AVUI 30, D’AGOST. CONSCIENTES I INCONSCIENTES

Començaré pels inconscients o imprudents. Ahir per la tarda, en arribar a Amposta, surto de la C-12 quan arribo al bucle de Tosses. De sobte, mentre estava girant, veig un cotxe que creuava la carretera i venia per la meva esquerra. Al principi no vaig saber que estava passant. Després de recompondre les meves idees, vaig deduir que va creuar la carretera sense haver de passar pel pas inferior que es va construir fa uns anys.

Aquesta cruïlla era molt perillosa. Fins i tot, abans de fer les obres de condicionament, hi van haver morts. Encara recordo que es va col·locar una pancarta al terraplè reclamant obres de millora per evitar-ne els accidents. No obstant això n’hi ha qui deu de trobar molt molest tenir que passar per baix i prefereix creuar la carretera con “s’havia fet tota la vida”. Algú a qui no li importa fer una greu infracció i posar vides en perill: la seva i la dels altres. Quan més hi penso, més segur n’estic que aquell cotxe hi deu de passar sovint per la cruïlla de Tosses.  

En canvi, qui és conscient del que es fa és el Barça de Guardiola. Anit tenia un repte important: guanyar i convèncer a l’afició. I ho va fer en escreix. Pitxi Alonso, el comentarista esportiu de TV3, va dir al final de partit que el d’ahir, segurament seria el “millor partit que jugaria el Barça aquesta temporada” (!) També estaven d’acord que va ser un dels millors partits que ha jugat el Barça sota les ordres deGuardiola... I n’ha jugat bé uns quants!!

Pel que vaig veure i vaig escoltar, la tàctica del Barça d’ahir va ser una novetat. Ja no perquè van jugar amb 3 defenses (dels quals només un, Abidal, es podria considerar defensa), sinó perquè van jugar sense una davantera clara. Per davant dels 3 defenses hi havia 7 homes que, en qualsevol moment, podien jugar per la dreta, l’esquerra o el centre, indiferentment. La mobilitat dels jugadors del Barça era tan gran que portaven de cap als seus rivals del Vila-real. Al final van ser 5 gols (un menys que el Madrid la nit abans), però contra un rival que, a priori, és molt més fort. Mentre el Madrid en feia 6 al camp del Saragossa, un equip que l’any passat va estar a punt de baixar a segona i que aquest any també és un dels candidats en perdre la categoria, el Barça jugava contra un equip de “Champions League” i que, segurament, quedarà entre els 4 primers de la lliga.

Penso que aquest any més que mai, la diferència entre el Barça i el Madrid i la resta, s’incrementarà encara més. Pronostico que al final del campionat, al menys un dels dos (i espero que sigui el Barça), passarà dels 100 punts, el que seria un rècord històric.

Ahir el Barça va jugar, d’entrada, sense Alves (defensa internacional pel Brasil), sense Piqué i Puyol (els defenses titulars de la selecció espanyola campiona d’Europa i del Món), sense Xavi (el segon millor jugador del Món i d’Europa) i sense Villa, titular de la selecció espanyola i el fitxatge estrella de la temporada passada. Però amb Valdés, que sense tenir feina, quan va haver d’intervenir, ho va fer-ho a la perfecció, amb Mascherano i Busquets de defenses. Amb Keita (que no se’n vol anar del Barça perquè pensa que on estarà millor que aquí i que els diners no ho són tot), amb Iniesta que m’imagino que aquest any tindrà molt més protagonisme que Xavi, amb Cesc que porta 3 gols amb 3 partits amb el Barça, amb Thiago, que sense considerar-se un fitxatge, ha estat la tercera incorporació important de al temporada, Amb Alexis Sánchez que després de no tenir protagonisme en els darrers partits, Guardiola el va posar de titular i es va estrenar amb 1 gol.

I Messi i Pedro amb la seva línia. Messi va tornar a marcar dos gols i el que és més important, jugant per a l’equip, com prova l’assistència que li va fer a Cesc i no com d’altres que marquen molts de gols però l’equip ha de jugar per a ells i, a sobre, desapareixen als partits claus.

