Aquesta tarda he sortit a caminar amb la meva gosseta Electra. Ja de tornada cap al cotxe un soroll al cel, que de seguida he associat amb un avió, ha despertat la meva atenció. Estava per la zona de Mianes, ja dintre del terme de Tortosa i eren, aproximadament les 7:30 de la tarda. No era un avió, sinó dos. La sorpresa ha estat en veure que eren dos caces de l’exercit. Han sobrevolat diverses vegades la zona. De sobte marxaven en direcció N, es perdien de vista i tornaven a sobrevolar la zona de Vinallop en pocs minuts. Han arribat quasi que a l’alçada de la torre de la Carrova. De vegades es creuaven entre ells.
Encara que son festes a Tortosa, he pensat que no es tractaria de cap exhibició, ja que a la velocitat que volen aquests aparells es fa difícil veure’ls molta estona.
Me’n he recordar del capità Anguera (e.p.r.), assassinat per la banda terrorista ETA. Deien que sempre que sobrevolava Tortosa, a manera de salutació, passava entre les xemeneies de la fàbrica de rajoles del seu pare, al costat de l’Ebre, en direcció a Campredó.
Algú sabria dir-me alguna cosa d’aquests aparells i el perquè sobrevolaven les nostres comarques?
(Amb el mòbil he intentat fer unes fotos. Us podeu imaginar el difícil que ha estat. A la part de baix dels texts publicats he posat la que millor es veient. Quan han estat més prop, el reflex del sol ponent ha fet que sortís unes cossos brillants que bé podrien ser qualsevol cosa)
divendres, 12 de setembre del 2008
IRRESPONSABILITAT POLÍTICA A LA SÉNIA
El setmanari de referència a les Terres de l’Ebre, com és la Veu de l’Ebre, a l’edició d’aquest cap de setmana, dintre de l’apartat “Baix Ebre/Montsià”, porta un titular un tant sorprenent parlant del municipi de la Sénia: “L’Ajuntament es quedarà en números rojos si l’oposició no aprova un crèdit”. A la pàgina 2 del setmanari ja hi trobem la primera referència al tema. Amb una foto del seu alcalde, Victor Pla (PSC-PM) i amb una fletxa “també” roja que apunta cap avall, hi diu així: “La manca de consens paralitza la Sénia” i continua: La incapacitat d’arribar a un pacte de govern a la Sénia ha posat en perill a viabilitat econòmica de l’Ajuntament. Victor Pla es veurà obligat a arribar a un consens amb l’oposició si vol salvar els mobles”.
Anem a pams. En primer lloc, penso que si algú ha de tenir una fletxa roja ha de ser l’oposició. Per molt malament que estigui, en un municipi, l’equip de govern i oposició, mai l’oposició ha de mirar més pels seus propis interessos i desgastar així l’equip de govern, que la responsabilitat de votar a favor de l’obtenció d’un crèdit que permeti seguir funcionant tot un poble! Per aconseguir un acord de govern, de vegades, no n’hi ha prou amb la voluntat de l’alcalde, també de les altres parts.
Al cap de pocs mesos (o tal vegada setmanes) des de les passades eleccions municipals de l’any passat, a una reunió que hi va haver a la seu socialista de Tortosa, vaig tenir ocasió de parlar amb Victor. En aquells moments, no es mostrava gents ni mica preocupat per tancar de forma ràpida un pacte de govern. Suposo que després deuria canviar d’idea...
Sobre el que he dit abans de que l’oposició també hi té molt que dir a l’hora de pactar, m’ha fet recordar la moció de censura que hi va haver a la Ràpita en contra de Miquel Alonso. Sense entra en detalls (en podria explicar-ne molts), el poble no va entendre com formacions tan diverses com ERC i PP, passant per CiU i Rapitencs Independents (altre temps, algunes d’elles, enemigues irreconciliables), van poder fer fora l’alcalde, només en benefici propi. A les eleccions següents, Miquel Alonso, al front d’un pacte entre socialistes i comunistes, treia majoria absoluta!
