VIOLÈNCIA A MÚRCIA

Dissabte van agredir al conseller de Cultura de la Regió de Múrcia Pedro Alberto Cruz. Segons es pot llegir a la pàgina de la Cadena SER a Internet, avui la Policia Nacional ha detingut al presumpte culpable encara que no ha transcendit la seva identitat. 
Una agressió condemnable com ho és qualsevol acte de violència que comporti la mort a la lessió d'un ser humà, sense distinció de raça, creença o afiliació política. 

Mentre, el president murcià Ramón Luis Valcárcel i la seva camarilla han culpat els socialistes de l’agressió.

En temps de Franco els culpables eren els “rojos separatistes i maçons”. Després tal i com s’informava ahir a la revista Presència que adjunta els diumenges el diari el Punt, resulta que Franco va voler entrar a la Maçoneria i no va ser acceptat i després els va criminalitzar i els va culpar de molts dels mals que “patia Espanya”, quan l’única mal tenia un nom: Francisco Franco.

A Múrcia passa més o menys els mateix. Tot el que fa el PP està bé (de fet és la doctrina que s’ensenya des de la direcció nacional, ja en temps de José María Aznar) I la culpa de tot allò que no es fa bé (o sigui, malament) és dels socialistes.El PP acostuma a "escampar merda" sovint sense tenir-ne cap prova. És allò de "difama que alguna cosa queda!".

Al conseller de Cultura el van agredir amb un puny americà... Us imagineu a un socialista amb un “puny de ferro”. Jo no.

Però quan hi ha aldarulls, entre la multitud pacífica, sempre hi ha algú que es mou per actituds violentes. Tenim l’exemple de les celebracions dels triomfs del Barça. Mentre una gran majoria i va per sentiments i per a mostrar la seva alegria, sempre hi ha un grup de brètols que només hi va per buscar brega amb la policia i causar destrosses al mobiliari urbà i botigues de les rodalies i, si pot, emportar-se cap a casa un bon botí en forma de roba u d’altres objectes.

Quan ens manifestàvem amb la PDE en contra del transvasament cap a València, Múrcia i Almeria, varem tenir tota la sort del món de que grups radicals no entorpissin les nostres manifestacions.

Si tot i això, el president murcià ja va criticar l’actitud del moviment, no vull ni arribar a pensa que hauria dit de produir-se alguna vegada incidents violents.    

ZAPATERO X RUBALCABA

Aquest matí escoltava al programa “Hoy por Hoy” de la cadena SER que dirigeix i presenta el reusenc Carles Francino, que el PP avantatja al PSEO d’11 punts en intenció de vot (41 a 30) Aquesta enquesta, que la SER anomena “el Pulsómetro” l’ha realitzada el “Instituto Opina”.

Una altra conclusió de l’enquesta és que tant Zapatero com Rajoy suspenen en valoració.

També diu l’enquesta que, el PSOE amb Rubalcaba remuntaria considerablement, ja que molts votants socialistes que, de repetir Zapatero, no el votaran, si que votarien al avui vicepresident primer del govern.

Amb aquestes dades a la ma, la pregunta és: ¿A què espera el PSOE per fer publica la renuncia de Zapatero a torna encapçalar una llista socialista a la presidència del govern espanyol i deixar aquesta que sigui Rubalcaba qui ho faci?

És evident que el PP millors “resultats” que els que treu ara no els traurà i, si finalment el PSEO opta per Rubalcaba i comença a remuntar les enquestes, al PP els agafarà amb el “pas canviat” i pocs arguments que esgrimir. No jugaran la carta de canviar a Mariano Rajoy, un personatge que fa molts d’anys que somia amb la presidència de l’estat espanyol (com també ho feia Mas en el cas de Catalunya)  

Això si, els culers perdrem un president "del Barça" per un seguidor incondicional del Reial Madrid. I és que tot no es pot tenir... 

LA PORTADA DE FRANCE FOOTBALL I LA PILOTA D’OR DE MESSI

A ningú sé li escapa que dilluns Messi va guanyar per segon cop i de forma consecutiva la pilota d’Or de la FIFA, un trofeu que fins ara donava el prestigiós diari francès France Fotball.

Però que deia la portada del citat diari del dia següent? I la de l’Equip (el diari que va crear el Tour de França i el va organitzar durant 50 anys)?