Anit Guardiola i el Barça van tenir la capacitat de reinventar-se. La nova tàctica serà difícil de ser contrarestada pels seus rivals que, només jugant al límit del reglament els podran aturar.

Si anit, sense Puyol, Piqué, Alves, Adriano, Xavi i Villa (els dos últims només van jugar una estona a la segona part), van ser capaços de fer el que van fer, què pot passar quan hi siguin tots? Crec que aquest Barça encara ens donarà alegries per una bona temporada més.   

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 29-08-2011

Qui pot deixar una caixa de dimensions considerables al mig del carrer?

AVUI, 29 D’AGOST

Finalment aquest cap de setmana hi va haver futbol. La vaga de jugadors de 1ª i 2ª divisió es va acabar, però va sorgir una nova polèmica: el cànon que es vol cobrar a les ràdios per retransmetre els partits. Estaria bé que la Lliga “baixés del burro” i permetés les retransmissions radiofòniques dels partits de futbol. Amb aquesta mesura igual es vol fomentar l’abonament als canals de pagament de les plataformes digitals. Fins ara les retransmissions per la ràdio eren un substitut ligth, però que et permetien mantenir-te informat del decurs del partit que es donava per l’emissora escollida, així com també sobre els altres partits menys transcendents (o no) que s’estaven jugant simultàniament.

Dels resultats d’ahir cal destacar la victòria del Madrid al camp del Saragossa. El 0-6 final és un resultat contundent que, segurament, indica la diferència que hi ha ara per ara entre tots dos equips. Després de la victòria contundent, aquest matí la SER ja parlava que el Madrid era el líder de la lliga... La setmana passada després de la primera jornada a segona B, també van dir que el Reus estava en posició de “play off”. No és cap mentida, evidentment, però ami personalment em fa gràcia que es digui això a aquestes alçades quan encara queda, com aquell que diu, tota la lliga per jugar.

Avui el Barça juga amb el Vila-real, un equip, a priori, amb molt més potencials que el Saragossa, per això mentre l’equip de la Plana jugarà la Champions, els manyos van passar moltes dificultats abans de salvar-se de baixar a la categoria de plata.

El que sembla clar és que la lliga tornarà a ser un frec a frec entre el Barça i el Madrid. El potencial de tots dos equips ha crescut respecte a la resta. Només cal mirar el que s’ha invertit en fitxatges, el pressupost que tenen, etc. i comparar.  I és que mentre els dos equips grans aconsegueixen molta més recaptació via drets televisius, gràcies, sobre tot, a que arriben més lluny a les competicions europees, els altres no tenen ni la més mínima oportunitat d’aspirar-hi. Només el Màlaga, via xeic àrab ha pogut competir amb els dos grans en quan a la quantitat invertida en fitxar jugadors. No obstant això, encarà estarà molt lluny del nivell dels Barça i Madrid, ja que aquests tenen unes plantilles molt consolidades que només necessiten uns pocs retocs cada any per a cobrir algunes mancances. La solució dels equips modestos passa per potenciar les seves pedreres, tal i com fan, per exemple l’Espanyol i el Vila-real, a part del Barça evidentment.

Avui a la portada del Periódico es parla de la “Guia ‘mangui’ de Barcelona” i a les pàgines interiors hi poden trobar un mapa on es detallen les zones i els tipus de delictes que s’hi cometen. Molts d’aquests delectes es porten a terme sobre els turistes estrangers que visiten la capital catalana. El motiu no és altre que, de vegades, resulta més car acudir al judici quan aquest té lloc que no la quantitat robada i, per tant, els lladres solen sortir-ne immunes o molt ben parats. Trobo encertat que s’avisi d’aquests tipus de furts, atracaments, robatoris, etc. Ara fa dos anys, quan vaig estar a París, recordo que a diversos indrets com el Metro o la torre Eiffel s’avisava de possibles actuacions de carteristes. No estaria de més prendre mesures similars a Barcelona. Per cert, un dels delictes que darrerament està en augment, és el robatori de cadenes d’or, sobre tot a persones grans, utilitzant l’estrebada, amb el consegüent dany físic que això pot suposar. 

