Ahir a 2/4 de 9 de la nit, davant de l’Ajuntament d’Amposta i convocada pel Col•lectiu per la Pau i la Defensa de les Llibertats, va tenir lloc una concentració per a demanar el cessament dels bombardejos indiscriminats, així com qualsevol tipus d’atac per part d’Israel a la franja de Gaza. La concentració va aplegar unes 80 persones, una bona part d’aquestes (estimo en un 60 %) eren musulmanes. Ignoro si entre les presents (la majoria homes, però també dones, nenes i nens) hi havia palestins domiciliats a Amposta. Al final de l’acte, un dels portaveus del col•lectiu, José Juan Ferré, va llegir un manifesta on es criticava molt durament tan d’Israel, com els Estats Units, així com l’ONU i la Unió Europea pel que considerava una conducta passiva cap a les accions violentes de l’estat sionista.
Curiosament, entre els assistents a l’acte es van poder veure moltes cares de les que diumenge passat van assistir a l’espectacle de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries que també va tenir lloc a Amposta. Hi havia dos regidors de l’oposició de l’ajuntament d’Amposta, un director dels SS.TT. de la Generalitat i un exdirector. També s’hi van poder veure membres de la PDE i altres col•lectius que lluiten en contra de les agressions que amenacen el nostre territori. I també, curiosament, cap membre de l’equip que governa Amposta, tot hi que no tots estan de vacances. Però segons quins actes no donen vots...
dimecres, 31 de desembre del 2008
dimarts, 30 de desembre del 2008
SOBRE UN TITULAR DEL DIARI EL PUNT
Pels voltants de Nadal és l’època de l’any on es generen menys notícies. Aquest anys ni tan sols el finançament de Catalunya ho ha estat. Ja que la “notícia” és que no hi ha pràcticament novetats i caldrà esperar per a veure si les bones intencions i predisposició que mostra Zapatero s’acaben convertint en realitat...
És per això que els diaris se les enginyen per poder sortir cada dia al carrer. Sobre tot els esportius que, en aquest cas, sense lliga ni grans competicions, ni tampoc fitxatges, cal omplir les pàgines d’entrevistes, reportatges, etc.
Ahir, el diari el Punt portava el següent titular com el principal de la portada: “Només el 20 % dels joves que tenen dret als ajuts de la Chacón els cobren”. En canvi, l’ampliació de la noticia no ve fins la pàgina 5.
És evident que aquest titular hauria pogut ser dels dia anterior o d’avui mateix. Però al meu punt de vista considero que és un titular “tendenciós”.
Tal com s’explica, l’1 de gener d’aquest any va entrar en vigor l’anomenada “renda bàsica d’emancipació”. Es a dir, que un determinat col•lectiu de joves que treballin i que decideixen viure sols de lloguer, el Ministeri d’Habitatge els paga (o els hauria de pagar” una part dels cost del lloguer. Fins aquí, correcte.
Per què dic que és tendenciós? Perquè esmenta la Chacón quan aquesta ja fa quasi 9 mesos que no està al front del ministeri.
S’hi podrà estar a favor o discrepar de la meva opinió, però crec que el que pretén el diari és, sense ser necessari, desprestigiar a l’actual titular del Ministeri de Defensa, esmentant-la al titular com si la culpa de que no rebin l’ajut els joves sigui d’ella.
Pel que fa a la resta de la informació, res a dir. El meu fill gran va ser un dels primers sol•licitants i sé que es van endarrerir molt a l’hora d’atorgar-los els ajuts i més a l’hora de fer-los efectius. Però ara ja l’està cobrant.
És per això que els diaris se les enginyen per poder sortir cada dia al carrer. Sobre tot els esportius que, en aquest cas, sense lliga ni grans competicions, ni tampoc fitxatges, cal omplir les pàgines d’entrevistes, reportatges, etc.
Ahir, el diari el Punt portava el següent titular com el principal de la portada: “Només el 20 % dels joves que tenen dret als ajuts de la Chacón els cobren”. En canvi, l’ampliació de la noticia no ve fins la pàgina 5.
És evident que aquest titular hauria pogut ser dels dia anterior o d’avui mateix. Però al meu punt de vista considero que és un titular “tendenciós”.
Tal com s’explica, l’1 de gener d’aquest any va entrar en vigor l’anomenada “renda bàsica d’emancipació”. Es a dir, que un determinat col•lectiu de joves que treballin i que decideixen viure sols de lloguer, el Ministeri d’Habitatge els paga (o els hauria de pagar” una part dels cost del lloguer. Fins aquí, correcte.
