Ahir, el jutge “estrella” Baltasar Garzón, va iniciar un procés per a identificar els cadàvers que s’hi troben a les foses comunes, morts en l’època franquista, ja fos en plena guerra civil o en els anys de repressió i venjança.
Hi ha dubtes jurídics sobre si l’Audiència Nacional és competent o no a l’hora d’investigar “els desapareguts”, la majoria d’ells, passats 70 anys, les seves famílies, encara desconeixen on van anar a parar.
Evidentment, Encara que Garzón fos competent per a investigar el destí dels desapareguts, la majoria morts i enterrats en aquestes fosses comunes, difícilment podria acusar i portar a la banqueta davant d’un tribunal als seus botxins, pel motiu que tots o quasi tots, per edat, segurament estan morts i també enterrats. El final, ja sigui en fossa o panteó, és per a tots igual, per a víctimes i per assassins!
El PP, com sempre, ja ha dit que això és obrir velles ferides, que cal mirar cap endavant i no cap al darrera... És evident, ja que ells són els hereus directes dels assassins que sense cap mena de judici i, molts de cops, sense cap tipus de culpa (només perquè a algú li queia malament el veí) els anaven a buscar a casa per la nit i els detenien davant de la seva dona, pares i fills i se’ls emportaven i a pocs metres del poble, molts de cops al mateix costat del cementiri, els hi pegaven un tret a la nuca.
En canvi, les associacions de familiars de les víctimes del franquisme estan que boten d’alegria i veuen una llum d’esperança per poder recuperar els ossos dels seus avantpassats estimats (alguns d’ells no els van arribar ni conèixer)
Al Punt d’avui, Gustau Moreno, a més de donar-nos les noticies més properes, ha escrit un interessant articles publicat a la contraportada del diari sota el títol de: “Adéu parcial al franquisme tortosí”. I parla de que l’ajuntament ha fet retirar les plaques commemoratives de la visita de Franco el 26 de juny de 1966. Ell no ho diu, però el lema de la visita era “25 años de paz”. Bé, si per pau es compta des del final de la guerra civil, en feien una mica més però no importa, segur que Franco, amb aquest lema, feia anys que donava toms per Espanya (crec que a l’estranger només va arribar anar a Portugal) per a ser lloat per l’Església, la Falange i per un públic entusiasmat que es deixava anar, més per ignorància i por que per una altra cosa!
Recordo com dels pobles hi van sortir autocars (de franc, per suposat) per anar a donar crits a favor del Cabdill (perdó, Caudillo).
També recordo que es deia que, una ma anònima, en un dels cartells amb l’eslògan de “25 años de paz” hi va escriure: “Y de paciencia”.
Aquesta paciència, per molts, ens ha arribat fins avui. Ja és hora de que se’ls faci una mica de justícia. I si a sobre, es treu tota la simbologia (també el noms de carrers i barris), molt millor!
dimarts, 2 de setembre del 2008
dilluns, 1 de setembre del 2008
L'URBANISME VALENCIÀ
Què serà que hi ha cops que les noticies no ens sorprenen? Avui per exemple... He llegit al Punt que “el Tribunals de Justícia europeu admet a tràmit la denuncia contra la llei urbanística valenciana”. Tampoc ens ha de sorprendre gens ni mica un altre petit titular sobre el mateix tema: “El govern de Camps prepara un recurs”.
Els que hem militat de forma activa dintre del moviment anti-transvasament de l’Ebre, si una cosa teníem clara (i seguim tenint), és que si València demana aigua, no és per a regar la rica horta de la comunitat, sinó per poder seguir construït macrourbanitzacions i camps de golf! I és que el creixement urbanístic ens els darrers anys ha estat desmesurat. S’ha construït sense cap tipus de mirament. S’han ocupat espais protegits o que hi estaven i es van cremar (Terra Mítica) Tothom coincideix que Benidorm, d’allí on va ser alcalde Zaplana, la construcció és tot un despropòsit i un clar exemple del que no s’ha de fer. I així podríem segui amb Marinador, etc. I els projectes que encara s’han de realitzar com Marinador 2, al terme de Cabanes...