Ara, potser ningú ho recorda, però ja fa 20 anys, a la Sénia també hi va haver un situació prou curiosa. Era la segona legislatura municipal i Victor Gimeno havia repetit com alcalde. No obstant no tenia majoria absoluta. Una situació pareguda a la d’ara, però amb diferents partit (i evidentment persones) al poder. Llavors, Gimeno, va reptar a les altres formacions a posar-se d’acord i fer-lo fora. Llavors, Josep Martí (e.p.r.), per als seniencs “lo Peixo”, va saber reunir al voltant de la seva persona tota la resta de formacions polítiques i, el fins llavors alcalde, va d’haver d’acceptar que havia perdut i plegar. Josep Martí, repetint el pacte, va estar davant de l’ajuntament senienc diverses legislatures...
Per tant, al menys de que Victor Pla, vulgui fer una “jugada” similar, que molt em temo que no ho farà, el que tindria que fer l’oposició és posar-se d’acord i fer-li una moció de censura. És el que toca fer en aquest casos, per responsabilitat! I no deixar d’aprovar un crèdit que faci paralitzar el poble. Què han fet els ciutadans de la Sénia per mereixes això?
En política, moltes vegades, hi ha massa enemistats personals. Si arriben a un pacte, el poble pensa que ho fan per conveniència política i no s’entén. I si no ho fan, es poden produir situacions com aquesta.
Espero pel bé dels seniencs i senienques, que tot sigui un ensurt i que la situació es pugui arranjar el més ràpidament possible.
Anem a pams. En primer lloc, penso que si algú ha de tenir una fletxa roja ha de ser l’oposició. Per molt malament que estigui, en un municipi, l’equip de govern i oposició, mai l’oposició ha de mirar més pels seus propis interessos i desgastar així l’equip de govern, que la responsabilitat de votar a favor de l’obtenció d’un crèdit que permeti seguir funcionant tot un poble! Per aconseguir un acord de govern, de vegades, no n’hi ha prou amb la voluntat de l’alcalde, també de les altres parts.
Al cap de pocs mesos (o tal vegada setmanes) des de les passades eleccions municipals de l’any passat, a una reunió que hi va haver a la seu socialista de Tortosa, vaig tenir ocasió de parlar amb Victor. En aquells moments, no es mostrava gents ni mica preocupat per tancar de forma ràpida un pacte de govern. Suposo que després deuria canviar d’idea...
Sobre el que he dit abans de que l’oposició també hi té molt que dir a l’hora de pactar, m’ha fet recordar la moció de censura que hi va haver a la Ràpita en contra de Miquel Alonso. Sense entra en detalls (en podria explicar-ne molts), el poble no va entendre com formacions tan diverses com ERC i PP, passant per CiU i Rapitencs Independents (altre temps, algunes d’elles, enemigues irreconciliables), van poder fer fora l’alcalde, només en benefici propi. A les eleccions següents, Miquel Alonso, al front d’un pacte entre socialistes i comunistes, treia majoria absoluta!
Ara, potser ningú ho recorda, però ja fa 20 anys, a la Sénia també hi va haver un situació prou curiosa. Era la segona legislatura municipal i Victor Gimeno havia repetit com alcalde. No obstant no tenia majoria absoluta. Una situació pareguda a la d’ara, però amb diferents partit (i evidentment persones) al poder. Llavors, Gimeno, va reptar a les altres formacions a posar-se d’acord i fer-lo fora. Llavors, Josep Martí (e.p.r.), per als seniencs “lo Peixo”, va saber reunir al voltant de la seva persona tota la resta de formacions polítiques i, el fins llavors alcalde, va d’haver d’acceptar que havia perdut i plegar. Josep Martí, repetint el pacte, va estar davant de l’ajuntament senienc diverses legislatures...