Per què dic que és tendenciós? Perquè esmenta la Chacón quan aquesta ja fa quasi 9 mesos que no està al front del ministeri.
S’hi podrà estar a favor o discrepar de la meva opinió, però crec que el que pretén el diari és, sense ser necessari, desprestigiar a l’actual titular del Ministeri de Defensa, esmentant-la al titular com si la culpa de que no rebin l’ajut els joves sigui d’ella.
Pel que fa a la resta de la informació, res a dir. El meu fill gran va ser un dels primers sol•licitants i sé que es van endarrerir molt a l’hora d’atorgar-los els ajuts i més a l’hora de fer-los efectius. Però ara ja l’està cobrant.
dilluns, 29 de desembre del 2008
ÈXIT DELS "QUICOS" A AMPOSTA
Com ja ens tenen acostumats, el grup folklòric Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, van aconseguir un altre èxit, aquest com a Amposta.
L’auditori de la Societat Musical la Lira Ampostina, pràcticament es va omplir per escoltar-los en el seu espectacle “El Misteri de Nadal”. Llevat del mal temps que feia (plovia a la comarca del Montsià), l’hora i el dia eren del tot apropiats.
L’organització de l’acte va anar a càrrec de l’Associació de Músics de les Terres de l’Ebre (AMTE)
Cal remarcar que molts dels assistents no eren ampostins. I és que a Amposta, s’hi van poder veure ben pocs cartells anunciant el concert. Tampoc hi figurava a l’agenda cultural del mes editada per l’ajuntament.
Malgrat que la direcció de la Lira va reservar dues fileres de butaques a la llotja del recinte, només dos regidors de l’oposició, amb les seves respectives acompanyants hi van seure. I en tota la sala, només un altre regidor d’un altre grup de l’oposició hi era present. De l’equip de govern, ningú! Ni l’alcalde, ni la regidora de Cultura i Festes, ni cap altre regidor que els representés. I és que a Amposta, el grup musical que sol triomfar allí on va, encara està mal vist per la seva implicació amb la lluita en defensa del riu Ebre i també del territori. Molts pocs “convergents”, dels que sé sap que són d’aquesta formació política hi eren presents. I els que hi eren, també, cal dir-ho, es van mostrar en contra del transvasament i solien anar a les manifestacions de protesta.
De totes formes, qui no hi era, no hi faltava. Els assistents es van bolcar amb els músics, corejant les cançons i fent tot allò que se’ls demanava.
Per Cert, “l’actuació” de David Franch fent de gall Fèlix de forma improvisada, va ser un dels moments més agraïts per tot el públic.
L’auditori de la Societat Musical la Lira Ampostina, pràcticament es va omplir per escoltar-los en el seu espectacle “El Misteri de Nadal”. Llevat del mal temps que feia (plovia a la comarca del Montsià), l’hora i el dia eren del tot apropiats.
L’organització de l’acte va anar a càrrec de l’Associació de Músics de les Terres de l’Ebre (AMTE)
Cal remarcar que molts dels assistents no eren ampostins. I és que a Amposta, s’hi van poder veure ben pocs cartells anunciant el concert. Tampoc hi figurava a l’agenda cultural del mes editada per l’ajuntament.
Malgrat que la direcció de la Lira va reservar dues fileres de butaques a la llotja del recinte, només dos regidors de l’oposició, amb les seves respectives acompanyants hi van seure. I en tota la sala, només un altre regidor d’un altre grup de l’oposició hi era present. De l’equip de govern, ningú! Ni l’alcalde, ni la regidora de Cultura i Festes, ni cap altre regidor que els representés. I és que a Amposta, el grup musical que sol triomfar allí on va, encara està mal vist per la seva implicació amb la lluita en defensa del riu Ebre i també del territori. Molts pocs “convergents”, dels que sé sap que són d’aquesta formació política hi eren presents. I els que hi eren, també, cal dir-ho, es van mostrar en contra del transvasament i solien anar a les manifestacions de protesta.
De totes formes, qui no hi era, no hi faltava. Els assistents es van bolcar amb els músics, corejant les cançons i fent tot allò que se’ls demanava.
