GERMÀ BEL PRESENTA A TORTOSA UN ESTUDI ECONÒMIC SOBRE LES TERRES DE L'EBRE

(A la fotografia es pot veure a Germà Bel signant el llibre d'honor del Consell Comarcal del Montsià el dia de la comarca (Santa Bàrbara), dintre dels actes de Fira Amposta 2007)
Ahir al vespre tingué lloc a la sala petita de ‘Auditori Felip Pedrell de Tortosa la presentació del “Estudi sobre les percepcions econòmiques dels agents econòmics i institucionals de les Terres de l’Ebre”, a càrrec del prestigiós catedràtic i doctor en economia aplicada de la Universitat de Barcelona i fill de les Cases d’Alcanar Germà Bel.
A l’acte, organitzat per la Delegació del Govern de les Terres de l’Ebre conjuntament amb l’IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) hi assistiren unes 50 persones representants sobre tot, del món polític (diversos càrrecs institucionals, alcaldes i regidors), representants del teixit empresarial i algun que d’altre economista. Cal remarcar l’absència de la majoria d electes del CiU, així com alcaldes i altres càrrecs. També hi vaig veure poca premsa per a un acte tan important encara que només fos pel fet de ser-hi una de les personalitats que més entén d’economia del nostre país.
Qui si que hi eren presents eren la majoria de membres del govern de l’Ebre, les diputades Núria Ventura (també alcaldessa d’Ulldecona) i Marta Cid, el senador Joan Sabaté, l’alcalde de Tortosa (que formava part de la mesa) i d’altres alcaldes com el d’Alcanar (i president del Consell Comarcal del Montsià), l’alcaldessa de la Galera, de Sant Jaume d’Enveja, de Camarles, del Perelló (directora de L’IDECE) i diversos regidors de les nostres comarques, la majoria del PSC.
Avui el Punt, per exemple, no es fa ressò de la presentació de l’estudi ni a la seva edició impresa ni a la seva web. Però tampoc a la pàgina d’Internet de l’IDECE hi ha cap referència a l’acte, ni tampoc l’he pogut veure a la de la Delegació del Govern a l’Ebre.
Germà Bel explicà en un to molt didàctic el moment actual de l’economia ebrenca, quin havia estat el seu mètode de treball i va dir que era un estudi realista, ni pessimista ni optimista. Va explicar que s’havia fet arribar un qüestionari a tots els ajuntaments i empreses amb més d’un treballador i que a partir d’aquí es van treure una sèrie de conclusions. La més important de totes elles és que la indústria a les Terres de l’Ebre “ni està tant malament com ens pensem ni es basa només amb els mobles de la Sénia i les centrals nuclears d’Ascó”. Evidentment hi ha mancances com “la de l’automoció”.
La segona part del qüestionari era preguntar-los a tots com es gastarien si només tinguessin 1.000 euros. Tret de petites diferències, i agrupat en sectors, entre la manera de gastar-los de les institucions i l’empresa, no hi havia tanta diferència.
Encara que una de les mancances més importants i on tothom hi estava d’acord és amb el “dèficit d’infrastructures”.

VÍDEO CONTRA EL RACISME

La meva família i jo mateix (dels 5 als 11 anys), també vàrem ser immigrants a França. El meu pare va anar fins a 19 temporades a plantar arròs, veremar i altres feines del camp.

