HUMOR ÀCIT PER A CATALANOFÒBICS

Darrerament m’han arribat diversos correus recomanant-me no mirar Tele 5 per la seva anti-catalanitat latent.  
Avui he llegit al Periódico (també ho ha publicat 'Yahoo'), dintre de l’apartat de televisió i ràdio, que fa uns dies es va emetre un gag dintre de la sèrie Aida on Mauricio, el propietari del bar, deia el següent: “Que un nen abandonat se’l quedés un català seria pitjor que se’l quedés qualsevol indesitjable”.

Tan la cadena de Berlusconi com Globomedia, la productora de la sèrie, han volgut treure-li ferro i han dit que s’ha d’entendre sota la perspectiva que es tracta d’una sèrie d’humor àcid.

Evidentment una gracieta així només deu de fer riure als catalanofòbics que miren la cadena i que deuen de ser, vistes les campanyes, una majoria dels seus espectadors.  

LES SOLUCIONS A L’ATUR

Ho he enviat com a "carta al director" a diversos mitjans.

 

Un professor d’IESE (càtedra La Caixa) proposa les següents mesures per a reduir l’atur: “Reduir la gamma de contractes i el cost d’acomiadament, i modificar la negociació col·lectiva”. Qui sóc jo per a discrepar-ne?

Aquestes mesures neoliberals són les que, tradicionalment, proposa la dreta espanyola (polítics, empresaris i economistes); és igual que hagi o no hagi crisi.

Les reformes laborals que hi ha hagut en la darrera dècada  totes van en aquests sentit, però com què els acords assolits entre els empresaris i treballadors no han estat mai del 100 %, afortunadament, les exigències empresarials tampoc s’han acabat complit del tot.

El fruit de les diferents reformes ha fet reduir les indemnitzacions  i les exigències dels acomiadaments, no obstant, fins ara, mai s’ha assolit l’objectiu de crear ocupació o, al menys, de no destruir-ne.  Ni l’acomiadament lliure i barat acabaria amb la xacra de l’atur.

 

EL REGAL DE RAJOY

Els ciutadans espanyols  estem d’enhorabona. Els rics perquè veuran reduïts els impostos sobre els rendiments del capital, es a dir, d’aquells rendiments obtinguts pels capitals que tinguin dipositats ens entitats financeres o derivats de la compra-venda d’actius financers (accions, obligacions, bons, etc.) I els pobres perquè s’apujarà el mínim exempt de l’impost de la Renda, la qual cosa vol dir que a l’hora de pagar a Hisenda, es començarà a pagar a partir d’una quantitat una mica més elevada que ara.

Així al menys es desprèn del programa electoral que el PP va anunciar el passat diumenge para el cas que guanyi les eleccions del 20-N, la campanya per a les quals, començar aquesta mateixa nit a partir de les 12.

Mesures similars ja les van aplicar els populars en l’època dels governs d’Aznar. Llavors també van reduir els trams de tributació per IRPF i van abaixar les tipus màxims de tributació. I qui arriba als tipus màxims? Evidentment els qui guanyen molt (aproximadament a partir d’uns 100.000 euros)

Què suposarà per a les rendes baixes la “rebaixa” d’impostos que proposa el PP? No ho puc xifrar amb exactitud, però per donar-vos una quantitat que crec prou ajustada, uns 50 euros anuals. Mentre que per a les que guanyen més, la rebaixa serà ostensiblement més gran, depenent, òbviament,  del nivell d’ingressos.

Aquesta mesura no deixarà de ser un caramel enverinat, ja que a la llarga, abaixar impostos pot significar una disminució dels ingressos estatals, al menys que hi hagi una gestió eficient de control del frau fiscal. Per tant, de produir-se una menor recaptació, l’estat no podrà afrontar tot el cost dels serveis essencials, com ara la salut i l’ensenyament.

I davant d’això, qui panorama tenim?  Només hi ha dues solucions: o les retallades o el copagament. Mentre les retallades signifiquen una disminució de la qualitat dels serveis (menys personal, menys inversió, etc.), el copagament és una manera molt “subtil” de fer-nos pagar impostos.  O dit d’una altra manera: els diners que ens estalviarem apujant el mínim exempt de l’impost de la renda, els haurem de pagar quan el metge ens visiti o a l’hora de comprar els medicaments a la farmàcia.

Mentre, els rics, amb els diners que s’estalviaran, podran portar els seus fills als col·legis més elitistes, apuntar-los a activitats preescolars “exclusives”, acudir als millors hospitals quan estiguin malalts...

De debò que t’has plantejat votar a Rajoy?    

COMPARACIONS DES DE MADRID

Al partit d’anit, contra el Viktoria Pilsen, Leo Messi, el millor jugador del món, va fer el gol 202 amb el Barça amb només 24 anys i poc a poc s’apropa al rècord històric de Cèsar, jugador de la dècada dels anys 40, que en va marcar 235.

Però des de Madrid li volen treure importància i recorden que Cristiano Ronaldo amb només 2 temporades, n’ha fet 100.

Dir això és, com a mínim, no explicar-ho tot. Si Leo Messi és el millor jugador del món (hi ha molt pocs entesos del món del futbol puguin negar l’evidència), Cristiano Ronaldo és, possiblement, el segon millor jugador. Però mentre Messi és humil i un jugador més a l’equip, Ronaldo és un megalòman a qui li agrada més que l’equip jugui per ell que no ser ell qui jugui per a l’equip..

Mentre el Madrid va fitxar a Ronaldo del Manchester Unitet i va pagar per ell el mòdic preu de 95 milions d’euros (xavalla si ho comparem amb el deute grec), Messi va ser fitxat quan era un xiquet i format com a futbolista i com a persona a can Barça. La contraprestació que va rebre la família de Messi pel fitxatge va ser al pagament d’un tractament de creixement, ja que el jugador era molt petit físicament parlant.

Cristiano Ronaldo va arribar al Madrid sent una estrella mediàtica del futbol (havia guanyat la pilota d’or com a millor futbolista del món), mentre que Messi, fa 8 anys, quan va començar a jugar amb el Barça, va anar entrant a l’equip de forma progressiva, poc a poc, per acabar de formar-se. Els primers anys no era un golejador nat; sempre es parlava que li faltava acabar les jugades, que li faltava el gol. No obstant, ell solet va poder empatar un partit que el Barça perdia contra el Madrid a casa per 0-3. Va ser un dels seus primers hack tricks (segurament que el primer amb el primer equip)

Ara la capacitat golejadora de Messi ningú la posa en dubte. Però és que a més, és un gran assistent (la darrera passada de gol) i si ha de baixar a defensar, no té cap problema en fer-ho.

I quan no té un bon dia, Messi ho segueix intentant una vegada i un altra, amb motivació. En canvi Cristiano sé sol desinhibir del joc de l’equip.

Finalment, és difícil veure a Messi empipat i insultant a rivals i públic, mentre que Cristiano té el seu historial ple d’insults i sortides de to (de vegades amb dures entrades als seus rivals) La darrera, recordem-ho, el passat diumenge al camp de la Reial Societat on, quan marxava als vestidors va enviar a la merda a l’afició donostiarra.

Que els del Madrid es quedin amb Cristiano Ronaldo (què va més amb el seu caràcter) que els del Barça ja en tenim prou amb Messi. I què ens duri molts d’anys per a poder-ne gaudir!!