dilluns, 31 d’octubre del 2011

LES FOTOS DEL DIA 31-10-2011. LES ESCULTURES D'AMPOSTA IV

"Amposta avança" és obra en pedra d'Ulldecona de Josep Niebla, un artista que va viure durant molt de temps a Amposta i a qui l'amic Manolo Méndez li va fer de marchante durant molts d'anys.
És una de les escultures més recents. Es va inaugurar la darrera legislatura de l'alcalde-senador espanyol i el seu nom és molt de l'estil convergent.
Va dir l'autor que és com una "veleta" que senyala cap a la ciutat, mentre una de les seves "potes" està lleugerament inclinada en actitud de caminar. Molts opinen que sé sembla al logo de Caixa Tarragona.  



diumenge, 30 d’octubre del 2011

FOTOS DEL DIA 30-10-2011. ESCULTURES AMPOSTA III

L'Acullidora és una obra en bonze d'Emili Bonet que dóna nom a tot un barri d'Amposta.
Sembla que l'obra està inacabada, ja que els laterals (com es pot veure) estan buits.




PER UNA SANITAT PÚBLICA




La Sanitat, com l’ensenyament, són drets públics universals que caldria preservar de que caiguessin de forma total o en una gran part, en mans privades.
Els successius governs de CiU amb Pujol al capdavant ja va donar el primer pas amb la creació, per exemple, de l’hospital de Móra. També els de Jesús i el Comarcal d’Amposta estarien dintre d’aquesta xarxa hospitalària que, encara que són públics, la seva gestió és privada.
Si el predecessor i mentor de Mas anava per aquí, que calia pensar del seu delfí? I més quan va “fixar” com a conseller de Salut al cap dels empresaris dels hospitals privats de Catalunya?
Fa unes setmanes, devia de ser sobre la meitat del mes de setembre, recordo que Joan Herrera, el secretari general d’ICV va qualificar a Mas de covard, per no fer els ajusts on caldria fer-los.
Cal suposar que Herrera li estava demanant a Mas que retallés assessors, consells comarcals i altres despeses menys importants i necessàries que en Salut i Ensenyament.
Però perquè Mas no ho fa? És que no tem que els ajusts li passin factura electoral?
Amb dades a la ma, sembla que no. A les passades municipals, quan les retallades ja havien començat, CiU va guanyar de manera clara a Catalunya i va aconseguir alcaldies que, fins llavors, mai o quasi que mai les havia assolit: Barcelona, Reus, Girona, etc.
Ara, quan el programa de Mas ja està desenvolupat en bona part i ja porta quasi que un any de govern, el proper 20-N tornarà a passar un examen. Aquí no s’hi juguen tant. Durant els anys que vaig estar a l’ajuntament d’Amposta, algunes vegades, els regidors de CiU, m’ho havien dit clar: a ells els que els importa és el govern de la Generalitat i que el PSC hauria de decantar-se més per les eleccions espanyoles. Saben que a Madrid només podran ser determinants si els dos grans no obtenen majoria absoluta i, de vegades, ni això. En canvi consideren Catalunya com el seu feu i ficaran tot allò que estigui en les seves mans per aconseguir-ho.
Però tornem al 20-N. La enquesta que va fer pública el Centre d’Estudis d’Opinió aquesta mateixa setmana sembla ser que dóna una clara avantatja a CiU (o al menys així ho interpreten) Per primer cop guanyaria al PSC en unes eleccions generals.
De ser així, legitimaria un com més les seves retallades o no?
En canvi, no retallaran cap a les altres direccions perquè saben que allí tenen a molts dels seus col·locats i això significa tenir fidelitzats molts de vots. La pèrdua d’aquest llocs no només són gent seva que es queda sense feina, sinó també, no disposar del control a llocs que ells consideren estratègics.
Aquest matí no he anat a la manifestació. Finalment, la meva dona i jo hem preferit quedar-nos a casa.
Estem segurs que molts dels convocants i també dels qui han acudit a manifestar-se, voten i seguiran votant CiU. Per tant, manifestacions com les d’avui, serviran per alguna cosa.
M’agradaria que algun dels meus lectors hem digués si s’ha vist a la manifestació algun membre de l’equip de govern de Tortosa. Recordo que una moció presentada al consistori tortosí sobre les retallades a la Salut i l’Ensenyament va ser votada per unanimitat.   

AVUI MOCRORELAT: MALEÏDA BOMBA!



-Anem al barranc a veure com fan la instrucció els soldats?
-Anem-hi!
 
Van pujar a les bicicletes i sense perdre temps van dirigir-se cap a una zona del barranc (que a la Galera en diem de Godall) prou ampla i plana per a permetre als soldats fer els seus “exercicis castrenses”.
Al passar per on es troba actualment el camp de futbol, al costat del camí, un d’ells va veure un objecte que li cridà l’atenció: 

-Freneu! Mireu que hi ha aquí!
 
Ràpidament els 5 nens, d’edats compreses entre els 8 i els 12 anys, van fer una rotllana al costat de l’objecte. 

-Mireu la cinta hi surt d’aquí!
-No toqueu res ! –Va exclamar Pepe, un dels xiquets- M’ha dit mon pare que pot ser una bomba...
 
Un altre xiquet, sense escolar-lo, va començar a estirar de la cinta mentre Pepe començava a marxar.
L’explosió va posar en alerta els soldats que, ràpidament, van córrer cap el lloc.
En arribar-hi, la visió era catastròfica: els 5 nens estaven pel terra coberts de sang. Un d'ells, Miquel,  era fill de ma tia Paca de la Capitana, germanastra de ma iaia Cinta. 
Pepe era l’únic que encara respirava.