-Anem al barranc a veure com fan la instrucció els soldats?
-Anem-hi!
Van pujar a les bicicletes i sense perdre temps van dirigir-se cap a una zona del barranc (que a la Galera en diem de Godall) prou ampla i plana per a permetre als soldats fer els seus “exercicis castrenses”.
Al passar per on es troba actualment el camp de futbol, al costat del camí, un d’ells va veure un objecte que li cridà l’atenció:
-Freneu! Mireu que hi ha aquí!
Ràpidament els 5 nens, d’edats compreses entre els 8 i els 12 anys, van fer una rotllana al costat de l’objecte.
-Mireu la cinta hi surt d’aquí!
-No toqueu res ! –Va exclamar Pepe, un dels xiquets- M’ha dit mon pare que pot ser una bomba...
Un altre xiquet, sense escolar-lo, va començar a estirar de la cinta mentre Pepe començava a marxar.
L’explosió va posar en alerta els soldats que, ràpidament, van córrer cap el lloc.
En arribar-hi, la visió era catastròfica: els 5 nens estaven pel terra coberts de sang. Un d'ells, Miquel, era fill de ma tia Paca de la Capitana, germanastra de ma iaia Cinta.
Pepe era l’únic que encara respirava.
Pepe era l’únic que encara respirava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada