Demà, l’alcalde d’Amposta llegirà el manifest de l’11 de setembre al públic congregat, un anys més, davant de la plaça de l'ajuntament (de Espanya -quna contradicció!-), ja que el pont penjat, símbol de la ciutat, encara es troba en obres de reparació.
He tingut l’ocasió de llegir-lo i, com suposo que es farà a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya, reivindica un finançament just.
En un dels apartats parla que a Madrid tenen “la paella pel mànec”, així, literalment.
Sense oblidar el tema del finançament i altres temes com la provable retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, penso que des de el territori hem de reivindicar coses que ens afectin directament. Parlant del finançament, el municipal és tan o més important que el que pugui obtenir la Generalitat, ja que, sense un finançament òptim, algunes de les coses que necessiten els nostres pobles i ciutats no serà possible fer-les.
També cal reivindicar que ja n’hi ha prou d’ensurts. En aquest darrer any n’hi ha hagut uns quants relacionats amb l’aigua i la energia. Per un constat, un fet que es va produir el novembre de l’any passat però no es va saber fins el mes de mars d’aquest any. Parlo, evidentment, de la fuita de partícules de la central nuclear d’Ascó. Més tard va venir, juntament amb la sequera, una altra amenaça de transvasament que, finalment, ens va salvar la “campana” en forma de pluja. Y per acabar, no fa gaires setmanes, l’incendi de l’altra nuclear, la de Vandellòs, que està fora dels límits de les terres de l’Ebre, però que a pobles com l’Ametlla de Mar, la pateixen prou!
Com he anat fet en aquests darrers mesos, cal demanar millors comunicacions, tan en tren com en bus. Calen trens ràpids que ens puguin portar a Tarragona en una mica més de trenta minuts i a Barcelona en una hora. I calen autobusos que comuniquin millor a la gent de les Terres de l’Ebre i no de forma radial com ha estat fins ara en la majoria de trajectes.
També cal reivindicar la millora de la nostra xarxa de carreteres. L’autovia de l’interior ens facilitaria el camí cap a Tarragona i Castelló sense tenir que pagar peatges. L’autovia de l’Eix de l’Ebre comunicaria Lleida amb el port dels Alfacs en poques hores. També facilitaria el camí cap a l’estació de l’AVE de Lleida i d’allí les comunicacions amb Espanya.
El pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, que no es demori i que sigui una realitat en el mínim temps possible. La variant de la N-340 al seu pas per l’Aldea, també i que mentre siguin gratuïts els peatges...
Ah! M’oblidava, la nova ciutat sanitària de Tortosa!!
I així podríem anar seguin amb reivindicacions de caire més locals, ja que, segurament, allí on no hi manca una escola hi manca un dispensari mèdic o una residència de gent gran pública o un casal per als joves.
Així, que l’11 de setembre, sense perdre de vista les reivindicacions nacionals, cal reivindicar les millores per al nostre territori. Un territori sense les inversions necessàries de l’Estat i de la Generalitat, està comdemnat a l’estancament.
Per això en la diada nacional de Catalunya, cal cridar ben fort Visca Catalunya, però també Visca les Terres de l’Ebre!!
dimecres, 10 de setembre del 2008
dimarts, 9 de setembre del 2008
EL PENSAMENT DELS "ALTRES CATALANS" A LA VANGUARDIA
Fa unes poques setmanes vaig fer una carta destinada a la majoria de mitjans de diaris (Diari de Tarragona, el Punt, la Vanguardia, el Periódico, etc.) i alguna revista com el Triangle. Alguns me la van publicar, suposo que no tots. Evidentment no tinc la capacitat per “controlar-los tots”.
Un dels diaris que no “controlo” és la Vanguardia. L’altre dia, per casualitat, com passa quasi sempre, el vaig veure publicat a la seva pàgina d’Internet amb tres comentaris.
Per aquells que no sabeu de que va (potser la majoria de vosaltres ja vàreu tenir l’ocasió de llegir-lo a un d’aquests diaris o aquí mateix), el torno a reproduir i, al final, fixeu-vos amb els comentaris que em van deixar. Ja sabeu que l’ordre de publicació és la inversa (o sigui, el de baix de to, és el primer)
EL REBUT DE L’AIGUA
Mentre el director de l´Agència Catalana de l´Aigua demana un debat sobre com s´ha de repercutir al rebut de l´aigua el sobrecost que significa la inversió en noves captacions, quilòmetres de canonades, dessalionitzadores i interconnexions de xarxes, ja que el preu de l´actual rebut no arriba per fer front a tota aquesta despesa suplementària, jo pregunto: ¿les Terres de l´Ebre haurem de tornar a ser solidàries i participar en el copagament del suplement del rebut de l´aigua? És evident que al sud de Catalunya, igual que a l´oest, el nord i d´altres zones, no hi ha cap tipus de problema d´abastiment d´aigua. El dèficit hídric el pateix la zona metropolitana de Barcelona i, en menor mesura, el Camp de Tarragona. Així, si ja se´ns demana ser solidaris amb les aportacions de cabals, per què hauríem de pagar per unes infrastructures que no utilitzarem?