Per Cert, “l’actuació” de David Franch fent de gall Fèlix de forma improvisada, va ser un dels moments més agraïts per tot el públic.
diumenge, 28 de desembre del 2008
SANTS INNOCENTS
Avui és el dia dels innocents. Com la majoria de coses, és un costum que ha anat a menys. A la premsa diària sempre s’hi podien veure notícies falses. De vegades extravagants i exagerades. Normalment quan les veies pensaves: “Mira, ja he trobat l’innocentada”. Avui, als tres diaris que compro habitualment els caps de setmana (dos d’informació general i un d’esportiu), no he sabut veure’n cap. Només l’esportiu portava a la contraportada dos llufes dels jugadors acabats de fitxar pel Real Madrid Huntelaar i Diarra II, ja que com sabeu, el secretari tècnic del club, Pedja Mijatovic ha posat la pota ben ficada al fitxar un futbolista que no podrà jugar la lliga de campions per haver jugat la Copa de la UEFA.
Tampoc un setmanari d’aquestes comarques que acostumava a incloure unes pàgines amb data del 28 de desembre (encara que sortís al quiosc uns dies abans), tampoc ho ha fet aquest any. No sé si als informatius del migdia s’inclouran innocentades o no, però m’imagino que no en veurem gaires.
Fa uns anys (potser també perquè érem més joves), al treball se’n solien fer. La més típica era la de posar la llufa enganxada a l’espatlla. Una vegada, a Paco “el rei de les bromes”, sé li va ocorre apagar una moneda de 50 pessetes (d’aquelles grosses) pegada al terra. La gent s’hi deixava les ungles intentant agafar-la. Una altra vegada la broma va consistir en mesclar els diferents “partes” de control de signatures. Llavors encara no estàvem informatitzats i cada secció tenia el seu propi on els treballadors signaven l’entrada i la sortida. A l’hora de sortir tothom anava buscant on estava el seu full per a poder signar. En aquest cas tots vam ser objectes de la broma.
També recordo que l’actual director de la Plana Ràdio, Josep Roig, quan treballava a Ràdio Ulldecona, en solia gastar. Tant podia dir que havia nevat a un lloc proper com que els conductors de cotxes haurien de portar casc (només uns pocs anys després que la norma fos obligatòria per als conductors de ciclomotors) Encara que als temps que correm, tot podria ser. Es diu que d’aquí un parell d’anys, els cotxes, hauran de circular amb els llums encesos, com ho fan els vehicles de dues rodes...
Així que, avui, és un d’aquells dies (no crec que estigui inclòs al costumari català del Joan Amades) tradicionalment marcats al calendari i on la broma era la protagonista del dia i que, segons pareix, ha perdut aquell esperit sarcàstic que el caracteritzava.
Estem perdent el sentit de l’humor?
Tampoc un setmanari d’aquestes comarques que acostumava a incloure unes pàgines amb data del 28 de desembre (encara que sortís al quiosc uns dies abans), tampoc ho ha fet aquest any. No sé si als informatius del migdia s’inclouran innocentades o no, però m’imagino que no en veurem gaires.
Fa uns anys (potser també perquè érem més joves), al treball se’n solien fer. La més típica era la de posar la llufa enganxada a l’espatlla. Una vegada, a Paco “el rei de les bromes”, sé li va ocorre apagar una moneda de 50 pessetes (d’aquelles grosses) pegada al terra. La gent s’hi deixava les ungles intentant agafar-la. Una altra vegada la broma va consistir en mesclar els diferents “partes” de control de signatures. Llavors encara no estàvem informatitzats i cada secció tenia el seu propi on els treballadors signaven l’entrada i la sortida. A l’hora de sortir tothom anava buscant on estava el seu full per a poder signar. En aquest cas tots vam ser objectes de la broma.
També recordo que l’actual director de la Plana Ràdio, Josep Roig, quan treballava a Ràdio Ulldecona, en solia gastar. Tant podia dir que havia nevat a un lloc proper com que els conductors de cotxes haurien de portar casc (només uns pocs anys després que la norma fos obligatòria per als conductors de ciclomotors) Encara que als temps que correm, tot podria ser. Es diu que d’aquí un parell d’anys, els cotxes, hauran de circular amb els llums encesos, com ho fan els vehicles de dues rodes...
Així que, avui, és un d’aquells dies (no crec que estigui inclòs al costumari català del Joan Amades) tradicionalment marcats al calendari i on la broma era la protagonista del dia i que, segons pareix, ha perdut aquell esperit sarcàstic que el caracteritzava.
Estem perdent el sentit de l’humor?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)