ELS DE CONVERGÈNCIA ENS VOLEN SEGUIR ENGANYANT

El passat cap de setmana es va fer el congrés de CDC, el qual es va clausurar de la millor manera possible: Jordi Pujol president fundador, Arturo Mas president i Oriol Pujol, “l’hereuet”, secretari general, o sigui, qui, a partir d’ara,  remenarà les cireres dintre del partit.
Com què per demanar que no quedi, fins i tot van arribar a demanar el mateix estatus per a Catalunya que el que té Espanya respecte a Europa (el que jo vinc defensant des de fa més de 25 anys) D’això,  ells, en diu “sobiranisme” i no ”independentisme”. També volen reclamar una Hisenda pròpia que recapti tots els impostos dels catalans.
El nou president va dir que calia anar cap a Ítaca, la mítica i llegendària illa grega. Ahir pel matí a Catalunya Radio van fet mofa d’això i han dit, a veure si me’n recordo: 
 
Si la independència és Ítaca, el pacte fiscal, és Mallorca?  
En els temps que corren, és recomanable anar cap a una illa grega?
S’ha llegit Mas la lletra de Ítaca?: “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades...".
 
Convergència ja fa molts d’anys que va variant el seu discurs depenent de cada situació. Des de la “signatura de Mas davant notari de que no pactaria amb el PP”, a demanar als diferents afiliats d’altres formacions polítiques que s’integressin a la “Casa Gran del Catalanisme”. Tot s’hi val per aconseguir vots que els permetin governar. Hi ha una dita popular que diu així: “Aigua per a les meves patates”. Aquesta dita és perfectament aplicable a CDC.
L’estructura política del CiU està estretament lligada a un líder. Si abans ho era Jordi Pujol, ara (fins i tot des de molt abans del congrés) ho és Arturo Mas, encara que Pujol (pare) encara “pintava” molt dintre de l’estructura i més d’una vegada els hi treia les castanyes del foc. Ara ja sé l’ha arraconat definitivament. A partir d’aquest congrés, quan Jordi Pujol expressi una opinió ja ho farà a “títol personal” i mai com òrgan jeràrquic del partit. Dit d’una altra manera: “T’acaben de jubilar, Jordi!”. Bé, això al menys és la pretensió d’en Mas. Dos “Pujols” que el controlin, sembla que en són massa. Però sabent la forma de ser el Pujol pare, serà difícil que ho puguin aconseguir. Potser, a partir d’ara Jordi Pujol acabarà parlant per la boca de l’Oriol. Ja es veurà.

Amb els conclusions del congrés CDC pretén tornar a motivar les seus bases i renovar-los la il·lusió en el seu projecte... I quin és el seu projecte? Seguir governant Catalunya per a acaparar el màxim poder possible i convertir a la majoria dels seus en “polítics professionals” que controlin el poble, a la vegada que "mangonejen" els que els hi doni la gana (fa poc més d'un any que tornen a governar i ja s'ha destapat el primer escàndol) Un bon exemple el tenim a la ciutat d’Amposta, on el pujolisme (que és la doctrina de Convergència), es ve aplicant com a cap altre lloc, fins i tot, millor que a la pròpia Catalunya quan han governat.  

Em podria arribar a creure els convergents si veies en ells una coherència amb la seva política i si els seus càrrecs fossin més humils del que són amb el ciutadà del carrer. Però com això no passa, a mi no m’enganyaran... Potser a tu, sí.  

 

DES DEL "MIG" AMBIENT DE GODALL V

AVUI US PROPOSO UN JOC...

Quants de vehicles veieu en situació irregular?
El Nissan fosc està aparcat a la mateixa cantonada i, a sobre, el carrer és de direcció esquerra a dreta. Per tant, la furgoneta Citroën, que està en doble fila, també està mal aparcada (de tots tres, la que està pitjor)
Però l'altra furgoneta, la "d'Auto-recanvis Simó", també, ja que la botiga de recanvis porta tancada diversos mesos i sembla que es van oblidar de la furgoneta... O potser no tinguin un lloc millor on deixar-la.