Per tant, al menys de que Victor Pla, vulgui fer una “jugada” similar, que molt em temo que no ho farà, el que tindria que fer l’oposició és posar-se d’acord i fer-li una moció de censura. És el que toca fer en aquest casos, per responsabilitat! I no deixar d’aprovar un crèdit que faci paralitzar el poble. Què han fet els ciutadans de la Sénia per mereixes això?
En política, moltes vegades, hi ha massa enemistats personals. Si arriben a un pacte, el poble pensa que ho fan per conveniència política i no s’entén. I si no ho fan, es poden produir situacions com aquesta.
Espero pel bé dels seniencs i senienques, que tot sigui un ensurt i que la situació es pugui arranjar el més ràpidament possible.
dimecres, 10 de setembre del 2008
L'11 DE SETEMBRE CAL REIVINDICAR PEL TERRITORI
Demà, l’alcalde d’Amposta llegirà el manifest de l’11 de setembre al públic congregat, un anys més, davant de la plaça de l'ajuntament (de Espanya -quna contradicció!-), ja que el pont penjat, símbol de la ciutat, encara es troba en obres de reparació.
He tingut l’ocasió de llegir-lo i, com suposo que es farà a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya, reivindica un finançament just.
En un dels apartats parla que a Madrid tenen “la paella pel mànec”, així, literalment.
Sense oblidar el tema del finançament i altres temes com la provable retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, penso que des de el territori hem de reivindicar coses que ens afectin directament. Parlant del finançament, el municipal és tan o més important que el que pugui obtenir la Generalitat, ja que, sense un finançament òptim, algunes de les coses que necessiten els nostres pobles i ciutats no serà possible fer-les.
També cal reivindicar que ja n’hi ha prou d’ensurts. En aquest darrer any n’hi ha hagut uns quants relacionats amb l’aigua i la energia. Per un constat, un fet que es va produir el novembre de l’any passat però no es va saber fins el mes de mars d’aquest any. Parlo, evidentment, de la fuita de partícules de la central nuclear d’Ascó. Més tard va venir, juntament amb la sequera, una altra amenaça de transvasament que, finalment, ens va salvar la “campana” en forma de pluja. Y per acabar, no fa gaires setmanes, l’incendi de l’altra nuclear, la de Vandellòs, que està fora dels límits de les terres de l’Ebre, però que a pobles com l’Ametlla de Mar, la pateixen prou!
Com he anat fet en aquests darrers mesos, cal demanar millors comunicacions, tan en tren com en bus. Calen trens ràpids que ens puguin portar a Tarragona en una mica més de trenta minuts i a Barcelona en una hora. I calen autobusos que comuniquin millor a la gent de les Terres de l’Ebre i no de forma radial com ha estat fins ara en la majoria de trajectes.
També cal reivindicar la millora de la nostra xarxa de carreteres. L’autovia de l’interior ens facilitaria el camí cap a Tarragona i Castelló sense tenir que pagar peatges. L’autovia de l’Eix de l’Ebre comunicaria Lleida amb el port dels Alfacs en poques hores. També facilitaria el camí cap a l’estació de l’AVE de Lleida i d’allí les comunicacions amb Espanya.
El pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, que no es demori i que sigui una realitat en el mínim temps possible. La variant de la N-340 al seu pas per l’Aldea, també i que mentre siguin gratuïts els peatges...
Ah! M’oblidava, la nova ciutat sanitària de Tortosa!!
I així podríem anar seguin amb reivindicacions de caire més locals, ja que, segurament, allí on no hi manca una escola hi manca un dispensari mèdic o una residència de gent gran pública o un casal per als joves.
Així, que l’11 de setembre, sense perdre de vista les reivindicacions nacionals, cal reivindicar les millores per al nostre territori. Un territori sense les inversions necessàries de l’Estat i de la Generalitat, està comdemnat a l’estancament.
Per això en la diada nacional de Catalunya, cal cridar ben fort Visca Catalunya, però també Visca les Terres de l’Ebre!!
He tingut l’ocasió de llegir-lo i, com suposo que es farà a la majoria de ciutats i pobles de Catalunya, reivindica un finançament just.
