diumenge, 17 d’abril del 2011

R. MADRID, 1 - BARCELONA, 1

Dels quatre partits que havien de jugar els dos grans del futbol espanyol en 18 dies, el d’avui era el partit més intranscendent i, segurament, el resultat més psicològic.
En el pitjor dels casos el Barça hauria sortit del Bernabeu amb 5 punts d’avantatge més el gol average a favor que és com dir 6 punts. O el que és el mateix el Barça havia de perdre dos partits d’aquí al final de la lliga i el Madrid guanyar-ho tot.
Però, amb més possessió de la pilota, s’ha avançat amb un gol de penal fet per Messi. A la jugada han expulsat a Albiol que no podrà jugar dimecres la final de la copa del Rei. Però el Madrid, quasi que “in extremis” i, també de penal convertit per Ronaldo, ha aconseguit empatar el partit.
Si el Madrid avui hagués perdut, el cop moral, al meu parer, hauria estat for. No sé si insuperable, però hauria posat molt bé les coses al Barça de cara el partit de dimecres.
Ara, tot i empatar i tot i saber que la lliga la tenen perduda, crec que han “sortit” del partit amb la moral intacta per enfrontar-se en igualtat de condicions a la primera (aquesta vegada sí) final. I ho dic així per que si bé els partits de la Champions League són de semifinals, per als dos equips es tracta de veritables finals i, quasi s’hi jugaran la supremacia del futbol continental.
El Barça amb la lliga, ha donat el primer cop. Caldrà esperar dimecres per veure si dóna el segon o s’equilibra el resultat particular.
De totes maneres, ja quasi es pot dir que el Barça, amb el títol a la butxaca de la lliga, ja “salva” la temporada. El Madrid encara ho té tot per a resoldre. De no guanyar res, el darrer projecte madridista se’n va en orris i caldrà veure, a partir de la propera temporada quina solució (enèsima solució) sé li acaba donant. El cicle del Barça seria complert!!     

dissabte, 16 d’abril del 2011

ANTONI ESPANYA REP EL PREMI 'MICRO OBERT'


Aquest matí, a la seu (petita seu) de la delegació de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Antoni Espanya, exdirector dels Serveis Territorials d’Agricultura i candidat socialista a ocupar la alcaldia d’Amposta, ha rebut de mans de la presidenta Amparo Moreno el premi “Micro obert” que sé li va atorgar per votació dels professionals de la premsa per estar “sempre a disposició dels periodistes”.
El premi “micro tancat” l’ha rebut l’alcalde d’Ascó Rafel Vidal, evidentment, per tot el contrari. A l’alcalde d’Ascó si la agraït especialment que es desplacés a Tortosa a recollir el premi ja que és la primera vegada que el guanyador del “Micro tancat” l’ha anat a recollir.

El trofeu, per primer cop, és una ceràmica en forma de carxofa (ja sabeu que col·loquialment els professionals de la informació al micròfon li solen dir ‘carxofa’) que ha dissenyat i confeccionat per a l’ocasió l’artista Joan Panisello (de qui us en parlava abans d’ahir mateix)
Com no podia ser d’una altra manera, Antoni Espanya, en rebre el reconeixement, ha agraït la distinció i h dit que no se’l esperava, ja que, a part del càrrec institucionals que ocupava com a govern de la Generalitat, ser regidor a l’oposició de l’Ajuntament d’Amposta podia ser un condicionant negatiu i ha elogiat la imparcialitat dels periodistes.
Els periodistes també han volgut retre un petit homenatge al company de professió, ja jubilat, Joan Estellé Sancho, durant molts d’anys corresponsal de Catalunya Ràdio a Alemanya.
Ha tancat l’acte la directora de les emissores de la Cadena SER de Tarragona, Reus i Móra d’Ebre, Mònica Cid i que fet una conferència titulada: “La ràdio privada/les Terres de l’Ebre/una experiència personal”.     

