CARRER TALLAT: ES PINTEN PASSOS DE VIANANTS

O passos de zebra, si ho voleu...

Si aquest matí teníeu la intenció de passar pel carrer Sebastià Juan i Arbó d’Amposta potser us ha passat com a mi.

Jo venia de Tortosa i des de la plaça de la Castellania he agafat el carrer Sebastià Juan i Arbó per a dirigir-me fins el carrer Barcelona, d’allí al Mestre Sunyer, i intentar aparcar el més prop possible de la seu de l’Ajuntament per arribar-hi a peu. Però al cap de pocs metres m’han desviat i he tingut que baixar pel carrer Murillo, després avinguda de Catalunya, etc. El motiu? Estaven pintant passos de vianants i ocupaven tota la calçada.

Aprofitant que teníem una Comissió de Serveis, he preguntat si “era normal tallar un carrer quan es pinten passos de zebra".

M’han respost que tenia raó i ho fan per afanyar-se més, encara que causen molèsties als conductors de cotxes.

Evidentment la resposta no m’ha deixat satisfet. Crec que aquesta no és la manera de treballar ni d’actuar.

Però a Amposta, ja sé sap, el ciutadà només compta a l’hora d’anar a votar. I als que els voten, ja els tenen contents pagant-los un berenar o una sessió de discoteca. Dels altres, potser una bon part, encara que es queixin de “tot”, no van a votar. I així sempre majoria absoluta... Què hi farem!

Tenim el que ens mereixem... O no?     

FOTO DENÚNCIA AL PERIÓDICO

Avui el Periódico de Catalunya em publica un foto denúncia. Qui coneix Amposta sap que el que surt a la foto és el col·legi públic Miquel Granell i la grua que, durant 3 anys ha seguit instal·lada davant mateix, en una obra que mai es va començar a construir. Els veïns van mostrar diverses vegades les seves queixes col·locant cartells a la tanca que s’hi va posar per tot el voltant.

La foto de la grua va ser presa dilluns i, pareix que dimarts mateix ja l’estaven desinstal·lat.

Encara que paregui que quan el Periódico publica la foto, aquesta ja no és d’actualitat, penso que és casualitat que, precisament el dia després es comenci a desmuntar i 3 anys no són pocs. I més si tenim en compte que està situada al davant mateix d’un col·legi (sense oblidar, evidentment, els veïns de les cases contigües) i els forts vents que solen bufar al nostre territori, com el de la setmana passada on, alguna ràfega va arribar a més de 120 km/h. 

CLASSES DE VAGUES

(Arran de la vaga convocada pels treballadors d’AENA)

Entenc que de vagues n’hi ha de 4 classes:

1.- La que perjudica a l’empresari.
2.- La que no perjudica a l’empresari.
3.- La que no perjudica a l’empresari però sí a l’usuari.
4.- La vaga general.

1.- El primer tipus de vaga és la que fan els treballadors d’una empresa productiva o de serveis que tenen com a objectiu demanar o reivindicar drets laborals i salarials i que afecten directament l’empresari, ja que per cada dia que està l’empresa sense funcionar, significa un greuge econòmic per a l’empresari. Per tant, afecta de forma directa l’empresari que vol que acabi quan abans millor.

2.- Aquests tipus de vagues són les que es fan contra un empresari “intangible”. M’explicaré. Normalment són les vagues de funcionaris en contra de l’Administració. Qui és aquí l’empresari? Aquestes vagues poden repercutir al ciutadà, però normalment l’afecten ben poc. Algun company de treball m’ha suggerit alguna vegada fer vaga quan s’acaba un termini important, per exemple el 30 de juny, el darrer dia per a presentar les declaracions de la renda. Jo sempre els hi he dit el mateix: “El govern traurà un decret i allargarà el termini fins al dia 5 o 10 de juliol i ja està! I ara, amb la possibilitat d’enviar les rendes per Internet, el grau d’afectació és del tot intranscendent. A “l’empresari”, representat pels directius dels diferents centres administratius, la vaga no els afecta en res. No té pèrdues econòmiques de cap tipus. Encara que les mesures que pren són les habituals en aquests casos: donar-te de baixa de la Seguretat Social els dies de vaga, descomptar-te les retribucions salarials, etc.

4.- La que ara volen fer els treballadors d’AENA, un ens públic estatal que gestiona els aeroports espanyols. Com l’empresari és l’administració, tampoc l’afecta d’una forma directa. En canvi, a l’usuari que tingui que viatjar aquell dia, el perjudici que li crea és gran.
Els treballadors d’AENA ja han establert el calendari de mobilitzacions coincidint amb les dates clau de vacances de la Setmana Santa i l’estiu. A part del greuge que pot comportar als ciutadans que vulguin volar cap a alguna destinació turística durant aquest dies, també el creen als estats receptors de turisme. Sense dubte, l’estat espanyol sofrirà les conseqüències si no s’arriba a un acord durant els propers dies.

5.- Tal com el seu nom indica, la vaga general és la “generalitzada”, la que afecta a tots els sectors. Són vagues polítiques, pugnes entre els principals sindicats i el govern quan estan en joc interessos col·lectius de la ciutadania. Normalment tots els governs tenen la seva vaga general. Una altra cosa és esbrinar les xifres reals de participació entre la guerra de números que hi sol haver en aquest casos. Per una part els sindicats parlen d’èxit de convocatòria, mentre que els governs minimitzen els efectes de la mateixa.  

MALGRAT TOT, DIFÍCIL D’ENTENDRE...

El ple de l’ajuntament d’Amposta del passat 28 de febrer va donar prou de si. Algunes de les coses ja us les he anat contant aquí. Però encara n’hi ha d’altres que, realment, no sabria com qualificar-les. Segurament d’aquí el títol.

Resulta que a Amposta s’ha de fer un pavelló poliesportiu vinculat al centre de tecnificació esportiva. L’ajuntament va treure a licitació el “projecte bàsic” i va convidar a 3 despatxos d’arquitectes a que hi participessin. A l’hora de la veritat només se’n hi van presentar dos.

Com passa en aquest casos, l’ajuntament, a través dels seus tècnics, posen un preu de partida del que no s’hi pot passar. A partir d’aquí i sempre a la baixa, els que participen al concurs, posen els seus preus. El preu inicial era d’uns 40.000 euros. El primer despatx, va licitar uns 30.000 i el segon 3.900!

El primer que penses és que, per algun lloc s’han deixat un zero. Així ho van entendre els responsables municipals que els hi van demanar la ratificació del preu. Era correcte.

Tret el tema al ple, l’alcalde va respondre que, en aquest cas, no hi ha el que es denomina “baixa temerària” i, per tant, se’ls hi va adjudicar el projecte.

Mentre, l’altre despatx, al no veure-ho clar, hi van presentar un recurs que se’ls va desestimar. Davant d’això, l’alcalde va actuar com han acostumat fer-ho durant molts d’anys. Per a “fer-los callar”, els hi va dir que els hi assignarien un altre projecte. “Dit i fet” i ja ho han fet...

Consultats a professionals el sector, com és el cas de l’arquitecte i exalcalde Josep Maria Simó, aquest ens va dir que “amb 3.900 euros no paguen ni les fotocòpies” (!) I que una concessió així només s’entén si, a part, se’ls hi dóna alguna cosa més, com seria l’execució de l’obra.

Al teu poble (per als que no siguin d’Amposta), passen coses així?