En un dels apartats parla que a Madrid tenen “la paella pel mànec”, així, literalment.
Sense oblidar el tema del finançament i altres temes com la provable retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, penso que des de el territori hem de reivindicar coses que ens afectin directament. Parlant del finançament, el municipal és tan o més important que el que pugui obtenir la Generalitat, ja que, sense un finançament òptim, algunes de les coses que necessiten els nostres pobles i ciutats no serà possible fer-les.
També cal reivindicar que ja n’hi ha prou d’ensurts. En aquest darrer any n’hi ha hagut uns quants relacionats amb l’aigua i la energia. Per un constat, un fet que es va produir el novembre de l’any passat però no es va saber fins el mes de mars d’aquest any. Parlo, evidentment, de la fuita de partícules de la central nuclear d’Ascó. Més tard va venir, juntament amb la sequera, una altra amenaça de transvasament que, finalment, ens va salvar la “campana” en forma de pluja. Y per acabar, no fa gaires setmanes, l’incendi de l’altra nuclear, la de Vandellòs, que està fora dels límits de les terres de l’Ebre, però que a pobles com l’Ametlla de Mar, la pateixen prou!
Com he anat fet en aquests darrers mesos, cal demanar millors comunicacions, tan en tren com en bus. Calen trens ràpids que ens puguin portar a Tarragona en una mica més de trenta minuts i a Barcelona en una hora. I calen autobusos que comuniquin millor a la gent de les Terres de l’Ebre i no de forma radial com ha estat fins ara en la majoria de trajectes.
També cal reivindicar la millora de la nostra xarxa de carreteres. L’autovia de l’interior ens facilitaria el camí cap a Tarragona i Castelló sense tenir que pagar peatges. L’autovia de l’Eix de l’Ebre comunicaria Lleida amb el port dels Alfacs en poques hores. També facilitaria el camí cap a l’estació de l’AVE de Lleida i d’allí les comunicacions amb Espanya.
El pont entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre, que no es demori i que sigui una realitat en el mínim temps possible. La variant de la N-340 al seu pas per l’Aldea, també i que mentre siguin gratuïts els peatges...
Ah! M’oblidava, la nova ciutat sanitària de Tortosa!!
I així podríem anar seguin amb reivindicacions de caire més locals, ja que, segurament, allí on no hi manca una escola hi manca un dispensari mèdic o una residència de gent gran pública o un casal per als joves.
Així, que l’11 de setembre, sense perdre de vista les reivindicacions nacionals, cal reivindicar les millores per al nostre territori. Un territori sense les inversions necessàries de l’Estat i de la Generalitat, està comdemnat a l’estancament.
Per això en la diada nacional de Catalunya, cal cridar ben fort Visca Catalunya, però també Visca les Terres de l’Ebre!!
dimarts, 9 de setembre del 2008
EL PENSAMENT DELS "ALTRES CATALANS" A LA VANGUARDIA
Fa unes poques setmanes vaig fer una carta destinada a la majoria de mitjans de diaris (Diari de Tarragona, el Punt, la Vanguardia, el Periódico, etc.) i alguna revista com el Triangle. Alguns me la van publicar, suposo que no tots. Evidentment no tinc la capacitat per “controlar-los tots”.
Un dels diaris que no “controlo” és la Vanguardia. L’altre dia, per casualitat, com passa quasi sempre, el vaig veure publicat a la seva pàgina d’Internet amb tres comentaris.