AVUI 28 D’AGOST. CONSTITUCIÓ, ULLDECONA, ORIOL ROMEU

Abans que res una rectificació. Ahir vaig dir que el Sabadell havia de jugar a Osca (Huesca) i era a l’inrevés, era el club pirenaic qui havia de jugar a una de les capitals del Vallès Occidental.

Dit això, us comento que avui el diari Público ha publicat (i valgui la redundància) un extens reportatge sobre la Constitució Espanyola. Gran part de la portada l’ocupava l’edició que es va fer per als ciutadans l’any 1978 i a sota el títol: “Las reformas que sí son necesarias”. A la reproducció de l’exemplar i com si s’hagués incorporat amb bolígraf roig s’hi pot llegir: Igualdad en la sucesión de la corona; Forma de Estado; El Papel del Senado; Un sistema electoral más justo y El reparto de competencias”. Sense comprendre prou bé a que es refereix el darrer, m’imagino que ha de quedar més clar quines són les competències de cada poder i també de les autonomies, penso que tots els punts són interessants i que caldria debatre’ls en profunditat i fer les reformes que calgui. No obstant això, el primer punt més prou indiferent, però avui per avui Espanya és una monarquia parlamentària i per tant, aquesta reforma també s’hauria de fer retocant la constitució. 

Avui s’acabaven les festes d’Ulldecona. Unes festes que han començat més aviat que mai i, per tant, també s’han acabat abans del que era normal. Penseu que les festes d’Ulldecona s’havien fet, tradicionalment, sobre el 8 de setembre, commemoració de la seva patrona la Mare de Déu de la Pietat. Els nostres amics ens havien convidat a una paella feta a la barbacoa que van estrenar a principis d’any. Sa filla Núria, que és dissenyadora, va idear un protector de la paret amb motius molt adients.

Més tard hem anat a veure les carrosses. Res de l’altre món... O sigui fluixetes. Segons m’ha explicat el meu amic, des de l’ajuntament faldut s’exigeix a les entitats que presenten pubilla que confeccionen una carrossa. I es clar, cap entitat s’esforça molt a l’hora de fer-la. Possiblement si fos voluntari i es premiés el treball i l’originalitat, “otro gallo cantaria”.

Entre el públic, un faldut d’excepció i que ha estat notícia aquestes darreres setmanes. Podria tractar-se d’Adam Raga, però no. Com suposo que ja heu llegit el títol, ja sabeu de qui es tractava: d’Oriol Romeu, el flamant número 6 del Chelsea. A la foto hi voreu una part del cartell que indica el col·legi i l’institut, per tant, la foto està feta, inequívocament a Ulldecona. L'institut  es diu Sales i Ferré, els mateixos cognoms que l’atleta galerenc Llorenç Sales. I el col·legi porta per nom Ramon i Cajal. Que consti que quan es va inaugurar l'institut l’any 1968 portava per nom Ramon Forcadell, el nom de l’alcalde de l’època i promotor del centre educatiu. 

Per acabar només una pinzellada per a opinar sobre les prohibides retransmissions radiofòniques dels partits de futbol. Penso que la Lliga hauria de rectificar. Les retransmissions “futboleres” és una de les essències del futbol. Des de fa dècades que ha estat així. Us imagineu una tarda sense Puyal? Suposo que sense Carrusel Deportivo, sí, ja que m’imagino que avui s’ha degut de fer el que s’ha pogut. Jo no he pogut escoltar res. Però com el Barça juga demà, encara s’ha de retransmetre, si finalment es fa. Així que puc parlar en futur.

És una vergonya que després dels milions que mou el futbol, encara vulgui treure’n uns quants més a costa del cànon de les ràdios. Senzillament, una vergonya!!