dilluns, 28 de març del 2011

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. ELS CANDIDATS PEL DAVANT I PEL DARRERA


Aquest marí, a instàncies de Roser Royo del diari el Punt s'han reunit a les escales de la casa consistorial d'Amposta els candidats dels 5 principals partits que concorreran a les properes eleccions municipals del 22 de maig a la nostra ciutat.
Encara que, oficialment, el PP i ICV-EUA, no s’han presentat (al menys a mi no em consta), amb la foto d’avui queda més que evident qui seran els que encapçalaran la llista.
En definitiva, per CiU, l’actual alcalde i candidat a la reelecció, Manel Ferré, pel PSC , Antoni Espanya, per ERC-EA, Adam Tomàs, pel PP, Guillermo Martínez i, finalment, per ICV-EUA, Salvador Queral.
Segurament d’aquí al 22 de maig encara hi ha temps per a que es perfilen altres candidatures. Imagino que PxC acabarà conformant una candidatura, encara que l’hagin d’acabar d’omplir gent de fora. Recordo que fa 4 anys també ho va fer el PACMA, el partit antitaurí. Amposta va ser l’única ciutat o poble de les comarques de l’Ebre on es va presentar i la llista estava integrada totalment per gent de fora de la nostra ciutat.  

(A la foto, i d'esquerra a dreta: Guillermo Martínez (PP), Antoni Espanya (PSC), Manel Ferré (CiU), Adam Tomàs (ERC-EA) i Salvador Queral (ICV-EUA) 

 

diumenge, 27 de març del 2011

LA FAULA DE L’ASE EXTRAORDINARI


Dos amics pagesos, el Manel i l’Antoni, es troben un matí pel camí que portava cap a les respectives finques després d’una llarga temporada de no coincidir. L’un portava un burro que cridava l’atenció en veure’l: gras, de pelatge brillant, net i polit i amb els estris propis d’aquests animals que relluïen amb el sol.

Antoni.- “Bon dia Manel! Quin burro més bonic que portes. No te’l havia vist mai”.
Manel.- “Hola Antoni, bon dia. És que fa molts pocs dies que el tinc. Aquí on el veus, és un burro ‘extraordinari’. No només fa totes les feines del camp, sinó que, quan arriba a casa, em fa el menjar, em renta la roba, planxa, fa els llits i totes les feines que puguis imaginar!”.
A.- “Això és insòlit! Un burro com aquest és el que jo necessito. On en puc comprar un?
M.- “Mira, de burros així no n’hi ha gaires. De fet, allí on el vaig comprar, no en tenien cap més. Això sí, els meus bons diners em va costar!”.
A.-“I tu no me’l vendries. Et pagaria bé!”
M.- “Tu estàs boig o què? Ni per tots els diners del món jo et vendria el meu burro”.
A.- “Quant et va costar? Jo te’n podria donar el doble. Faries un bon negoci. Fa 6.000 euros?
M.- “T’he dit que no te’l venc! El burro no té preu! Ni que me'n donessis tres vegades més del que em dius seria teu.
A.-“18.000 euros? Si encara et sembla poc, per un burro tant ‘extraordinari’, jo podria arribar fins a 25.000 euros! Després del bé que m’has parlat d’ell, considero que seria un preu just. No trobes?
M.- “No sé, no sé... Deixa’m que m’ho rumiï una mica... La veritat és que per a mi no suposa tant de negoci, ja que el burro em va costar molt car... Però com tu ets un bon amic... Mira, ja t’ho he dit, el burro no està en venda., no té preu... Però si arribes als 30.000 euros, mira, te’l venc!
A.- “Què no se’n parli més. Et dono per ell els 30.000 euros que em demanes. Tracte fet! Quan me'l pots donar?
M.- “Tracte fet! Acabes de fer un gran negoci! No te’n penediràs, ja ho veuràs! Quan vulguis, passa per casa a dur-me els diners, et donaré tots els arreus i ja te’l podràs emportar. I fes-ho ràpid, que encara puc fer-me’n enrere... Si pots anar al banc aquest mateix matí millor que demà...”
A.- “Ara hi vaig. Ves-m’ho preparant tot”.

Al cap d’una estona ja estava allí l’Antoni amb els 30.000 euros i disposat a emportar-se el pollí cap a casa.