Per aquells que no sabeu de que va (potser la majoria de vosaltres ja vàreu tenir l’ocasió de llegir-lo a un d’aquests diaris o aquí mateix), el torno a reproduir i, al final, fixeu-vos amb els comentaris que em van deixar. Ja sabeu que l’ordre de publicació és la inversa (o sigui, el de baix de to, és el primer)
EL REBUT DE L’AIGUA
Mentre el director de l´Agència Catalana de l´Aigua demana un debat sobre com s´ha de repercutir al rebut de l´aigua el sobrecost que significa la inversió en noves captacions, quilòmetres de canonades, dessalionitzadores i interconnexions de xarxes, ja que el preu de l´actual rebut no arriba per fer front a tota aquesta despesa suplementària, jo pregunto: ¿les Terres de l´Ebre haurem de tornar a ser solidàries i participar en el copagament del suplement del rebut de l´aigua? És evident que al sud de Catalunya, igual que a l´oest, el nord i d´altres zones, no hi ha cap tipus de problema d´abastiment d´aigua. El dèficit hídric el pateix la zona metropolitana de Barcelona i, en menor mesura, el Camp de Tarragona. Així, si ja se´ns demana ser solidaris amb les aportacions de cabals, per què hauríem de pagar per unes infrastructures que no utilitzarem?
I per acabar, una darrera pregunta: ¿algú s´ha plantejat mai ajudar a pagar als ciutadans de les Terres de l´Ebre el sobrecost que suposa, per exemple, que els nostres fills vagin a estudiar a Tarragona, Barcelona i fins i tot Girona (transport, allotjament, etcètera) quan les beques d´estudis són nul • les o insuficients? Cosa que no passa amb els joves d´aquestes ciutats, que poden seguir residint a casa seva.
3 COMENTARIOS
Ahora que tenemos libertad... | 28/08/2008, 14:37 | |
Hablando de tribus del país. 21 pueblos de La Segarra y L'Urgell no tienen agua potable desde agosto de 2006. Aunque garantizan el agua de boca para TODOS los catalanes.
Notificar comentario inapropiado
pere | 27/08/2008, 11:04 | |
Hauran de pagar els habitants de l'area metropolitana les excesives carreteres del sud de Catalunya per quatre gats? Si es comenca a mirar el que toca i no toca pagar anem malament. Es la diferencia entre un pais i una tribu.
Notificar comentario inapropiado
carles | 27/08/2008, 09:59 | |
No se, potser perquè els embassaments van ser pagats per tots, les autopistes per tots, els hospitals per tots...
Per si algú ho vol llegir directament de la pàgina de la Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080827/53528102020.html
La meva resposta als comentaris anteriors només la publicaré aquí.
A Carles li respondria que, efectivament, els embassaments, autopistes i hospitals els hem pagat entre tots. També per nosaltres! Com la gent de les Terres de l’Ebre també paga els hospitals i carreteres que els fan a l’àrea metropolitana! Sobre els embassaments... En que ens beneficiem dels que temin a l’Ebre. Una causa important de la regressió del delta de l’Ebre, és precisament, la retenció de sediments que es produeix als pantans.
A Pere, que demostra un menyspreu total cap a la gent d’aquí, cal dir-li que, la gent de l’Ebre pensem que les carreteres encara són insuficients i en reclamem més i millors (com la autovia A-7 que ja funciona d’Hospitalet de l’Infant fins a Tarragona) I quan reclamem la gratuïtat dels peatges, no ens ho donen a la primera, no... I la sortida de Tarragona ja fa molts anys que és de franc.
Segurament, els camacus com Pere (o el que sigui) voldrien venir a les Terres de l’Ebre com aquells que fan un safari a l’Àfrica. Que les carreteres encara fossin de terra i que els nostres impostos anessin destinats a fer més gran encara l’àrea de Barcelona.
Finalment a “Ahora que tenemos libertat”, què li he de dir... Té tota la raó de queixar-se, però cadascú defensa el d’ell. El problema de manca d’aigua no li podem solucionar des de les Terres de l’Ebre. Que es queixi als polítics que representen el seu territori, són ells els que s’han de preocupar del problema. Però seria un altre debat.
Un dels diaris que no “controlo” és la Vanguardia. L’altre dia, per casualitat, com passa quasi sempre, el vaig veure publicat a la seva pàgina d’Internet amb tres comentaris.