El Tribunal europeu renya l’espanyol per no haver evitat que prosperés la llei. Està clar que quan a Madrid governava el PP, mai hauria interposar un recurs en contra del que és una de les seves principals fonts de vots... Però ja fa més de 4 anys que a Madrid governa un partit que es qualifica de progressista i d’esquerres. Així, com no van presentar un recurs en contra de la normativa valenciana?
Alguns creuen que al valencià de classe mitjana, el que tradicionalment havia votat socialista, ja els hi està bé aquest model de creixement “insostenible”. Això crea riquesa... I quan hi ha riquesa, tothom hi surt guanyant, encara que, evidentment, no agradi a molts d’altres.
La PDE, aquesta tardor, ja ha anunciat que “vigilarà de prop” el canal Xerta-Riu Sénia. Fa uns anys, fins i tot jo pensava que seria un element per a fer prosperar els pagesos de les nostres terres. Després veus que entre els promotors hi ha alguns personatges que sempre han mirat més pels seus interessos que no pel dels altres (encara que ho disfressen molt bé) Finalment te’n adones que, efectivament, per molt telefèrica que sigui la canonada, en un moment donat, quan a algú l’interessi, pot tallar per on vulgui i tornar a empalmar-ne un altra que permeti portar l’aigua fins al N de Castelló! Si ho recordeu, alguna cosa així es volia fer (he dit volia?) amb l’interconnexió de xarxes!
Els que hem militat de forma activa dintre del moviment anti-transvasament de l’Ebre, si una cosa teníem clara (i seguim tenint), és que si València demana aigua, no és per a regar la rica horta de la comunitat, sinó per poder seguir construït macrourbanitzacions i camps de golf! I és que el creixement urbanístic ens els darrers anys ha estat desmesurat. S’ha construït sense cap tipus de mirament. S’han ocupat espais protegits o que hi estaven i es van cremar (Terra Mítica) Tothom coincideix que Benidorm, d’allí on va ser alcalde Zaplana, la construcció és tot un despropòsit i un clar exemple del que no s’ha de fer. I així podríem segui amb Marinador, etc. I els projectes que encara s’han de realitzar com Marinador 2, al terme de Cabanes...
El Tribunal europeu renya l’espanyol per no haver evitat que prosperés la llei. Està clar que quan a Madrid governava el PP, mai hauria interposar un recurs en contra del que és una de les seves principals fonts de vots... Però ja fa més de 4 anys que a Madrid governa un partit que es qualifica de progressista i d’esquerres. Així, com no van presentar un recurs en contra de la normativa valenciana?
Alguns creuen que al valencià de classe mitjana, el que tradicionalment havia votat socialista, ja els hi està bé aquest model de creixement “insostenible”. Això crea riquesa... I quan hi ha riquesa, tothom hi surt guanyant, encara que, evidentment, no agradi a molts d’altres.
La PDE, aquesta tardor, ja ha anunciat que “vigilarà de prop” el canal Xerta-Riu Sénia. Fa uns anys, fins i tot jo pensava que seria un element per a fer prosperar els pagesos de les nostres terres. Després veus que entre els promotors hi ha alguns personatges que sempre han mirat més pels seus interessos que no pel dels altres (encara que ho disfressen molt bé) Finalment te’n adones que, efectivament, per molt telefèrica que sigui la canonada, en un moment donat, quan a algú l’interessi, pot tallar per on vulgui i tornar a empalmar-ne un altra que permeti portar l’aigua fins al N de Castelló! Si ho recordeu, alguna cosa així es volia fer (he dit volia?) amb l’interconnexió de xarxes!