SONDEIG DEL PERIÓDICO

Avui, el Periódico de Catalunya, publica una detallada enquesta sobre l’actual situació econòmica de Catalunya: finançament, valoració política dels diferents líders, etc.
Sempre he dit que jo no crec gaire en enquestes com aquesta, perquè a l’hora de la veritat entren en joc altres condicionants a l’hora de decidir-te per un u altre partit o si optes per no votar que, encara que sigui una opció que no m’agrada, és totalment legítima. Malgrat tot, les enquestes marquen tendències i sempre pots fer-te una idea de per on van les coses...
Una de les conclusions és la “petició d’unitat” entre els principals partits. Sobre tot entre PSC i CiU fins al punt de demanar la incorporació de Mas al govern presidit per Montilla. Però una cosa és el que voldrien els ciutadans que passés i l’altra són els interessos i estratègies dels partits polítics.
I un detall important: entre tots dos partits hi ha massa recels i massa anys de relacions tenses. I és que al lloc que ha governat CiU, el PSC no ha deixat de ser una mera comparsa política, sense joc i, sovint, amb enfrontaments personals. Segurament que, els de CiU, pensaran el mateix del PSC, però jo opino per la part que em toca...
Normalment, quan estàs a l’oposició de qualsevol tipus d’administració, els suports polítics que li dones a l’equip de govern són de “franc” i se li sol treure rendiment. En canvi, per al que governa, qualsevol cosa que surti bé, encara que sigui amb el suport institucional dels altres grups, comptarà com a resultats propis.
Una altra conclusió de l’enquesta és la baixa valoració de Zapatero. Diu que, per primera vegada, “suspèn” a Catalunya. I a qui estranya? Les relacions Zapatero-Catalunya, no és un “amor” amb reciprocitat. M’explico. Catalunya li ha donat més a Zapatero que no ha rebut aquesta del govern central. Ja va passar amb l’Estatut. Va prometre que s’aprovaria a Madrid el que sortiria aprovat pel Parlament i a l’hora de la veritat ja sabem tots els que va passar. Llavors a Zapatero li calis “un aliat necessari” i el va trobar amb Mas. Ara una situació similar no es pot repetir. Per unes o altres circumstàncies, és igual, però pareix que des d’aquí no s’està disposat a cedir ni un mil•límetre. Però des de l’agost que s’acabava el termini per aprovar el finançament (ho marcava l’Estatut) fins ara, ja han pasta uns bons 7 mesos i les negociacions (al menys des de fora), sembla que es troben en un punt mort. I a sobre li reconeixen a Andalusia “el deute històric” i es parla de tancar un sistema de finançament amb totes les altres comunitats amb excepció de Catalunya. Castells ja parla d’un possible fracàs...
Evidentment que també pot tractar-se d’una estratègia. Tancar un acord de finançament amb les altres comunitats faria que Catalunya pogués tancar-ne un de millor i que les altres no poguessin replicar després.
Penso que Catalunya pot ser la “tomba política” de Zapatero. Si arribar a president va ser possible gràcies als diputats aconseguits pels socialistes a Catalunya i el País Basc, un descens del nombre de diputats per un desencant generalitzat podria significar no tenir una majoria suficient les properes eleccions generals. Siguin o no anticipades.
Al menys que a d’altres llocs d’Espanya hi hagués un daltabaix polític amb un augment de vots cap al PSOE. Cosa poc provable a la meva manera de veure-ho, ja que un hipotètic descens del PP és poc provable. Al PP, els seus electors, no li solen passar factura pels escàndols urbanístics o d’altra mena.

JO SÓC ANTIAVORTISTA!

