VA ESTAR MAI FRANCO A ULLDECONA?

De tant en tant, a part dels meus escrits diaris, poso alguna cosa que he rebut via correu electrònic o que he trobat navegant. Avui, des d’Ulldecona, el meu amic Paco Itarte m’ha enviat unes fotos que, pel seu interès he cregut convenient mostrar-vos-les. També l’escrit que les acompanyava explicant la situació.

Aquesta foto que ha penjat Manuel Raga Vericat al Facebook, està treta del llibre "Guerra Civil a Catalunya- El Camí Cap a França" Edicions Primera Plana, 2008- Pàg. 28. Pertany a la Col.lecció del Fons de la Jefatura Provincial de Propaganda de Tarragona . Actualment dipositada al Arxiu Històric de Tarragona (Fons Fotogràfic).
Aquesta sèrie de fotos, que es van fer mentre Josep Maria Fontana i Terrats estava a Ulldecona com a Jefe Provincial del Movimiento , com que Tarragona capital ( desprès del 15 d'abril de 1938 en que van arribar a Ulldecona els feixistes ) estava en mans republicanes, la Jefatura Provincial de Falange es va establir a la casa Ivars, a la Mera, a Ulldecona on avui està la floristeria, i alli va estar durant els nou mesos de la batalla de l'Ebre i fins que al gener de 1939 van "alliberar" entre cometes, Tarragona capital.
Aquesta foto es va fer a Ulldecona el 20 de Novembre de 1938 i correspon a la Inauguració de la placa Homenatge a José Antonio Primo de Rivera a la façana de l'Església de Sant Lluc d'Ulldecona. Les lletres aquelles que de menuts, nosaltres vam veure durant 40 anys i de les que encara queden els forats a la façana que deia. JOSE ANTONIO PRIMO DE RIVERA.
Sobre la pregunta de si és Francisco Franco el personatge "amb panxeta" que apareix a la foto i que molt si assembla,.... no ,.. no era Franco. No tenim constància de que Franco estigués a Ulldecona, i menys en un acte oficial. Hauria quedat constància escrita i també memòria oral al poble. Penseu que la vestimenta militar de la època, amb els pantalons per dintre les botes, era molt comú aquells anys, tenia molt a veure amb la simbologia feixista ( Mussolini també vestia molt similar), i penso que qualsevol oficial podia tenir instint de imitar al seu líder Franco, i fins i tot els bigots estil Franco també es van posar de moda.
Del mateix llibre que he citat més amunt còpio el seguent paràgraf : " El franquisme va reinvindicar nous màrtirs. El 20 de novembre de 1938 es van dur a terme els primers funerals oficials pel fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, afusellat pels republicans el 20 de novembre de 1936. ES VA CELEBRAR UNA ACTE CENTRAL A LA CATEDRAL DE BURGOS, AL QUAL VA ASSISTIR FRANCISCO FRANCO .Altres ciutats van organitzar el seu propi homenatge, com el que es veu en aquestes fotografies , celebrat a l'església gótica de Sant lluc d'Ulldecona".. ( pàg. 28 . obra citada).
Per tant, si Franco estava aquell dia a Burgos, no podia estar també el mateix dia a Ulldecona.
Perdoneu per la "Pallissa ". Espero haver respost a la vostra pregunta .