Per aquells que no sabeu de que va (potser la majoria de vosaltres ja vàreu tenir l’ocasió de llegir-lo a un d’aquests diaris o aquí mateix), el torno a reproduir i, al final, fixeu-vos amb els comentaris que em van deixar. Ja sabeu que l’ordre de publicació és la inversa (o sigui, el de baix de to, és el primer)
EL REBUT DE L’AIGUA
Mentre el director de l´Agència Catalana de l´Aigua demana un debat sobre com s´ha de repercutir al rebut de l´aigua el sobrecost que significa la inversió en noves captacions, quilòmetres de canonades, dessalionitzadores i interconnexions de xarxes, ja que el preu de l´actual rebut no arriba per fer front a tota aquesta despesa suplementària, jo pregunto: ¿les Terres de l´Ebre haurem de tornar a ser solidàries i participar en el copagament del suplement del rebut de l´aigua? És evident que al sud de Catalunya, igual que a l´oest, el nord i d´altres zones, no hi ha cap tipus de problema d´abastiment d´aigua. El dèficit hídric el pateix la zona metropolitana de Barcelona i, en menor mesura, el Camp de Tarragona. Així, si ja se´ns demana ser solidaris amb les aportacions de cabals, per què hauríem de pagar per unes infrastructures que no utilitzarem?
I per acabar, una darrera pregunta: ¿algú s´ha plantejat mai ajudar a pagar als ciutadans de les Terres de l´Ebre el sobrecost que suposa, per exemple, que els nostres fills vagin a estudiar a Tarragona, Barcelona i fins i tot Girona (transport, allotjament, etcètera) quan les beques d´estudis són nul • les o insuficients? Cosa que no passa amb els joves d´aquestes ciutats, que poden seguir residint a casa seva.
3 COMENTARIOS
Ahora que tenemos libertad... | 28/08/2008, 14:37 | |
Hablando de tribus del país. 21 pueblos de La Segarra y L'Urgell no tienen agua potable desde agosto de 2006. Aunque garantizan el agua de boca para TODOS los catalanes.
Notificar comentario inapropiado
pere | 27/08/2008, 11:04 | |
Hauran de pagar els habitants de l'area metropolitana les excesives carreteres del sud de Catalunya per quatre gats? Si es comenca a mirar el que toca i no toca pagar anem malament. Es la diferencia entre un pais i una tribu.
Notificar comentario inapropiado
carles | 27/08/2008, 09:59 | |
No se, potser perquè els embassaments van ser pagats per tots, les autopistes per tots, els hospitals per tots...
Per si algú ho vol llegir directament de la pàgina de la Vanguardia:
http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080827/53528102020.html
La meva resposta als comentaris anteriors només la publicaré aquí.
A Carles li respondria que, efectivament, els embassaments, autopistes i hospitals els hem pagat entre tots. També per nosaltres! Com la gent de les Terres de l’Ebre també paga els hospitals i carreteres que els fan a l’àrea metropolitana! Sobre els embassaments... En que ens beneficiem dels que temin a l’Ebre. Una causa important de la regressió del delta de l’Ebre, és precisament, la retenció de sediments que es produeix als pantans.
A Pere, que demostra un menyspreu total cap a la gent d’aquí, cal dir-li que, la gent de l’Ebre pensem que les carreteres encara són insuficients i en reclamem més i millors (com la autovia A-7 que ja funciona d’Hospitalet de l’Infant fins a Tarragona) I quan reclamem la gratuïtat dels peatges, no ens ho donen a la primera, no... I la sortida de Tarragona ja fa molts anys que és de franc.
Segurament, els camacus com Pere (o el que sigui) voldrien venir a les Terres de l’Ebre com aquells que fan un safari a l’Àfrica. Que les carreteres encara fossin de terra i que els nostres impostos anessin destinats a fer més gran encara l’àrea de Barcelona.
Finalment a “Ahora que tenemos libertat”, què li he de dir... Té tota la raó de queixar-se, però cadascú defensa el d’ell. El problema de manca d’aigua no li podem solucionar des de les Terres de l’Ebre. Que es queixi als polítics que representen el seu territori, són ells els que s’han de preocupar del problema. Però seria un altre debat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)