IDEES IMAGINATIVES PER A SUPERAR LA CRISI (XI)

M'ha arribat per correu electrònic procedent d'Ulldecona. Desconec l'autor i la publicació.

AMPOSTA JOTA VIVA'09

A les 7 de la tarda d’ahir, va tenir lloc al teatre auditori de la Lira Ampostina la 4t trobada de grups de jota de les nostres terres.
Cal remarcar que hi van assistir grups de jota de tres de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre i també, com ja va sent habitual, una del Baix Maestrat i, per primer cop, un grup del Priorat. Així, el nostre territori estava més que representant.
El grup de jota de Falset era el primer cop que hi assistia i també era la primera actuació del grup de Sant Jaume d’Enveja. Poc a poc, les nostres comarques es van fent a la idea de quin és el seu ball més típic i, com és el meu cas, l’únic que ens emociona.

No voldria deixar-me cap poble, però a continuació citaré tots els que hi estaven presents: Amposta, la Ràpita i Sant Jaume de la Comarca del Montsià; Benifallet, Xerta i Paüls de la del Baix Ebre; el Pinell de Brai i Gandesa de la de la Terra Alta i com ja he dit, Falset del Priorat i també Càlig, del Baix Maestrat.
Entre totes les jotes ballades cal dir que n’hi havia de tota mena: de festa (la majoria d’elles: Benifallet, Gandesa, Amposta, Falset, etc.) De processó (com és el cas de Càlig que, a més a més, té una variant que es balla agafat)

Avui he parlat a diverses persones que hi eren presents. Uns són espectadors habituals, d’altres desconeixien, fins ahir que ja feia uns quants anys que es celebrava a Amposta una trobada d’aquesta mena.
Felicitar, sobre tot al grup Parracota, l’impulsor de la recuperació de la jota ampostina i màxim organitzador de l’esdeveniment, als músics de la Lira pel seu acompanyament musical i a tots els grups que han fet possible un any més la trobada. I també d’una manera especial a tot el públic assistent, molts d’ells vinguts de fora acompanyant a les seves colles, ja que sense tots ells, no seria possible un acte d’aquesta magnitud.

EL BARÇA CAMPIÓ DE LLIGA 2008-2009! FELICITATS!!

En l’època d’Helenio Herrera (el popular HH), es deia que el Barça guanyava els seus partits sense baixar de l’autocar. En la primera lliga de Pep Guardiola s’ha guanyat la lliga sense sortir de casa!
Després del 2-6 al camp del Madrid, ja els hi vaig dir als meus íntims que el Barça seria campió encara que no tornés a guanyar cap partit dels que quedaven. El resultat al camp del Madrid el deixaria tant “tocat” que ja els perdria tots. De moment, els resultats m’estan donant la raó. De totes formes, els resultats d’aquí fins al final, ja poc importen, sinó és per allò de voler establir una marca de punts elevada (no sé si de record, però el més alta possible) A gaudir “culers” fins el final de temporada. Cal esperar que a Roma, el proper 27 també sigui una gran nit. Tres títols en un mes seria tota una marca històrica, pràcticament insuperable.
Hi ha qui pregunta: i la temporada que ve, què? Ja ho veurem. Jo al principi de temporada no em podia pensar mai arribar on hem arribat. Era d’aquells que no confiava en Pep, ho confesso. Ara em trauria el barret si en portés.
Felicitats barcelonistes! FELICITATS BARÇA!!

LA 25èna NIT DE L'ESPORT AMPOSTÍ

A nit, a partir de 2/4 de 10 aproximadament, va tenir lloc a la capital del Montsià la “25èna Nit de l’esport ampostí”.
Però “la nit” no és més que la culminació d’un treball per diversos i heterogenis grups de gent. Així, per exemple, en podem citar uns quants: tots els clubs que hi participen (en aquesta edició fins un total de 16, en les següents modalitats: esgrima, atletisme, billar, gimnàstica rítmica, patinatge artístic (2 clubs), bàsquet, rem, natació, futbol (2 clubs), hoquei patins, twirling, ball esportiu, handbol i birles); que duran tota la temporada han hagut de participar en competicions, fer els corresponents entrenaments, desplaçaments, etc.; però també de tota la gent de l’organització que amb la seva feina, fan possible l’acte en si mateix.
Aquest any volia ser una nit diferent, per alguna cosa es complia el quart de segle d’existència, des de l’època en que el socialista Josep Maria Simó era l’alcalde d’Amposta i Manolo Beltri el seu regidor d’esports.
Però abans de la gal•la s’havia de fer la votació. Només un reduït grup de persones, entre les que destaquen l’actual alcalde, el regidor d’esports i els membres de la comissió d’esports de l’ajuntament, tenen dret a volt i són els que elegeixen el guanyador.
El mecanisme és el següent. Hi ha una primera votació on tots son elegibles. Cada membre del jurat votar de 5 fins a 1, segons els mèrits que dona a cada esportista. La suma de la puntuació de tots els membres dona tres finalistes.
Els finalistes d’ahir van ser: Mònica Cid Miró (Sala Esgrima Amposta), Pep Pallarés Reverté (Club Nàutic Amposta) i Rosa Palmer Margalef (Club handbol Amposta)
Llavors es passa a una segona votació nominativa i guanya, evidentment, qui en treu més vots. Al final, el guanyador de la nit va ser Pep Pallarés en la modalitat de rem.


A diferència d’altres anys, anit hi va haver un sopar. I abans de començar a sopar, entre plat i plat i al final, es va anar realitzant l’acte.
Primer va ser un reconeixement als 24 guanyadors anteriors. U per un (alguns, evidentment no estaven) van anar pujant a l’escenari i allí se’ls hi va donar un trofeu. Després als alcaldes i regidors d’esports que han tingut els diferents ajuntaments d’Amposta. Seguidament es van anar cridant els esportistes nominats i, finalment, els tres finalistes, fins que es va llegir l’acta de l’elecció i es proclamà el guanyador de la nit.
A mi em va tocar l’honor de recollir el trofeu que sé li atorgà a Josep Maria Simó i que no va poder recollir personalment perquè es trobava de viatge. Després de pujar jo ho va fer Manolo Beltri i després Joan Maria Roig i tots els regidors d’esports que va tenir en els seus 20 anys d’alcalde.
Per a Roig, jo, ahir, o estava sobre l’escenari... Està vist que tindré que rectificar unes paraules meves que vaig escriure ja fa uns mesos i on vaig dir d’ell “que sempre està disposat a donar-te la ma”. Ara ja no i això que només fa uns dies em va dir a mi, “mentider” en una carta a la Revista Amposta que no vaig contestar (si ho vaig fer en aquest mateix blog) De tots els escrits que li he fet al llarg de quasi 10 anys (i que n’han segut un bon grapat, creieu-me), aquest darrer crec que és el que pitjor ha sabut encaixar. Ja s’ho farà que prou grandet és!