diumenge, 31 d’agost del 2008
ELS 10 HOTELS AMB MÉS ENCANT + 3 DE PROPINA
Ahir el suplement estiu del Periódico, amb el títol de “Els millors Hotels no tenen cinc estrelles”, portava els que son, segons l’opinió dels seus clients, els 10 millors hotels d’Espanya. Us he fet la relació i us he buscat l’adreça a Internet per si algú està interessat en convidar a la seva parella (o a qui sigui) a un d’aquests hotels amb encant:
1.- Hotel Villa Marbella (Marbella –Màlaga-):
http://www.lavillamarbella.com/
2.- Room Mate Migueletes (Granada):
http://www.room-matehotels.com/esp/granadahotel/migueleteshotel/migueleteshotel.php
3.- Hotel Casa Grande (Jerez de la Frontera):
http://www.casagrande.com.es/
4.- Molino del Santo (Beneoján –Málaga-):
http://www.molinodelsanto.com/
5.- La Hospedería del Churrasco (Córdoba):
http://www.elchurrasco.com/espanol/hospederia/hespanol.htm
6.- El cielo de Cañar (Cañar –Granada-):
http://www.elcielodecanar.com/
7.- Hotel Aiguaclara (Begur –Girona-):
http://www.aiguaclara.com/homeNNcat.htm
8.- Son Palou (Orient –Mallorca-):
http://www.sonpalou.com/
9.- Casa Sibarita (Rafelguarf –València-):
http://www.casasibarita.es/index-es.html
10.- Hotel Montecarlo (Barcelona):
http://www.montecarlobcn.com/
... I de les Terres de l’Ebre. Aquest no estaven a la llista però m’he permès posar-los:
Cal Naudí (Ulldecona):
http://www.calnaudi.com/
Tancat de Codorniu (Alcanar):
http://www.tancatdecodorniu.com/
Villa Retiro (Xerta) 5 estrelles:
http://www.grupjfebrotels.com/villaretiroresort/html/main.html
1.- Hotel Villa Marbella (Marbella –Màlaga-):
http://www.lavillamarbella.com/
2.- Room Mate Migueletes (Granada):
http://www.room-matehotels.com/esp/granadahotel/migueleteshotel/migueleteshotel.php
3.- Hotel Casa Grande (Jerez de la Frontera):
http://www.casagrande.com.es/
4.- Molino del Santo (Beneoján –Málaga-):
http://www.molinodelsanto.com/
5.- La Hospedería del Churrasco (Córdoba):
http://www.elchurrasco.com/espanol/hospederia/hespanol.htm
6.- El cielo de Cañar (Cañar –Granada-):
http://www.elcielodecanar.com/
7.- Hotel Aiguaclara (Begur –Girona-):
http://www.aiguaclara.com/homeNNcat.htm
8.- Son Palou (Orient –Mallorca-):
http://www.sonpalou.com/
9.- Casa Sibarita (Rafelguarf –València-):
http://www.casasibarita.es/index-es.html
10.- Hotel Montecarlo (Barcelona):
http://www.montecarlobcn.com/
... I de les Terres de l’Ebre. Aquest no estaven a la llista però m’he permès posar-los:
Cal Naudí (Ulldecona):
http://www.calnaudi.com/
Tancat de Codorniu (Alcanar):
http://www.tancatdecodorniu.com/
Villa Retiro (Xerta) 5 estrelles:
http://www.grupjfebrotels.com/villaretiroresort/html/main.html
EL MODEL (CADUCAT?) DE FESTES MAJORS
Tradicionalment, al nostre país, les festes majors parteixen d’un model tradicional basat en el ball, els bous i els actes esportius, sobre tot el futbol.
Encara que s’ha de reconèixer que alguns d’aquest espectacles encara tenen total vigència en determinats pobles, sobre tot en els més petits, en d’altres es mostren caducs.
Als pobles més petits, on els veïns solen pertànyer a unes poques famílies i on tot el poble es coneix, els seus habitants i forasters solen acudir a tants actes lúdics com es fan. Així acudeixen al ball, als bous o als menjars de germanor tan típics i que tant fomenten la convivència entre els propis veïns i visitants.
En canvi, quan el poble (o ciutat) ja té unes determinades dimensions, els seus ciutadans esdevenen cada cop més individualistes i solen perdre aquell grau de convivència que existia en un altre temps passat.
Les generacions anteriors omplien les pistes de ball. No havia ballarí que no dominés totes les modalitats (tango, vals, salsa, merenge, rumba, etc.) Eren moltes les parelles (normalment formades pel propi matrimoni) que acudia assíduament als balls dels pobles veïns on solien tenir familiars o amics. En canvi, en el transcurs dels anys, les noves generacions “han buidat” les pistes de ball i prefereixen altres tipus d’espectacles. Això sinó aprofiten les dates de la festa major per marxar de vacances i conèixer noves ciutats i nous països.
