LA FOTO DEL DIA

No acostumo a traspassar l'Ebre. Normalment la meva activitat la faig al barri de Ferreries i només vaig al centre de Tortosa quan he d'anar al metge. Avui ha estat un d'aquests dies. La foto (ja ho veieu) és del darrere del mercat. Al fons i a l'esquerra s'endevina l'antic mercat del peix, avui convertit en un local de menjar ràpid d'una coneguda cadena del país.
A la foto, com podeu veure, un comerciant majorista de fuita i verdura ven els seus productes.

SEMPRE LA MATEIXA CANÇÓ

Poc a poc, el govern català va concretant les mesures anticrisi que pretén adoptar, pràcticament de forma unilateral, perquè els sindicats poc podran dir al respecte.

Quantes vegades he dit que les administracions són els empresaris més durs? I és que tenen la paella pel mànec. Els importa “un rave” si es convoquen vagues. Saben que4 molts dies no duraran. Els treballadors d’aquest país, inclosos els funcionaris i resta d’empleats de les empreses públiques, no estan per a fer vagues de llarga durada. Les vagues acabaran perjudicant més als administrats que als polítics i dirigents de torn. La qual cosa produirà un efecte rebot dels ciutadans cap als funcionaris. I, a sobre, l’administració s’estalviarà un bon grapat de diners, ja que quan es fa vaga, evidentment, no es paguen els salaris dels treballadors i a més se’ls dóna de baixa de la seguretat social. Per tant, una jugada rodona!

Amb tota seguretat, si és fes una enquesta a la ciutadania, un alt percentatge de la població diria que estan d’acord a que es retallen els sous, complements i, fins i tot, alguns del beneficis dels que gaudeixen (gaudim) els funcionaris. Però també amb tota seguretat, les persones que així pensen, no tenen en compte que gràcies als funcionaris “funciona” (i valgui la redundància) un país o una comunitat autònoms. Què faria un país sense metges? O sense professors? O sense policia? Fins i tot sense els tècnics i administratius que s’encarreguen de fer tota mena de tràmits necessaris?

Abaixar els sou dels empleats és, des de el meu punt de vista, la solució dels incompetents, d’aquells que no s’atreveixen a prendre unes altres i opten pel més fàcil. Sempre he posat un exemple: Us imagineu que una família per arribar a final de mes retalli l’assignació dels fills, mentre el pare segueix anant cada dia al bar a fer el “carajillo” o la cervesa?

Però és que a sobre, els nostres governants demostren que són uns hipòcrites. Aprofiten l’avinentesa  de els retallades salarials, per a retallar també “privilegis”. Sí, hi ho poso així, entre comentes, perquè una cosa ha de quedar clara, aquests “privilegis” que tenim els funcionaris en forma de dies d’assumptes propis”, ve d’una vegada en l què el govern central no va poder atendre les exigències dels seus treballadors i en lloc d’augmentar-los els sou, a canvi, va decidir donar-los dies de festa. Aquests dies es diuen, vulgarment “moscosos”, per que va ser Javier Moscoso, el Ministre de la Presidència l’encarregat d’aquelles negociacions amb els sindicats. Reduir dies no ajuda per a res a reduir el dèficit públic, simplement es tracta de retallar drets laborals dels funcionaris i punt i final!   

Y ara mireu al BOE del 23-11-2011 les subvencions a les fundacions dels partits. 

BYE, BYE, BOI, BOI

Dimarts el conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz va tornar a llançar un globus sonda. Aquest cop va parlar de l’obligatorietat de contractar mútues privades de Salut per aquells treballadors que “guanyin més”. El problema sempre ve quan s’han de fixar els límits: a partir de quan? No ho va dir.
Però el senyor conseller sap que Catalunya no té competències per a decidir coses així, per tant, la seva proposta, era més un suggeriment per al nou govern del PP quan aquest comenci a governar que una altra cosa.
A Espanya d’experiències amb mutualitats ja n’hi ha. Fa anys, quan tots els funcionaris eren l’Estat, cotitzaven la Mutualitat General de Funcionaris de l’Estat (MUFACE) Una vegada traspassades les funcions a les CC.AA., els seus funcionaris van passar a cotitzar al règim general de la Seguretat Social. Totes són estatals i són o han estat obligatòries per als funcionaris del seu àmbit.  

A part de MUFACE, també està la ISFAS (per a les Forces Armades) i en altre temps n’hi havia més com la MUNPAL (que era la dels funcionaris de l’administració local) També era freqüent trobar-te amb mutualitats agràries que cobrien les contingències dels pagesos i d’altres sectors com el comerç i la indústria.

Evidentment, a part d’aquestes n’existeixen moltes més de privades i no obligatòries. Hi ha qui, voluntàriament i per tenir una millor cobertura sanitària, decideix pagar una quota a alguna d’aquestes mútues. Algunes d’aquestes tenen, fins i tot, hospitals i d’altres centres sanitaris, alguns d’alt “estandig”.
De portar-se a terme el desig del conseller de Salut català, el que passarà és crear encara més diferències socials entre els rics i el pobres. Ara els rics-rics l la classe alta, ja els tenen aquests tipus de privilegis (o és que pot anar tothom al hospital Universitari navarrès o a la Tecnon o la Quirón de Barcelona?), però a partir de la nova situació s’incorporarien a aquesta situació de “privilegi” les classes mitjanes altes i quedaria la sanitat pública per a la resta.  
El mateix passa amb l’educació. Per tant, polítiques de dretes per afavorir els seus empresaris, però també a les classes socials benestants del nostre país.
Crisi? Per a qui? 
Ah! I el govern ho desmenteix!! 

ELS COLORS DE LA TARDOR IX