha fet amb totes les tecnologies energètiques), amb poc temps van convergint cap a preus de mercat, amb lo qual van deixant de necessitar mecanismes de suport. Per una altra banda, mentre el parc nuclear experimenta aturades de centrals (fent desaparèixer de cop i volta múltiples de 1000 MW d'una vegada), el parc de generació eòlic varia la seva potencia de generació all llarg del dia, però molt difícilment passa mai de milers de MW a zero.
5.- L'editorialista de La Vanguardia escampa el mite que hi ha un nou tipus de centrals nuclears, més segures, que minimitzen els residus, que són menys radioactius, que es poden reciclar.
Ens agradaria que qui ha escrit l'editorial que la direcció de La Vanguardia ha permès de publicar, ens ho demostrés amb fets concrets i exemples en funcionament que hi hagi al món. Nosaltres, que portem més de 30 anys en el camp de l'energia, no en sabem de cap.
6.- L'editorialista de La Vanguardia pontifica que aquestes noves centrals fan possible el desenvolupament sostenible, per què eviten l'emissió de gasos contaminants i tenen un cost energètic molt baix.
Sembla que l'editorialista de La Vanguardia identifica desenvolupament sostenible amb la no emissió de gasos contaminants. Però qualsevol persona mínimament informada sap que uns societat sostenible es basa en tres principis: a) el ritme d'ús dels recursos naturals no excedeixi els ritmes de regeneració, b) el ritme d'utilització dels recursos no renovables no excedeixi el ritme al qual es desenvolupen recursos renovables substitutius, c) el ritme d'emissió de pol·lució no excedeixi la capacitat d'assimilació del medi ambient.
Doncs bé, l'energia nuclear, basada en la fissió de l'U-235 no compleix cap dels tres requisits.
El desenvolupament sostenible es basa en l'aprofitament dels recursos naturals, a un ritme inferior al seu ritme de reposició, amb tecnologies netes i al servei de les comunitats locals. L'aprofitament de l'urani es fa consumint-lo (no es pot regenerar), es fa amb tecnologies brutes (grans quantitats de residus radioactius en tota les seva cadena tecnològica) i es fa al servei d'una casta de poder (la nucleocràcia) que l'única cosa que vol es exercir les seves ànsies de domini sobre la natura i les societats humanes.
7.- L'editorialista de La Vanguardia dona per fet que a Espanya continua existint la moratòria nuclear.
Amb aquesta afirmació l'editorialista demostra la seva més absoluta ignorància o la seva més absoluta mala fe, doncs a l'Estat espanyol, des que es va liberalitzar el mercat de l'electricitat, no existeix cap mena de moratòria nuclear, doncs si es llegeix el que diu la Ley 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector Eléctrico, veurem que diu: "En la generación de energía eléctrica, se reconoce el derecho a la libre instalación y se organiza su funcionamiento bajo el principio de libre competencia". Per tant, qui vulgui instal·lar una central nuclear a l'Estat espanyol ho pot fer, doncs no hi ha cap impediment per fer-ho, solament ha de cercar el capital i la tecnologia. La tecnologia es pot comprar ja que hi ha fabricants que en venen. El capital s'ha de cercar, si no se'n disposa, i els bancs no semblen pas molt entusiasmats en deixar-lo per aquestes aventures, Ja es varen escaldar amb la primera onada de construcció de nuclears. I, a més a més, ha de cercar un emplaçament on construir-la. Quin municipi de l'estat espanyol està disposat a permetre-ho?
Donar a entendre que encara hi ha moratòria nuclear és desconèixer la realitat o amagar-la. Un diari com La Vanguardia no hauria ni de desconèixer la realitat, ni molt menys amagar-la.
Esperem que, en honor al bon nom que el diari La Vanguardia te i hauria de mantenir, no es publiquin més editorials tan plens de despropòsits, que si alguna cosa fan, es contribuir a la desinformació dels seus lectors i mantenir l'estat d'analfabetisme energètic que el franquisme ens va deixar i que, per ara, la democràcia no ha pas contribuït a pal·liar.
Dr. Josep Puig, enginyer industrial
Portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear
Barcelona, 26 de juliol de 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)