EL BARÇA DE BÀSQUET, TAMBÉ CAMPIÓ DE LLIGA

Quasi que ningú podia esperar que després de la copa del Rei, la lliga i la Champions guanyada per la principal secció del FC Barcelona, la de bàsquet ens dones l’alegria de guanyar (es pot dir que contra pronòstic) la lliga espanyola.
Això sense desmerèixer altres seccions com poden ser la d’hoquei patins que també van guanyar la lliga o d’altres.
Però el bàsquet és la segona secció en importància de l’entitat i una de les que més alegries ha donat en els darrers vint anys. Des de que existeix l’ACB, és el club que més títols de lliga ha guanyat i això diu molt. Sobre tot en l’època de l’Alemany i d’Aito Garcia Reneses, quan el president era Josep Lluís Núñez.
Però el mèrit del bàsquet d’aquest any (que recordem-ho, va arribar a la final four de Moscú) no és només el títol assolit. És com en el cas del futbol, que ho ha fet amb un entrenador de casa i també diversos jugadors: Navarro, Grimau, Sada i Trias.
L’altre dia, un company de treball, més entès que jo en temes de basquetbol, em deia que el més impressionant de Xavi Pasqual (potser caldria dir Xavi Pasqual I) és la diversitat de tàctiques i variants que usa per a desgastar determinats jugadors de l’equip rival durant algunes fases del partit.
Llàstima que el handbol, la tercera secció en importància, també dirigida per un Xavi Pasqual (el II), no pugui assolir els èxits de l’època de Barrufet, Massip, Urdangarin, Ortega, Guijosa i companyia on es guanyava anys sí, any també la lliga, la copa d’Europa, etc. Recordo que una vegada hi havia una pregunta al Trivial que preguntava quin entrenador del Barça havia guanyat més títols. La resposta, per a molts inesperada, era Valero Rivera, el que va entrenar aquell Dream Team del handbol mundial. No recordo si finalment va assolir els 150 títols, però s’hi va apropar.
Que vull dir amb això? Que no només les “pedreres” del Barça donen jugadors de qualitat i que, alguns d’ells poden arribar a jugar amb els seus respectius primers equips, també entrenadors. La prova la tenim aquest any amb Guardiola al futbol, els Xavi Pascual de bàsquet i de handbol, també l’entrenador de hoquei patins Quim Paüls, etc. I l’any que ve, a la secció de hoquei un altre entrenador de la casa: Ferran Pujalte.
Com a club, com a entitat, el Barça és exemple al món. Quin club té tantes seccions com el nostre Barça i, a la vegada tant competitives? Sense estar-ne del tot segur, m’atreviria a dir que ningú! A les esmentades cal sumar-hi les de futbol sala, futbol femení, atletisme, rugbi, beisbol...
Evidentment una cosa així no és fruit d’uns pocs anys. És el resultat de moltes dècades de treball formant tant a jugadors com a futurs entrenadors. La majoria de vegades de gent anònima que també porten un grapat d’anys treballant.
Dos exemples molt clarificadors: Iniesta i Messi. Fa anys, algú els va veure jugar i es va enamorar del seu futbol i el club va apostar fort per ells. A Messi pagant-li un tractament per poder superar el seu “raquitisme”. I després el treball de formació i educació ja dintre de l’entitat.
Florentino diu que vol que el Madrid s’assembli al Barça. Ja m’agrada. Per una vegada són ells els qui tenen complex de nosaltres... El mètode de Florentino, fins ara, és insostenible. Per una part compra jugadors a preus desorbitats i no pot vendre els que té ni a preu de “saldo”, ja que les pretensions econòmiques dels jugadors que vol traspassar són tan elevades que és difícil trobar un club que ho vulgui pagar.
Per molts d’anys!!

POSAR PALS A LES RODES

El PP, una vegada més, mira d’entorpir qualsevol cosa que no els aparegui bé i que beneficiï a Catalunya.
Ahir hi van haver dos exemples clars. El primer és la referència sobre el finançament de Catalunya i el possible increment que va fer la ministra Salgado. Va dir que els 9.000 milions d’euros addicionals que s’ofereixen a Catalunya és una xifra de partida i que poden incrementar-se. En quan? Això és el que falta saber. Segurament l’Estat ha fixat un marge que, difícilment, mourà i si ho fa, serà a canvi d’alguna cosa. Es clar que a CiU li segueix pareixent poc i Montilla li va tenir que recordar a Mas que “quintuplicava” la quantitat que ell mateix havia pactat.
El PP ha sortit dient que “s’està beneficiant a la ‘rica’ Catalunya”. La qual cosa, evidentment, posarà en peu de guerra les autonomies governades pel seu partit, però també, molt probablement, les altres.
Quan jo era menut, Catalunya era, juntament amb el País Basc, les “regions” d’Espanya més desenvolupades. La realitat actual ja no és així. A manca de xifres concretes, recordo que quan han sortit llistats, les Illes Balears han pasta a ser de les capdavanteres, gràcies al turisme i la inversió estrangera que s’ha fet allí. També Madrid ha sofert un gran augment. Segurament gràcies a l’aportació de les multinacionals al sectors serveis sobre tot, però també a la indústria. I València, en els anys que governava el PP a Espanya, van mirar cap a un altre costat sense importar-los la forma com es creixia. L’important era construir urbanitzacions, camps de golf i qualsevol cosa que portés turisme al Llevant espanyol.
Per l’altre costat està la llei de “fosses comunes de la guerra civil” que va aprovar el Parlament de Catalunya amb els vots en contra del PP. La llei, pionera a l’estat espanyol, permetrà la recerca i obertura dels llocs on es van enterrar soldats o simpatitzants de la II República espanyola. Totes les despeses aniran a càrrec de la Generalitat. Fins ara n’hi ha 179 de localitzades per tot el territori català.
Perquè el PP hi va votar en contra? El cert és que no he llegit els raonaments que donen els populars per a oposar-se a la llei, però crec que és la pròpia por d’enfrontar-se amb el seu propi pasta. El PP mai ha condemnat el règim dictatorial de Franco i no ho ha fet perquè seria condemnar als seus. Quants avantpassats dels actuals dirigents del PP estarien involucrats amb crims de guerra? I de no ser-ho directament, si que van ser còmplices de les desaparicions i probablement morts de molta gent, grans i petits...
Potser hi haurà algú que digui que són diners malgastats en temps de crisi. Bé, podria ser un bon argument, però no s’aguanta en lloc. Manos Límpias, un sindicat de la ultradreta que no té cap tipus de representació va acusar al jutge Garzón de prevaricació per voler, precisament, investigar aquest crims. Des del meu punt de vista també és intolerable que la justícia malgasti temps i diners en investigar al jutge de l’Audiència Nacional quan hi ha tantes coses, segurament més importants que investigar i jutjar.