I per acabar, una darrera pregunta: ¿algú s´ha plantejat mai ajudar a pagar als ciutadans de les Terres de l´Ebre el sobrecost que suposa, per exemple, que els nostres fills vagin a estudiar a Tarragona, Barcelona i fins i tot Girona (transport, allotjament, etcètera) quan les beques d´estudis són nul • les o insuficients? Cosa que no passa amb els joves d´aquestes ciutats, que poden seguir residint a casa seva.
3 COMENTARIOS
Ahora que tenemos libertad... | 28/08/2008, 14:37 | |
Hablando de tribus del país. 21 pueblos de La Segarra y L'Urgell no tienen agua potable desde agosto de 2006. Aunque garantizan el agua de boca para TODOS los catalanes.
Notificar comentario inapropiado
pere | 27/08/2008, 11:04 | |
Hauran de pagar els habitants de l'area metropolitana les excesives carreteres del sud de Catalunya per quatre gats? Si es comenca a mirar el que toca i no toca pagar anem malament. Es la diferencia entre un pais i una tribu.
Notificar comentario inapropiado
carles | 27/08/2008, 09:59 | |
No se, potser perquè els embassaments van ser pagats per tots, les autopistes per tots, els hospitals per tots...
Per si algú ho vol llegir directament de la pàgina de la Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080827/53528102020.html
La meva resposta als comentaris anteriors només la publicaré aquí.
A Carles li respondria que, efectivament, els embassaments, autopistes i hospitals els hem pagat entre tots. També per nosaltres! Com la gent de les Terres de l’Ebre també paga els hospitals i carreteres que els fan a l’àrea metropolitana! Sobre els embassaments... En que ens beneficiem dels que temin a l’Ebre. Una causa important de la regressió del delta de l’Ebre, és precisament, la retenció de sediments que es produeix als pantans.
A Pere, que demostra un menyspreu total cap a la gent d’aquí, cal dir-li que, la gent de l’Ebre pensem que les carreteres encara són insuficients i en reclamem més i millors (com la autovia A-7 que ja funciona d’Hospitalet de l’Infant fins a Tarragona) I quan reclamem la gratuïtat dels peatges, no ens ho donen a la primera, no... I la sortida de Tarragona ja fa molts anys que és de franc.
Segurament, els camacus com Pere (o el que sigui) voldrien venir a les Terres de l’Ebre com aquells que fan un safari a l’Àfrica. Que les carreteres encara fossin de terra i que els nostres impostos anessin destinats a fer més gran encara l’àrea de Barcelona.
Finalment a “Ahora que tenemos libertat”, què li he de dir... Té tota la raó de queixar-se, però cadascú defensa el d’ell. El problema de manca d’aigua no li podem solucionar des de les Terres de l’Ebre. Que es queixi als polítics que representen el seu territori, són ells els que s’han de preocupar del problema. Però seria un altre debat.
Un dels diaris que no “controlo” és la Vanguardia. L’altre dia, per casualitat, com passa quasi sempre, el vaig veure publicat a la seva pàgina d’Internet amb tres comentaris.
Per aquells que no sabeu de que va (potser la majoria de vosaltres ja vàreu tenir l’ocasió de llegir-lo a un d’aquests diaris o aquí mateix), el torno a reproduir i, al final, fixeu-vos amb els comentaris que em van deixar. Ja sabeu que l’ordre de publicació és la inversa (o sigui, el de baix de to, és el primer)
EL REBUT DE L’AIGUA
Mentre el director de l´Agència Catalana de l´Aigua demana un debat sobre com s´ha de repercutir al rebut de l´aigua el sobrecost que significa la inversió en noves captacions, quilòmetres de canonades, dessalionitzadores i interconnexions de xarxes, ja que el preu de l´actual rebut no arriba per fer front a tota aquesta despesa suplementària, jo pregunto: ¿les Terres de l´Ebre haurem de tornar a ser solidàries i participar en el copagament del suplement del rebut de l´aigua? És evident que al sud de Catalunya, igual que a l´oest, el nord i d´altres zones, no hi ha cap tipus de problema d´abastiment d´aigua. El dèficit hídric el pateix la zona metropolitana de Barcelona i, en menor mesura, el Camp de Tarragona. Així, si ja se´ns demana ser solidaris amb les aportacions de cabals, per què hauríem de pagar per unes infrastructures que no utilitzarem?
