DELEGATS TERRITORIALS

El passat dilluns, a l’entrada “Delegats o comissaris” ja us anunciava que quan es sabés alguna cosa de les persones que ocuparien les diferents àrees de govern al territori, us en parlaria.

Ahir, el Punt, ja avançava els primers noms. El ja nomenat delegat Francisco Javier Pallarès, a part de les seves funcions pareix que assumirà les competències d’Interior i de Territori. Quan es parla de “Territori” es refereix al departament que fins ara tenia el nom de “Política Territorial i Obres Públiques” i que havia estat en mans de Antoni Sabaté, primer secretaria del PSC a la federació de l’Ebre ens aquests darrers anys.

Un altre nom que pareix que sonava amb força (de fet ja va sonar per ocupar el càrrec que ara ocupa l’alcalde d’Arnes) és el de Pere Vidal, primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme i Personal a l’ajuntament d’Amposta. Segons el Punt, Vidal, es faria càrrec del departament que ja va dirigir, Medi Ambient, però també Agricultura que ara encara ocupa un altre ampostí: Antoni Espanya. La meva relació amb Pere Vidal és de les millors que tinc dintre del consistori de la capital del Montsià. És una persona molt de partit, es veritat, però força treballador i sempre disposat a arribar a acords, com ho demostra com a president de la GURSAM (Gestió Urbanística SAM)

Manolita Cid (de la que es diu que té un perfil “independent”), el Punt la situa al capdavant de Benestar i Família, una àrea que ara també estava ocupada per un ampostí, el candidat d’ERC a les properes municipals Adam Tomàs. Realment, quan diu que té un perfil “independent”, què volen dir les periodistes que signen la notícia R.R. (Roser Royo) i L.M. (Lurdes Moreso)? Potser que no té carnet de cap dels dos partits que configuren la federació de CiU? Perquè qui la coneix sap que, des de sempre”, està molt propera a CDC, a l’igual que la seva família. Des de fa anys, Monolita Cid, és la directora de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Amposta.

Avui, en una ampliació de la notícia, el Punt diu que Pere Vidal que, amb tota possibilitat es farà càrrec dels departaments d’Agricultura i Medi ambient a les Terres de l’Ebre, també pot ser el nou president del Consorci d’aigües de Tarragona (CAT) Així, el CAT tornaria a passar en mans d’un ebrenc, tal i com ho demanava la gent de CiU al territori. L’últim ebrenc que va presidir el CAT va ser Valentí Faura, en els darrers temps del govern de Jordi Pujol.

L’HIPÒDROM DE CATALUNYA, PER QUÈ NO A LA SÉNIA?

Llegeixo al diari que hi ha dues poblacions que volen albergar el nou hipòdrom que s’ha de fer a Catalunya: Bàscara a l’Alt Empordà i Subirats al l’Alt Penedès. Desconec si les dues poblacions tenen tradició de cursos de cavalls.
Al Periódico, il·lustrant la notícia, surt una fotografia de una cursa de Vilaseca, població del Tarragonès. En aquest cas si que coneixia l’afecció per les curses de cavalls.
Un altre municipi amb molta tradició és la Sénia (a la foto les tradicionals curses de burros), a la comarca del Montsià, al “cap d’avall” de Catalunya.
Potser per això, per estar a un racó de Catalunya, lluny de tot, quan s’ha de fer una instal·lació que no sigui una central nuclear, tèrmica, MTC, parc eòlic, abocador, etc., no se’n recorden de que existim.
És evident però, que el municipi de la Sénia, prèviament, hauria d’haver presentat la seva candidatura, la qual cosa, ignoro si ho ha fet o no. Però si no es va fer, s’hauria d’haver presentat.
La Sénia és municipi turístic. Això comporta que l es botigues de mobles en puguin vendre (la fabricació i venda de mobles és la principal economia del municipi) els diumenges i festius. Un hipòdrom, de les característiques del que es vol construir, seria un valor afegit gens menyspreable per a la població i la zona.
Una altra oportunitat perduda. 

LA UB CREA LA CÀTEDRA PASQUAL MARAGALL

Ahir vaig captar una notícia d’aquelles que “plegues una mica al vol”. Però em vaig quedar amb els protagonistes de la notícia: la Universitat de Barcelona (UB), l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i el catedràtic de la mateixa universitat i socialista Germà Bel. Evidentment em faltava relacionar-los a tots.
Avui a la premsa he pogut llegir la notícia: “La Universitat de Barcelona ha creat la càtedra en economia Pasqual Maragall que dirigirà l’economista Germà Bel”.
Com a profà que sóc en aquestes matèries, no sé l’abast que pot tenir la creació de la mencionada càtedra, però valoro positivament que la UB l’hagi creat precisament amb el nom del primer president de la Generalitat socialista, Pasqual Maragall, una persona a qui aprecio i s’hagi pensat precisament amb Germà Bel per a la seva direcció, una de les ments més brillants i, segurament l’ebrenc més conegut en els darrers anys més enllà de els “fronteres” del nostre país.  

PRIMÀRIES A L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Després de “l’intent fallit” (si és que pot dir-se així) per part de Ferran Mascarell de disputar-li a Jordi Hereu la possibilitat de ser el cap de llista per Barcelona, ara és l’exconsellera Montserrat Tura qui vol optar per encapçalar la candidatura del PSC al primer ajuntament català.
Evidentment entre les “precandidatures” de Ferran Mascarell i la Montserrat Tura hi ha una diferència significativa. Mentre Mascarell no comptava amb el suport del “aparell” del partit, es a dir, de la direcció nacional del PSC, Tura si que compta amb aquest suport.
Mascarell havia estat regidor de Cultura de l’ajuntament de la ciutat Comtal i per tant, bon coneixedor dels “entramats” municipals de Barcelona
El bagatge de la Tura no és gens menyspreable. Té experiència en política municipal com a alcaldessa que va ser de Mollet del Vallès i també com a consellera de la Generalitat a la Conselleria d’Interior amb el president Pasqual Maragall i a la Conselleria de Justícia amb el president José Montilla.
Les enquestes sobre la intenció de vot a Barcelona donen, per primer cop la victòria a CiU. Si CiU assoleix l’alcaldia de Barcelona, per primer cop, “controlarà” les dues administracions més importants de Catalunya.

D’aquí a les eleccions del mes de maig, Hereu, és molt difícil que remunti a les enquestes. Tal com va passar a les passades autonòmiques que des de fa mesos auguraven una hecatombe del PSC i per molt que s’hi va esforçar Montilla, va ser impossible endreçar el rumb, amb Barcelona em temo que passi el mateix.
Per tant és necessari buscar noves solucions. La Tura ha estat sempre un (una) dels consellers (conselleres) de la Generalitat més ben valorats (valorades) La gestió al cap davant de les dues conselleries per on ha passat ha estat força bona, per tant, la imatge que té és idònia per mirar de guanyar les municipals a Barcelona.
A més, la situació actual de l’exconsellera no és la que ella desitjava. Diputada i secretaria de la mesa del parlament és un càrrec que li dóna poc marge de maniobra i és lògic que aspiri a un càrrec polític on pugui demostrar, una vegada més, la seva vàlua personal.