Em declaro en contra de l’avortament. No obstant he de reconèixer que també sóc molt més tolerant que altres col•lectius moguts per interessos religiosos i que es declaren a favor de la vida del nen.
Referent a la campanya que ha fet l’Església Catòlica de comparar un nadó amb un linx petit i en la que es representa que el dret a la vida de l’animal (o animals) està molt més protegida que la dels infants. Per cert, avui a Catalunya Ràdio han dit que el cadell no és de linx ibèric, sinó d’una espècie euro-asiàtica! La propera pot ser que el nen és fill d’un bisbe...
Aquests dies, quasi sense voler, he pogut escoltar prou debats (o part dels mateixos) sobre la campanya que prou l’Església. Tret d’algun des contertulians, la veritat és que tothom troba la campanya com un “veritable disbarat”. Fins i tot, ahir a la SER, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, antic diputat i dirigent del Partit Popular, opinava el mateix (com ha canviat aquest homes des de que de les files socialistes sé l’anomenava “Miguel Embustero y Rodríguez de Faltón”!)
Fins i tot el bisbes opinen que és una campanya “demagògica”, però el que pretenen és “cridar l’atenció de l’opinió pública”. I, certament, ho han aconseguit!
Però evidentment no és el mateix la protecció d’un infant (què evidentment compta amb totes les proteccions sanitàries i legislatives possibles) que la d’un fetus o que la d’un animal en perill d’extinció com és el cas del linx ibèric. El fetus, al menys amb la legislació a la ma, encara no és considerat ser humà. Fins i tot molt abans de que s’aprovés a aquest país la primera llei que regulava l’avortament de les dones. Si la memòria no em falla, la llei, el reconeix com a ser humà transcorregudes les primeres vint-i-quatre hores de vida.
I en el cas de l’Església, quan diu que protegeixen la vida dels no nats, cal mirar si estan garantint igualment el dret de la vida de la mare... Ara mateix, un dels supòsits de la llei, el que pretén és garantir la vida de la mare quan aquesta corri greu risc durant l’embaràs. També si es detecta que el fetus té greus malformacions congènites. Un altre cas on és possible avortar és en el cas de la violació de la mare. Aturem-nos en aquest. Segurament, per una dona, no hi ha pitjor situació que ser violada. A part del mal físic que comporta, pot tenir unes conseqüències psicològiques extremadament greus. Si a això sé li ha de sumar tenir un fill no desitjat i fruit d’aquesta relació, “apaga i vámonos!”. Suposo que els col•lectius antiavortistes dirien que “sempre es pot donar el fill en adopció”. I jo pregunto: I per a què fer passar a la mare pels tràngols de l’embaràs i del part per acabar separant-lo d’ella?
Els col•lectius antiabortistes estan preparant una manifestació. Ahir, a la mateixa tertúlia de la SER, deia Santiago Carrillo que amb aquesta campanya veu la ma del PP de cara les eleccions europees del proper mes de juny. Segurament. Així que, un servidor, per molt antiavortista que sigui, no hi aniré! Normalment a les manifestacions hi has d’anar amb una convicció ferma. Jo no la tinc. Ni tinc res a veure amb la ideologia d’aquella gent, que està a les antípodes de la meva!
Una altra cosa que vull dir. Com és sufraga la campanya? Evidentment amb aportacions dels creients. Ja sigui en aportacions directes o indirectes d’haver marcat la casella corresponent de la declaració de la renta. El famós 0,7 % d’aportacions a les organitzacions socials sense ànim de lucre o a l’Església Catòlica. En la passada renda de 2007, els contribuents van destinar més diners a l’Església que altres cops. Segur que una part d’aquest col•lectiu és sentirà agreujat amb la campanya. Jo hi estaria... Els diners són per ajudar als més necessitats. I més en aquests temps de crisi. Gastar-los en propaganda així, és un insult a una bona part de la societat.
I per acabar (encara que no vingui massa al cas) voldria opinar sobre el Papa i l’ús del condó. Per cert, ara diu que es van malinterpretar les seves paraules i ha fet esborrar “condó” de la transcripció oficial. Ahir es deia que era el primer cop que un Papa deia en públic “preservativi”.
Segons afirmava el Papa, l’ús del preservatiu no és el mètode més eficaç per a lluitar contra la SIDA... (i també per a evitar els embarassos no desitjats –això ho afegeixo jo-)
La comunitat científica s’ha tirat a sobre de les declaracions. Bernat Soria ja ha dit que “l’Església camina cap a un costat i la societat cap a un altre”. També a la SER, Miguel Herrero deia que, el Papa no és, precisament, la persona més entesa en aquestes coses” i “que a pesar de tenir-li molt de respecte, creia que es devia de dedicar més a les coses divines...”. Hi estic d’acord.