I per acabar, una darrera pregunta: ¿algú s´ha plantejat mai ajudar a pagar als ciutadans de les Terres de l´Ebre el sobrecost que suposa, per exemple, que els nostres fills vagin a estudiar a Tarragona, Barcelona i fins i tot Girona (transport, allotjament, etcètera) quan les beques d´estudis són nul • les o insuficients? Cosa que no passa amb els joves d´aquestes ciutats, que poden seguir residint a casa seva.
3 COMENTARIOS
Ahora que tenemos libertad... | 28/08/2008, 14:37 | |
Hablando de tribus del país. 21 pueblos de La Segarra y L'Urgell no tienen agua potable desde agosto de 2006. Aunque garantizan el agua de boca para TODOS los catalanes.
Notificar comentario inapropiado
pere | 27/08/2008, 11:04 | |
Hauran de pagar els habitants de l'area metropolitana les excesives carreteres del sud de Catalunya per quatre gats? Si es comenca a mirar el que toca i no toca pagar anem malament. Es la diferencia entre un pais i una tribu.
Notificar comentario inapropiado
carles | 27/08/2008, 09:59 | |
No se, potser perquè els embassaments van ser pagats per tots, les autopistes per tots, els hospitals per tots...
Per si algú ho vol llegir directament de la pàgina de la Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080827/53528102020.html
La meva resposta als comentaris anteriors només la publicaré aquí.
A Carles li respondria que, efectivament, els embassaments, autopistes i hospitals els hem pagat entre tots. També per nosaltres! Com la gent de les Terres de l’Ebre també paga els hospitals i carreteres que els fan a l’àrea metropolitana! Sobre els embassaments... En que ens beneficiem dels que temin a l’Ebre. Una causa important de la regressió del delta de l’Ebre, és precisament, la retenció de sediments que es produeix als pantans.
A Pere, que demostra un menyspreu total cap a la gent d’aquí, cal dir-li que, la gent de l’Ebre pensem que les carreteres encara són insuficients i en reclamem més i millors (com la autovia A-7 que ja funciona d’Hospitalet de l’Infant fins a Tarragona) I quan reclamem la gratuïtat dels peatges, no ens ho donen a la primera, no... I la sortida de Tarragona ja fa molts anys que és de franc.
Segurament, els camacus com Pere (o el que sigui) voldrien venir a les Terres de l’Ebre com aquells que fan un safari a l’Àfrica. Que les carreteres encara fossin de terra i que els nostres impostos anessin destinats a fer més gran encara l’àrea de Barcelona.
Finalment a “Ahora que tenemos libertat”, què li he de dir... Té tota la raó de queixar-se, però cadascú defensa el d’ell. El problema de manca d’aigua no li podem solucionar des de les Terres de l’Ebre. Que es queixi als polítics que representen el seu territori, són ells els que s’han de preocupar del problema. Però seria un altre debat.
EL BARÇA ENS MENYSPREA
Qui em coneix sap que sóc del Barça. Però penso que, efectivament, l’actitud de Guardiola de no deixar acudir a Sant Carles de la Ràpita ni tan sols un jugador del primer planter, és menysprear els socis i aficionats de les Terres de l’Ebre i, fins i tot, del N de Castelló. El Barça, al nostre territori té un grapat de penyes que diumenge rera diumenge es juguen la vida per acudir a veure els seus ídols al Nou Camp.
Subscric fil per randa les declaracions de Miquel Alonso, alcalde de la Ràpita i bon amic. La Ràpita havia invertit 100 mil euros en acabar de condicionar els seu camp amb la finalitat de poder donar cabuda tota la demanda, així com per poder oferir els dos partits de la semifinal per televisió.
A més a més de l’alcalde, el president de la Rapitenca i el president de la penya barcelonista Joan Gamper s’han expressat de forma similar, molestos per la decisió de l’entrenador del primer equip.
Jo proposo boicotejar el partit i no seguir-lo per TV3. Ja sé que molts direu que hi te que a veure TV3... Els patrocina, no? Evidentment serà una cosa testimonial, però al menys que hi hagi una constància del nostre desencís.
I per aquell que vagi a veure’ls al camp de la Devesa, que no s’ho prenguin malament amb el Barça Atlètic. Els “nanos” no tenen cap culpa del que ha fet Guardiola.
I sóc del Barça... Us imagineu que diran els del Madrit o els periquitos?
Potser un altre tema és la conveniència o no de fer jugar unes semifinals de la copa de Catalunya en aquestes dates on, la majoria de jugadors estan convocats amb les seves respectives seleccions. Crec que la Federació Catalana de Futbol hauria d’estudiar-ho i, possiblement, de cara la propera edició, fer-ho en unes altres dates. De totes formes possiblement el tema seria si mantenir o no i en cas de dir que sí, la conveniència o no de jugar amb els equips de la primera divisió espanyola.
