Quan ja fa més d’un mes des de l’incident de la “gossa de la Sénia”, encara dóna molt que parlar. Dimarts passat el diari el Punt publicava que un jutjat d’Amposta ha acceptat a tràmit una denuncia d’una entitat ecologista.
Ahir, el setmanari la Veu de l’Ebre publicava a la seva portada la fotografia, fins llavors inèdita de la gossa morta. Finalment, Gustau Moreno es feia ressò de la publicació de dita fotografia al seu blog la Marfanta i parlava del “dret a la informació”.
Jo també vull dir la meva. Abans d’arribar a les conclusions, caldria tornar a mirar enrere i analitzar com es van produir els fets.
Perquè sempre, tota causa té un origen i depenent de com sigui aquest, el final pot ser força diferent.
L’origen de tot va ser l’observació per part de diversos veïns de la zona d’una lleona. Això és el que van dir i això és el que va creure la població en un primer moment.
Una lleona no és una animal habitual de les nostres terres, encara que, qui sap? Ja que des de l’aparició de silurs, cracs americans, caragols poma, etc., qualsevol cosa és possible.
Els felins són animals salvatges i per naturalesa agressius. Per això, els departaments de Medi Ambient i Interior de la Generalitat, així com policia local de la Sénia van fer un ampli desplegament de seguretat per l’alarma social creada a la zona. La psicosi va arribar fins a Xerta on, també, veïns d’aquella població del Baix Ebre situada a més de quaranta quilòmetres de la Sénia van assegura haver vist una lleona!
Van fer broma els que van dir que havien vist una lleona? Potser sí o pot ser no, ells sabran... Però les mesures de protecció a la població veïna calia prendre-les! Van ser les mesures “desmesurades”? Segons un mosso d’Esquadra resident a Amposta i que va participar al dispositiu, “es van prendre les mesures que calia” i, a més, es mostrava molt empipat per “les informacions poc rigoroses que s’estaven donant”.
Finalment es va aclarir que no era una lleona, sinó un gos tipus dogo alemany (com l’Scooby Doo, publicava el Periódico de Catalunya)
No obstant es va fer l’observació de que “es tractava d’un gos salvatge i que calia donar-li caça”. Els dispositiu per a caçar-lo contemplava una sèrie de paranys per poder-lo atrapar viu. La qual cosa, segons els agents rurals, no va ser possible hi van tenir que matar-lo.
Repeteixo. Tot això no hagués calgut si, des d’un bon començament “algú” no hagués dit que havia vist una lleona. Si des del primer moment s’hagués dit que era un gos (o gossa) salvatge, segurament, tota la resta, ens ho haguérem estalviat.
Però els mitjans informatius, amb notícies com aquesta es solen “ficar les botes” i, evidentment, té més repercussió mediàtica la caça d’una lleona que el d’una gossa. És com allò de que és més notícia que un nen mossegui un gos...
Amb tots els respectes a les associacions proteccionistes, penso que denunciar uns fets així és carregar encara més la Justícia. El Punt també va publicar una enquesta a la seva pàgina d’Internet on, dels lectors que van participar-hi, un 64,8 % va votar. “Com voleu que la justícia no estigui col•lapsada si es dedica a aquestes collonades?”
Finalment, sobre la fotografia publicada ahir per la Veu de l’Ebre, penso, en contra del que n’opinava Gustau Moreno que “la informació ja es va donar al seu dia i que ara, la foto, ja no tenia cap tipus de sentit haver-la de publicar”.
En canvi, al veure-la si que vaig pensar que podria “ferir alguna sensibilitat”. Potser ara l’entitat conservacionista posarà una denuncia al setmanari per haver-la publicat?
