Bé, finalment pareix que no tornarà, però el Partit per Catalana (una escissió de PxC) de Cervera (la Segarra), va presentar una moció per a que es donés el nom del primer rei Borbó a un carrer o plaça del municipi.
Potser Cervera va ser única població catalana “ben tractada” pel que respecta al rei que va eliminar l’autogovern de Catalunya al segle XVIII. La universitat que va fundar a la capital de la Segarra seria un bon exemple del tracte rebut pel rei borbó. Finalment la moció va ser rebutjada però va comptat amb els vots favorables del partit que va presentar la moció i també del PPC.
Alcanar deu el títol de “Fidelísima ciudad” a haver fet costat a Felip V durant la guerra de Successió espanyola. Aquesta distinció no és un motiu d’orgull per al poble canareu.
En canvi, a Roquetes hi havia un carrer que tenia el nom de “Milans del Bosch”, en honor a l’avi del general colpista que va fer sortir els tancs pels carrers de València aquell funest 23 de febrer de 1981. Al cap de poc temps de l’intent de cop d’estat que van intentar donar Tejero i d’altres caps militars, la pressió popular va fer que l’ajuntament roquetenc retirés les plaques i canviés el nom del carrer. Jo no ho hauria fet, ja que Francisco Milans del Bosch va lluitar a la guerra del Francès al front dels miquelets.
Els noms dels carrers sempre han portat i porten certa controvèrsia. Per això, l’exalcalde camarlenc Primitivo Forastero va optar en “numerar” els carrers quan va treure el noms franquistes. A la Galera, una vegada constituït el primer ajuntament democràtic, una de les primeres mesures va ser “tornar-los” el nom que havien tingut abans de la dictadura: Camí de Godall per José Antonio, Amposta per General Mola, Major per Generalísimo, etc.
Però encara avui, malgrat les peticions populars i les mocions presentades pels grups de l’oposició, hi ha ciutats com Amposta que mantenen carrers de clares connotacions franquistes i d’altres que, sense ser-ho clarament, també eren del grat dels qui van manar a Espanya a partir de 1939.