Per la qual cosa cal fer-se el replantejament si, l’actual model de festes majors, continua vigent o cal fer-ne una reestructuració. I si és fa, si ha de ser en profunditat o només retocs al model actual.
El fet de que a la nostra societat cada cop estiguin més implantats els espectacles basats en la imatge i el so, fa necessari que, aquests, hagin d’adquirir un paper cada cop més important. També les generacions actuals degut a una sèrie de circumstàncies (més estudis, millor accés als mitjans de comunicació, etc.) tenen més cultura que les anteriors i com a tal demanden un altre tipus d’espectacles: teatre, concerts, etc.
En les darreres dècades molts pobles han optat en fomentar festes participatives en altres èpoques de l’any, normalment, amb la recreació de mercats i espectacles de segles anteriors. Així Tortosa organitza i amb molt d’èxit, la festa del renaixement al mes de juliol, Alcanar el mercat iber, Ulldecona les jornades medievals a l’entorn del seu castell o a Móra d’Ebre la festa anomenada “Móra morisca”.
També Amposta, tot aprofitant la commemoració del centenari d’atorgament del títol de ciutat l’any 1908 per Alfons XIII, vol organitzar el seu mercat retrospectiu de principis del segle passat quan Amposta va gaudir de la seva època de màxim esplendor amb la construcció del pont penjant, les cases modernistes, etc., tot coincidint amb la colonització del Delta de l’Ebre que, amb la construcció dels canals unes quantes dècades abans, marquen una etapa de canvis al municipi. Aquestes festes s’han pensat per omplir el calendari en una època on el poble havia quedat buit d’actes festius i que, en molts casos, han superat en nombre de visitants dels festes tradicionals i molts més arrelades. Així Benicarló amb la introducció de les falles a principis de la dècada dels vuitanta va assolir cert avantatge sobre altres poblacions veïnes; si a avantatge ens referim a organitzar una festa que porti visitants d’aquí i d’allí al poble i acabi per popularitzar-les i donar-los-hi renom. Però Vinaròs no podia quedar endarrerida i només un o dos anys després va assolir amb el seu carnaval el mateix nivell d’acceptació popular.
Altres poblacions han aconseguit èxits pareguts després d’organitzar fires temàtiques en torn de productes típics que a més, serveixen per a promocionar-los: La Galera, Mas de Barberans, Tivenys, Sant Mateu, etc.
En el futur, s’haurà de veure si cal “revestir” d’espectacles, exposicions i altres actes en aquestes festes i fires temàtiques i si això fa que, mentre les unes vagin agafant més força, les altres, les tradicionals, quedin estancades en el records dels temps passats...
Per això cada cop és més necessària la figura d’un dinamitzador cultural que busqui alternatives viables i imaginatives per a fer les festes populars (majors o no) més participatives i més adequades als nostres temps. Encara que tan o més important que el dinamitzador és la complicitat de la joventut. Sense la participació activa d’aquest col•lectiu, arribarà un moment que la festa s’acabarà per no existir continuïtat (està passant amb el ball d’Amposta) En canvi, en aquests darrers dies, he pogut ser testimoni de dos actes on el jovent participa i pren el protagonisme de la festa: les carreres de cavalls i burros de la Sénia i la XXIV diada de l’arrossejat de l’Ametlla de Mar. Aquí, la continuïtat està del tot garantida!
(Aquest article s'ha publicat avui a Vinaròs News -podreu trobar l'enllaç a la llista del costat-)
Encara que s’ha de reconèixer que alguns d’aquest espectacles encara tenen total vigència en determinats pobles, sobre tot en els més petits, en d’altres es mostren caducs.
Als pobles més petits, on els veïns solen pertànyer a unes poques famílies i on tot el poble es coneix, els seus habitants i forasters solen acudir a tants actes lúdics com es fan. Així acudeixen al ball, als bous o als menjars de germanor tan típics i que tant fomenten la convivència entre els propis veïns i visitants.