TENSAR LA CORDA

Ahir el Barça donava per trencades les negociacions de renovació del seu porter titular Victor Valdés. El motiu? Les pretensions del porter de l’Hospitalet de Llobregat de voler cobrar un des sous més alts de la plantilla i quasi, quasi, passar a ser el porter millor pagat del món: 9 milions d’euros bruts per temporada.
Ara, el qui ha estat guanyador del trofeu Zamora d’aquesta lliga 2008-2009 estava cobrant 6 milions d’euros, es a dir 1.000 milions de les antigues pessetes. O sigui, fent números ràpidament, pretén un increment del seu contracte en un 50 %. El contracte acaba el 30 de juny de l’any que ve; o sigui, encara li queda una temporada, al menys que algú vingui i li pagui al Barça la clàusula de rescissió.
Si l’altre dia criticava el Madrid i la seva política de fitxatges, desmesurada per als temps que corren, avui també cal dir el mateix de Valdés. A quin treballador sé li ha pujat la nòmina un 50 % per fer la mateixa feina que estava fent? Segurament que a cap!
Trobo totalment incomprensible que un jugador del planter que segurament sent com a propis els colors blau i grana de la camiseta demani per a renovar un disbarat així. De moment no he sentit dir res de que un altre club d’Europa (o de l’Orient mitjà, que són els únics llocs on es poden pagar aquests preus) s’hagi interessat per fer-se amb els serveis del porter del Barça.
Victor Valdés, com la majoria de porters, ha estat qüestionat quasi sempre. Recordo quan va començar a jugar sent molt jove i ja va fer que s’alcessin veus crítiques en contra del seu comportament. Jo el defensava davant dels meus fills i companys de treball. Deien que tenia un caràcter “xulesc” i jo deia que un porter jove havia de ser “xulo” per a poder jugar amb un equip de primera fila com el Barça. Un jugador tímid, que no sabés donar ordres a les “estrelles” del Barça, difícilment podria jugar de titular.
També recordo aquell rifi-rafe que va tenir amb Van Gaal i que li va costar perdre la titularitat per un temps i, sinó recordo malament, també una sanció econòmica.
Per a mi Valdés ha demostrat que és un porter per al Barça, malgrat les crítiques. Una errada greu d’un porter pot fer perdre un partit. Als davanters pareix que se’ls accepti millor les errades davant de la porteria contrària.
Un altre condicionat per a Valdés és que difícilment ningú li pagarà els 9 milions que està intentant treure al Barça. Els grans equips europeus ja tenen un bon porter (no es concebible un gran equip sense un gran porter) i fitxar a Valdés seria simplement per tenir un bon recanvi o passar a ser suplent el porter actual... Fixeu-vos en el que està passant als jugadors que el Real Madrid vol traspassar i que al tenir una nòmina alta i cap pretensió d’abaixar-la, ningú els fitxa!
No he parlat del representant del porter, però penso que l’està aconsellant malament. És evident que el seu representant només és fidel al color dels euros i no li importa gens ni mica que les relacions entre el club i el porter es puguin deteriorar. Ve a ser, si fa o no fa, com quan els tres representants de Ronaldo van arribar a exigir tant al Barça que al final va acabar jugant amb l’Inter. Es clar que ell era un davanter centre i, aquests, si son bons, sempre tenen lloc a qualsevol equip. Els representants van a comissió (de les fitxes i dels traspassos) Si Valdés es queda al Barça amb unes condicions similars a les que té, els beneficis del seu representant no pujaran (un altre que no tindrà problemes amb la crisi...)
Aquesta tarda Joan Laporta, el president de l’entitat (crec que no feia falta dir-ho) i el propi jugador tenen una reunió a “can” Barça, sense l’intermediari. Cal esperar que la reunió serveixi per a fer recapacitar Valdés.
De no ser així el Barça ja té contactes amb el jove Asenjo, porter del Valladolid i amb el del Vilareial Diego López.
Jo sempre dic: Quan algú guanya molts, molts diners, hi ha un moment que és impossible viure millor. I si a sobre, jugues amb el club dels teus somnis... Encara pot haver algú que vulgui demanar més? En aquest cas, pareix que sí!