CATALUNYA, PAÍS DE VICI I PERVERSIÓ

Com si fos Mr Marsall, el magnat del joc dels Estats Units Sheldon Adelson. va arribar a Catalunya oferint la possibilitat de muntar un macro complex lúdic on es crearien milers de llocs de treball directes i molts més d’indirectes.

A canvi demanava molt poca cosa: només uns bons terrenys i canviar diverses lleis, com la fiscal, la laboral, la anti-tabac. El magnat demanava un tracte fiscal diferent per a les empreses del joc que s’hi instal·lessin, més flexibilitat a l’hora de contractar i acomiadar treballadors i, finalment que es permetés fumar dintre dels locals.

Arturo Mas, el President de la Generalitat, té coll avall que Madrid té més possibilitats de que s’acabi instal·lant allí que no a Catalunya (o no, ja es veurà), bé sigui al Prat de Llobregat o a Viladecans. Mentre, els altres partits estan entre indecisos i expectants. Fins i tot dintre dels mateixos partits hi podrem trobar opinions contraposades. Per exemple, mentre la direcció nacional del PSC s’hi mostra, en principi d’acord, l’agrupació de Barcelona amb Carles Solà al cap davant, s’hi oposen.

Davant de situacions com aquesta el plantejament es clar: què és preferible, la creació de llocs de treball o establir un precedent de condescendència i permissibilitat? La solució a la qüestió més difícil... O potser no tant. Si els llocs de treball són precaris i mal pagats, tal vegada  és preferible, des del meu punt de vista, que no es creïn llocs de treball. Però segurament que si sé li pregunta a un aturat amb perspectives de poder ser contractat, opinarà tot el contrari.

Per altra banda, al poble veí de Rasquera (forma part del nostre territori de les Terres de l’Ebre) s’estan fent tots el passos necessaris destinats a que s’instal·li una gran plantació de marihuana que també crearia llocs de treball (molts menys, evidentment) i que aportaria a les arques municipals un bon grapat d’euros que, no cal ni dir-ho, serien com a “aigua de maig”.        

Fins ara, el petit poble de Rasquera, era conegut pels seus pastissets, un dolç típic de les nostres terres i, mai havia generat l’expectació d’aquests darrers dies. Mitjans informatius de tota Espanya van enviar-hi reporters per a cobrir la notícia.

Una vegada aprovat per majoria la concessió del permís per a instal·lar-se al poble , ara el dubte està en la legalitat del projecte. La fiscalia de Tarragona ja ha dit que obrirà una investigació i des dels departaments competents de la Generalitat es mostren cautelosos quan se’ls hi pregunta pel tema.

En canvi, l’alcalde ho té molt clar, ja que es tracta de marihuana per a ús particular i terapèutic. La propietat de les plantes seria d’una associació de fumadors de cànnabis de Barcelona, però imagino que deuen d’acceptar socis de tot arreu.

Lamentablement, per aquests dos projectes (o pot ser ni això), es pot arribar a pensar que Catalunya és un país de vici i perversió en lloc de ser coneguts, com fins ara per altres coses com el Barça o Gaudí.

Temps al temps per a veure quin futur ens esdevindrà. Al menys, sembla, que hi ha d’altres sortides a les habituals i clàssiques com és, per exemple, muntar un bar. 

Per a compensar-ho, l'alcalde de Barcelona Xavier Trias vol treure del carrer a les prostitutes i endurir les multes als usuaris. Això només faria amagar el problema. La prostitució es coneix com "l'ofici més antic del món", per tant, si ha durat tants segles, resulta impossible eradicar-lo. Com diu mon fill, el que s'hauria de fer és legalitzar tant el consum del cànnabis (ell va més lluny i demana el de totes les drogues) com la prostitució. Avantatge: acabar amb les màfies, més controls sanitaris, més ocupació, més cotitzacions a la S.S., etc.