En canvi, quan el poble (o ciutat) ja té unes determinades dimensions, els seus ciutadans esdevenen cada cop més individualistes i solen perdre aquell grau de convivència que existia en un altre temps passat.
Les generacions anteriors omplien les pistes de ball. No havia ballarí que no dominés totes les modalitats (tango, vals, salsa, merenge, rumba, etc.) Eren moltes les parelles (normalment formades pel propi matrimoni) que acudia assíduament als balls dels pobles veïns on solien tenir familiars o amics. En canvi, en el transcurs dels anys, les noves generacions “han buidat” les pistes de ball i prefereixen altres tipus d’espectacles. Això sinó aprofiten les dates de la festa major per marxar de vacances i conèixer noves ciutats i nous països.
Per la qual cosa cal fer-se el replantejament si, l’actual model de festes majors, continua vigent o cal fer-ne una reestructuració. I si és fa, si ha de ser en profunditat o només retocs al model actual.
El fet de que a la nostra societat cada cop estiguin més implantats els espectacles basats en la imatge i el so, fa necessari que, aquests, hagin d’adquirir un paper cada cop més important. També les generacions actuals degut a una sèrie de circumstàncies (més estudis, millor accés als mitjans de comunicació, etc.) tenen més cultura que les anteriors i com a tal demanden un altre tipus d’espectacles: teatre, concerts, etc.
En les darreres dècades molts pobles han optat en fomentar festes participatives en altres èpoques de l’any, normalment, amb la recreació de mercats i espectacles de segles anteriors. Així Tortosa organitza i amb molt d’èxit, la festa del renaixement al mes de juliol, Alcanar el mercat iber, Ulldecona les jornades medievals a l’entorn del seu castell o a Móra d’Ebre la festa anomenada “Móra morisca”.
També Amposta, tot aprofitant la commemoració del centenari d’atorgament del títol de ciutat l’any 1908 per Alfons XIII, vol organitzar el seu mercat retrospectiu de principis del segle passat quan Amposta va gaudir de la seva època de màxim esplendor amb la construcció del pont penjant, les cases modernistes, etc., tot coincidint amb la colonització del Delta de l’Ebre que, amb la construcció dels canals unes quantes dècades abans, marquen una etapa de canvis al municipi. Aquestes festes s’han pensat per omplir el calendari en una època on el poble havia quedat buit d’actes festius i que, en molts casos, han superat en nombre de visitants dels festes tradicionals i molts més arrelades. Així Benicarló amb la introducció de les falles a principis de la dècada dels vuitanta va assolir cert avantatge sobre altres poblacions veïnes; si a avantatge ens referim a organitzar una festa que porti visitants d’aquí i d’allí al poble i acabi per popularitzar-les i donar-los-hi renom. Però Vinaròs no podia quedar endarrerida i només un o dos anys després va assolir amb el seu carnaval el mateix nivell d’acceptació popular.
Altres poblacions han aconseguit èxits pareguts després d’organitzar fires temàtiques en torn de productes típics que a més, serveixen per a promocionar-los: La Galera, Mas de Barberans, Tivenys, Sant Mateu, etc.
En el futur, s’haurà de veure si cal “revestir” d’espectacles, exposicions i altres actes en aquestes festes i fires temàtiques i si això fa que, mentre les unes vagin agafant més força, les altres, les tradicionals, quedin estancades en el records dels temps passats...
Per això cada cop és més necessària la figura d’un dinamitzador cultural que busqui alternatives viables i imaginatives per a fer les festes populars (majors o no) més participatives i més adequades als nostres temps. Encara que tan o més important que el dinamitzador és la complicitat de la joventut. Sense la participació activa d’aquest col•lectiu, arribarà un moment que la festa s’acabarà per no existir continuïtat (està passant amb el ball d’Amposta) En canvi, en aquests darrers dies, he pogut ser testimoni de dos actes on el jovent participa i pren el protagonisme de la festa: les carreres de cavalls i burros de la Sénia i la XXIV diada de l’arrossejat de l’Ametlla de Mar. Aquí, la continuïtat està del tot garantida!
(Aquest article s'ha publicat avui a Vinaròs News -podreu trobar l'enllaç a la llista del costat-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)