divendres, 15 d’abril del 2011

ELS TRESORS DEL BOSC, UNA EXPOSICIÓ DEL CERAMISTA JOAN PANISELLO


No hi faltava pràcticament ningú. Ahir a la tarda, a la sala d’exposicions que hi ha al pis superior de la Galeria del Quadre de Tortosa, familiars, amics, polítics i coneguts van voler fes costat al gran artista de la ceràmica Joan Panisello en la inauguració de l’exposició “Tresors del bosc”. Bé, sí, faltava el seu fill que es recuperar d’un accident que havia patit uns dies abans. Però fins i tot Francesc (Paco) Ferré, que havia anunciat que no hi podia assistir i així ho va dir en el seu parlament el propi Panisello, hi era present.
En arribar vaig veure i viure una escena que no té preu. Joan Panisello i Joan Rebull abraçats mentre el calero li deia al jesusenc: “És que ets tot un artista!”. Vaig permetre’m posar-me en la conversa (l’amistat que tinc amb tots dos no m’ho desaconsellava) i em vaig dirigir a Joan Rebull dient-li: “I tu li dius a ell que és un artista... I tu que ets? Tots dos sou uns artistes!!”. No era per menys...
Però d’artistes encara n’hi van haver més. Bronson Shoaw, el mestre vitraller, per posar un exemple. I algun membre de la PDE com ara Manolo Tomàs i Brian Cutts.  
Entre els polítics, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel que va arribar acompanyat pel seu soci de govern (que dintre d’un mes i escaig ja no ho serà) Ricard Forés. També els regidors del PSC Jordi Bonilla i Joan Sabaté (els he col·locat per ordre d’arribada)
Als parlaments, Joan Panisello va voler agrair a tos els que han col·laborat amb ell d’una manera desinteressada, sobre tot a la seva dona Joana, així com a tots els presents a l’acte. Panisello va explicar la seva tècnica de cocció de ceràmica anomenada Rakú, una tècnica oriental de la que se’n podia veure una mostra fotogràfica.
Amb el seu consentiment, jo també em vaig permetre fer unes fotografies per poder-vos-les mostrar. Espero que us agradin tan com em va agrada a mi l’exposició.  












        

CARRER TALLAT NO SENYALITZAT


Fa uns anys, quan a Amposta es construïa carrer si, carrer també, era freqüent trobar-te amb carrers tallats per obres sense previ avís i ni cap tipus de senyalització. Les empreses constructores pareixia que tenien “patent de cors” per a poder tallar els carrers quan els hi donés la gana.
Ara que la construcció ha baixat més que notablement, sembla que els “hàbits” adquirits durant aquells anys, continuen ben vigents.
Ahir per la tarda, sobre 2/4 de 4 aproximadament, venint de Tortosa, vaig sortir de l’Eix de l’Ebre per la sortida del camí de les Tosses i després de creuar la carretera per baix, vaig agafar el nou carrer que s’ha obert arran de la construcció del nou centre comercial. Un cotxe de Sorea em va avisar que no podia continuar ja que una grua de grans dimensions ocupava el centre de la calçada. Evidentment, sense cap tipus de senyalització. Ni una simple tanca.
Tres hores més tard, sobre 2/4 de 7, amb el cotxe de la meva dona, volíem passar pel mateix carrer en sentit contrari, es a dir, des de la plaça de la Castellania d’Amposta, el carrer que hi ha entre el nou centre comercial i el supermercat Ldel. La grua seguia allí. Estava senyalitzat? Evidentment no.
Sembla ser que la grua estava col·locant les bigues a les naus que s'hi construeixen, però penso que des de l'altre costat també es podia fer sense molestar a ningú. 
Qui és el responsable de que aquestes coses no passin? Evidentment l’alcalde.
A Amposta durant els anys dels diferents mandats de Convergència s’han tolerat moltes coses, sobre tot a amics, companys i coneguts. Ara, a veure qui és el guapo que les canvia d’un dia per altre.
Com quasi sempre l’interès particular d’uns pocs s’imposa per sobre de l’interès col·lectiu.