-“Em costa molt desprendre’m d’ell, saps?. Ara caldrà que em casi o em busqui una dona de fer feines. I un altre burro... En necessito un per a poder fer les tasques del camp... Ja ho saps: llaurar, entaular, portar les olives al molí, etc... Tu en canvi, a partir d’ara ja no cal que facis res... El burro t’ho farà tot!”.

L’Antoni se’n va anar cap a casa més content que un gínjol. El seu burro causava admiració per allí on passava. Totes els pagesos se’l miraven amb cara mescla d’enveja i resignació i, sense coneixen les “virtuts” del burro, tots ells desitjaven tenir-ne un d’igual.
En arribar a casa, el burro es va gitar al terra i d’allí no el movia ningú, per molt que l’Antoni s’esforcés en posar-lo en peus. Quan ja se’n va donar per vençut, va agafar el telèfon i li va trucar al seu amic Manel.

A.- “Manel! No sé que li passa a aquest tros de ruc que només en arribar a casa s’ha gitat i no hi ha manera de moure’l.
M.- Com això? No t’ha preparat el sopar? Ni t’ha fregat el terra? No m’ho puc creure!
A.- (Visiblement empipat) “Res del que em dius m’ha fet. Tantes meravelles que m’havies contat d’ell i a l’hora de la veritat, res de res! Aquest és el burro ‘extraordinari’?...
M.- “Para Antoni, ja està bé! Tu creus que parlant així de l’animal podràs recuperar els 30.000 euros que em vas pagar per ell? No siguis tan beneit!

Una cosa semblant els hi va passar l’altre dia al govern de la Generalitat de Catalunya. L’anterior govern d’Entesa, només fa uns mesos i, per fer front al dèficit de que arrossegaven, va emetre deute públic que van “col·locar” en molts pocs dies. Mentre, l’actual govern, després d’anunciar i reiterar “el malament que van trobar els comptes públics, han hagut d’emetre més deute i s’han trobat en grans dificultats a l’hora de trobar inversors que l’acabin per subscriure.
(Titular de portada del Periódico de Catalunya de divendres 18 de març: “El catastrofisme del Govern català dificulta col·locar el nou deute”)      

LA INAUGURACIÓ DEL PARC DELS XIRIBECS


(Article dedicat a mon fill Oriol, que em va reptar a escriure'l aquesta mateixa nit i a Laura Túnez Bosch, una noia de Tortosa que ha tocat el violí juntament amb els seus companys del Conservatori de Música de la Diputació de Tortosa) 

Aquesta tarda s’ha inaugurat el parc dels Xiribecs. Les més de 4.000 persones que hi ha assistit, han pogut veure i gaudir d’un extraordinari espectacle de música, teatre, llum i color. Feia temps que a Amposta no es veia res igual. Segurament que, fins i tot, ha superat l’espectacle d’inici de quan Amposta va ser Capital de la Cultura Catalana l’any 2006.
Cal felicitar a tothom que hi ha participat. Tant els que el van idear (Santi Valldepérez i Jaume Vidal), com el qui va composar la música (Edgar de Ramon), com qui han dirigit l’orquestra (Tomàs Simón), així com també a Pedro Navarro i Joan Guijarro. 

Però aquest no han estat més que els qui han posat la idea hi s’han encarregat de que tot funcionés com calia. A apart d’ells, altres  persones no menys importants (sense els músics i els actors no hauria estat possible l’espectacle) han fet tot el possible per a que el públic pogués passar una nit espectacular, d’aquelles que es recordaran. Per una vegada s’han reunit músics de les dues bandes d’Amposta, la Lira i la Fila, però també un grup de músics del conservatori de la Diputació de Tortosa i de l’orquestra Moma (Montsià-Maestrat)
Com a cloenda uns focs artificials dignes de la clausura de la festa major i com a colofó, la posada en marxa del guèiser que surt del mig del llac central del parc.
Abans que res però, el discurs de l’alcalde. Un discurs que, tal i com ens té acostumats, només ha agradat a la seva gent. Un discurs d’exaltació de la seva obra i de voler posar a Amposta per sobre de tot. Tal i com ja he dit avui, una demostració de “a veure qui la té més gran”. Evidentment el detall no ha passat desapercebut pels pocs foraster que estaven present a la inauguració. 