Tinc un cosí que viu a la Catalunya Nord, a un poblet entre Espanya i França: el Pertús. És fill d’un soldat que va lluitar al costat de la II República i, com molts d’altres, va tenir que emigrar al país veí (en aquest cas a França, evidentment) ell és molt del Barça i molt catalanista. La setmana passada em va trucar i em va dir que m’ho enviaria juntament amb altres revistes. Ahir vaig anar a l’estafeta de Correus d’Amposta a recollir-ho. Està enviat des de la Jonquera, un poble català que està a molts pocs quilòmetres del seu.

Com podeu veure, France Football es limita a treure una foto d’un Messi somrient amb la pilota d’Or i un escarit: “Messi”.Mentre que l’Equip fa un joc de paraules i amb una foto de Messi vestit de blaugrana amb el puny enlaire (suposadament després de marcar un gol), titula “Messi? Mais si!” (Messi? Però sí!)

ENS ENGANYEN COM VOLEN

De vegades no teniu la sensació “de sentir-vos enganyats”? Ens recomanen que “féssim tal cosa” i a l’hora de la veritat ens en donem compte que no és tan bo com ens ho havien “venut”.
I no parlo de marques comercials que amb grans campanyes de màrqueting ens incendiaven a comprar els seus productes, de vegades “miraculosos”. Parlo de les campanyes institucionals i mediàtiques fetes o afavorides des del sector públic.
Us en posaré uns exemples para que us en adoneu de que estic parlant. Avui en dia, un dels sectors que genera més negoci és el del “tractament de les escombraries”. O dit d’una altra manera, de l’eliminació i el reciclatge de la brossa generada, tan domèstica com industrial.
Reciclar, reaprofitar coses velles i donar-los una “nova vida”, s’ha fet sempre. Abans, quan teníem trastos vells dels que ens en volíem despendre, els portàvem al robaveller o el cridàvem per a que passés a recollir-ho per casa. Qui no se’n recorda quan compraven les ampolles de xampany? Fins i tot els “quintos” dels pobles en recollien per a guanyar-se unes “perretes”. Llavors, el reciclatge, donava de menjar a moltes famílies i no ocasionava cap cost per al ciutadà. Ans el contrari, reciclar tenia “recompensa”. Ara en canvi, amb la separació dels diferents tipus de deixalles, fa que calgui contenidors (de vegades soterrats) i vehicles adaptats i, encara que només es cobri el servei (no hi pot haver benefici per a l’ajuntament corresponent), tot plegat fa que el cost sigui força elevat.
Molt lligat amb el tema reciclatge està la reducció de les bosses de plàstic que, fins fa poc, es donaven de franc als supermercats per ficar-hi la compra. La mesura significa un estalvi gran per als súpers, en canvi, els ciutadans, que abans utilitzaven moltes d’aquestes bosses, precisament, per a reciclar, ara n’han de comprar per a poder dipositar tota la brossa domèstica que es generen a la llar. Una altra despesa extra que genera l’actual forma de reciclar. A més hi cal sumar en negoci que comporta la fabricació de les bosses de més d’un ús. Quantes en teniu a casa? Jo, així, de sobte, us diria que en tinc al menys 6! Evidentment mai les portes totes quan vas a comprar.

Però l’excés de plàstics no només està en les bosses de la compra. ¿Us heu fixat en la quantitat d’envasos, ja siguin de plàstic, poliestirè, “tetrabrik” o llauna (els anomenats envasos lleugers) que es generen a diari? Realment el problema són “les bosses”?
Un altre tema força controvertit va ser la implantació de la TDT. Ens els van fer creure que estàvem davant de la darrera meravella tecnològica respecte a la televisió. Però a l’hora de la veritat, tampoc n’hi havia per a tant. És cert que es disposa de molts més canals, però quan d’aquests valen realment la pena? Normalment la gent segueix veient els de “tota la vida”: La Primera de TVE, TV3 (Canal 9 en el cas del País Valencià), Tele 5, Antena 3 i algun altre de temàtic i especialitzat. També es va dir que seria de franc i ara, en alguns casos, hi cal abonament previ per a poder-los veure (Gol TV i AXN) De tant en tant, quan hi ha mal temps, el senyal, arriba de forma deficient o, simplement, no arriba. Només falta que fiquen aquell cartell que ens posaven quan només hi havia 2 cadenes: “Rogamos disculpen esta interrupción. En breves momentos cotinuará nuestra programación. Estén atentos a sus pantallas.”

Viure per veure... I per aprendre!