Mirant-ho bé, el Barça i en menor mesura l’Espanyol, en la seva manera d’actuar fan un menyspreu a la competició.
Aquest any, el mal ja està fet, caldrà esmenar errors de cara l’edició del proper any!
Subscric fil per randa les declaracions de Miquel Alonso, alcalde de la Ràpita i bon amic. La Ràpita havia invertit 100 mil euros en acabar de condicionar els seu camp amb la finalitat de poder donar cabuda tota la demanda, així com per poder oferir els dos partits de la semifinal per televisió.
A més a més de l’alcalde, el president de la Rapitenca i el president de la penya barcelonista Joan Gamper s’han expressat de forma similar, molestos per la decisió de l’entrenador del primer equip.
Jo proposo boicotejar el partit i no seguir-lo per TV3. Ja sé que molts direu que hi te que a veure TV3... Els patrocina, no? Evidentment serà una cosa testimonial, però al menys que hi hagi una constància del nostre desencís.
I per aquell que vagi a veure’ls al camp de la Devesa, que no s’ho prenguin malament amb el Barça Atlètic. Els “nanos” no tenen cap culpa del que ha fet Guardiola.
I sóc del Barça... Us imagineu que diran els del Madrit o els periquitos?
Potser un altre tema és la conveniència o no de fer jugar unes semifinals de la copa de Catalunya en aquestes dates on, la majoria de jugadors estan convocats amb les seves respectives seleccions. Crec que la Federació Catalana de Futbol hauria d’estudiar-ho i, possiblement, de cara la propera edició, fer-ho en unes altres dates. De totes formes possiblement el tema seria si mantenir o no i en cas de dir que sí, la conveniència o no de jugar amb els equips de la primera divisió espanyola.
Mirant-ho bé, el Barça i en menor mesura l’Espanyol, en la seva manera d’actuar fan un menyspreu a la competició.
Aquest any, el mal ja està fet, caldrà esmenar errors de cara l’edició del proper any!
dilluns, 8 de setembre del 2008
LA SARDANA IMPOSADA
Com cada any, al llegir el programa d’actes que l’ajuntament d’Amposta prepara per a celebrar la diada nacional de Catalunya, l’11 de setembre, em quedo perplex i ple de ràbia continguda. Un dels actes és la tradicional ballada de sardanes, amenitzada per la cobla la Principal Rapitenca.
Cal aclarir que no tinc res en contra de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, el que passa es que és un ball “importat”, es a dir, tradicionalment no es ballava a les nostres comarques. Com tothom sap, aquesta dansa va néixer a l’Empordà i, ràpidament es va estendre a altres indrets del principat i la Catalunya Nord.
A les Terres de l’Ebre es ballava (i es balla) la jota. I no per això s’ha de creure que per ballar-la som menys catalans i potser “més aragonesos”. El que es tracta, és de reivindicar la nostra pròpia forma de ser i d’actuar, al igual com es defensa la llengua catalana dels els “atacs” del castellà!
El que passa és que massa sovint, des de la Catalunya Vella se’ns ha volgut imposar la forma de parlar (el diccionari Pompeu Fabra no recollia les paraules pròpies del nostre territori) i els costums i molta gent, amb la creença de que per això eren “més catalans”, han acabat acceptant el que ens arribava de més enllà del Coll de Balaguer.
Tal i com diu la lletra d’una cançó del grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: “Qui és qui sap d’on ve la jota, si puja o baixa pel riu o si la cantava un moro...”
Cal aclarir que no tinc res en contra de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, el que passa es que és un ball “importat”, es a dir, tradicionalment no es ballava a les nostres comarques. Com tothom sap, aquesta dansa va néixer a l’Empordà i, ràpidament es va estendre a altres indrets del principat i la Catalunya Nord.
A les Terres de l’Ebre es ballava (i es balla) la jota. I no per això s’ha de creure que per ballar-la som menys catalans i potser “més aragonesos”. El que es tracta, és de reivindicar la nostra pròpia forma de ser i d’actuar, al igual com es defensa la llengua catalana dels els “atacs” del castellà!
El que passa és que massa sovint, des de la Catalunya Vella se’ns ha volgut imposar la forma de parlar (el diccionari Pompeu Fabra no recollia les paraules pròpies del nostre territori) i els costums i molta gent, amb la creença de que per això eren “més catalans”, han acabat acceptant el que ens arribava de més enllà del Coll de Balaguer.
Tal i com diu la lletra d’una cançó del grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries: “Qui és qui sap d’on ve la jota, si puja o baixa pel riu o si la cantava un moro...”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)