Aquest any vaig anar a la fira un parell de dies, diumenge per la tarda i dimarts matí i tarda. La sensació que em vaig emportar va ser força bona. L’èxit de públic està assegurat abans de començar, sempre que el temps acompanyi. Possiblement, pel que vaig escoltar i per les sensacions que varem tenir, les vendes van ser menors que anys anteriors, quan hi havia més “l’alegria” per comprar.
La majoria dels expositors repeteixen any rere anys. En alguns casos, quan canvien d’ubicació,fins i tot te’n adones. No és el més normal. L’habitual és que els artesans ocupin els mateix lloc que han anat ocupant les edicions precedents.
El que costa més és veure les novetats que solen introduir els artistes. Segurament que la majoria portaran alguna peça fabricada especialment per a l’ocasió, a part de repetir amb les més venudes dels anys anteriors. Aquest any hi ha hagut una sorpresa molt agradable. Un artesà de Madrid portava unes peses que semblaven fetes de fusta i paper. Imitaven escriptoris amb pergamins i altres objectes i n’hi havia de sobre taula i murals. Amb aquesta crítica, no és d’estranyar que aquest mateix artista s’emportés el primer premi de la III edició del concurs de ceràmica. No obstant això, la seva obra no estava a l’abast de tothom, ja que, sense dubtar ni per un moment que ho valgués, pagar quantitats al voltant de 800 o 1.000 euros, sembla un poc excessiu.
Més enllà de totes aquestes valoracions, hi ha un parell de notes negatives que, potser per a la majoria del públic poden passar desapercebudes, però no per aquells que son fills del poble i que solem visitar la fira cada any. M’estic referint a la polèmica que hi va haver l’any passat entre el Cadup, l’associació que organitza la fira i el terrisser local.
No conec en profunditat l’arrel de tot
l’enrenou, però vist des de fora, em sembla que el tracte que sé li ha
dispensat als Cortiella (que aquest és el cognom de la darrera família
quan han mantingut la tradició al poble) ha estat exquisit. Sempre han
gaudit d’un lloc preferent al centre del recinte firal, davant de la plaça
del mercat, allí on s’ubiquen els estands de la comunitat autònoma convidada.
L’èxit global de la fira, també repercuteix
de forma directa i positiva amb la promoció del taller. El poble de la
Galera, ara, és conegut per la fira i per la seva tradició terrissera i,
molta gent, gràcies a aquests fets, l’ubiquen perfectament al mapa.
Ahir, en passar per davant de l’obrador, la darrera casa del poble segons sé surt cap al Sud, s’hi podia veure al carrer algunes de les peses que s’elaboren com a reclam per als visitants. Em va fer pena. El lloc dels Cortiella ha d’estar a la fira venent els seus productes i mostrant les seves habilitats amb el torn (que també estava parat)
Per tant, com a conclusió, demanaria que, per al bé de la fira i, m’atreviria a dir, fins i tot per a la seva continuïtat, des dues parts haurien de ser capaces de salvar les diferències existents i tornar a la normalitat i a la bona sintonia que no s’hauria d’haver perdut mai.