Des de la regidoria de Cultura se’ns v dir que als regidors se’ls hi reservaven uns seients al bell mig de la graderia. Però, apart dels regidors de l’oposició i els seus acompanyants, els seients reservats s’han omplert de familiars, amics, col·legues i coneguts dels edils municipals i d’altres càrrecs de CiU que també han acudit a l’acte, tal i com marquen les bones costums convergents.

dissabte, 26 de març del 2011

FEBRE INAUGURADORA


No és res nou que, de sobte, als equips de govern se’ls hi desperti la “febre inauguradora” quan s’apropen les eleccions.
El nostre govern municipal tampoc n’és aliè a aquest fenomen i aquest cap de setmana ens en dona unes bones mostres.
Mentre a l’agenda cultural del mes de març, per ahir divendres 25, estava prevista la presentació i recital poemari de Rafel Haro “Els crisantems”, a la biblioteca Sebastià Juan i Arbó, a les 8 del vespre, així com també la inauguració de l’exposició “El cos de les pàgines (memòria de bitàcola)” de l’Antonia P. Ripoll al Centre d’Arts Visuals, també a les 8, el nostre equip de govern, “contraprograma”, tal i com ho fan algunes televisions, a la mateixa hora, la inauguració d l’Hotel d’Entitat, al carrer Verge del Carme, allí on fa uns anys s’ubicava l’anomenada Central d’Aigües.
L’alcalde i els seus equips (a hores d’ara n’hi ha al menys dos: els que surt i el que entra) estaven molt interessats en escenificar un apropament a les entitats associatives del municipi amb l’entrega simbòlica de les claus dels diferents despatxos que s’hi han construït. Un apropament més fictici que real, ja que, si els governs de CiU han fet una política de cedir locals a les diferents entitats del poble, ha estat més per la pressió de l’oposició que així ho venia reclamant des de fa diverses legislatures, que no per iniciativa pròpia.
En arribar-hi, em va sorprendre la presència de dos cotxes patrulla de la policia local. Al primer agent que vaig trobar li vaig preguntar si és que s’esperava l’arribada d’alguna persona important, ja que no s’havia anunciat res. Em va dir que “no li constava”. Per tant, cal pensar que la policia local (recordo 2 COTXES i 4 POLICIES) devien d’estar per protegir a l’alcalde i al senador espanyol, ja que no crec que hi estiguessin per protegir-me a mi o a la diputada Lluïsa Lizárraga, que també hi era present a l’acte...
Per cert, quan l’equip de campanya del senyor alcalde va “contraprogramar” l’acte de la inauguració de l’Hotel d’Entitats, algú, amb una mica de seny, els hi va fer veure que a la mateixa hora hi havia programades més inauguracions. Pel que sembla, el responsable de la campanya, un vell dirigent local, va dir: “És igual, com que natros en som més, podrem estar presents en tos els actes, els altres no”. “Els altres” també ens varem repartir...
Aquest matí, al passeig fluvial s’inaugurava el “Centre de Rem Olímpic-Club Nàutic d’Amposta”. Pel que sembla encara li queda bastant per acabar, però com que el temps va en la seva contra, ja que dintre de poc ja no es podrà inaugurar “legalment” res, ara cal “fer-se la foto” a totes les obres, tant les que estan acabades com les que no. Com així va passar ahir pel matí amb l’aparcament del mercat on només van acudir membres del govern municipal sense cap comunicació a la resta dels grups.
Però aquesta nit arriba l’acte dels actes: La inauguració després de més de 10 anys (3 legislatures) del parc dels Xiribecs.
En una demostració de “a veure qui la té més grossa”, ahir l’alcalde va repetir per enèsima vegada de que es tracta del parc “més gran de les Terres de l’Ebre”.
S’hi faran diversos espectacles: teatral, piromusical, etc. De moment el que hi ha és un ball de xifres. Mentre per Internet es diu que el cost total de l’espectacle és de 35.000 euros, la regidora de Cultura en va reunir ahir per a dir-nos que “no costaria molt més de 12.000”. Però també va dir que “no n’estava del tot segura”...
L’acte és a les 8:30 del vespre i tal i com va passar ahir, també hi ha hagut una “contraprogramació”, ja que a les 8, a l’auditori de la Lira, actuen el conjunt de metalls i percussió de l’Escola Superior de Música de Catalunya, dintre de la 10à edició d’Amposta de banda a banda.
Algú s’ha queixat oficialment? Molt parlar pel darrera, però a l’hora de la veritat encara hi ha por a possibles represàlies. O no?