dilluns, 7 de maig del 2012

HOLLANDE, GUANYA; MERKEL, PERD


No crec que avui hi hagi cap noticia que eclipsi el resultat de les eleccions franceses i la victòria del socialista François Hollande. Per mol que anit ja es sabés el resultat, els mitjans de comunicació d’avui han obert edicions i l’han portat a la portada com a notícia destacada.
De moment es parla de canvi de rumb i d’il·lusió. Les esperances de que les polítiques econòmiques facin un gir amb la possibilitat de que sortir de la crisi estan dipositades amb l’elegit President de França.
17 anys feia que un socialista no arribava a la presidència del país veí (i, evidentment, no estic parlant d’Espanya, sinó dels del Nord) Des de François Miterrand, el carismàtic i indiscutible líder dels socialistes francesos, s’han alternat presidents de la dreta: Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy.
Aquest darrer, que optava a la reelecció, ha estat el perdedor. Però per a mi, la gran perdedora ha estat la primera ministra alemanya Angela Merkel que és la que ha imposat les polítiques d’austeritat per a contenir el dèficit públic que des de fa uns anys s’estan aplicant a l’Europa de l’Euro. El paper de Sarkozy, com ho diria, crec que era de mera comparsa i segui, sense protestar, les ordes de l’alemanya. Però entre els dos països més poderosos de l’Europa de l’Euro (o dic així perquè la Gran Bretanya va per lliure) marcaven el pas i el camí a seguir. Per això es va inventar un nom: Merkozy”.  
Canviarà a partir d’ara? Encara que des d’ahir ja eren molts els qui parlaven de “Merkollande”, espero que pel bé del futur d’Europa no sogui així.    

PEP, MESSI... I D’ALTRES




Es diu, es comenta, diuen què... Les relacions entre Messi i Pep no eren del tot bones. Sembla ser que l’estrella argentina va qüestionar al seu entrenador en alguna de les darreres alineacions. Serà veritat o no?
Pel que vaig veure ahir, sembla ser que sí. Messi només va felicitar a Pep en el seu 4t gol, mentre que l’entrenador, pràcticament no els va celebrar. He dit pràcticament? Rectifico, no els va celebrar i punt. Algú podria dir. “Però al quart es van donar una bona abraçada”. Efectivament, però perquè no ho va fer al primer, o al segon o al tercer... O és que Messi sabia que en faria quatre i va pensar que ja és felicitarien mútuament en el darrer dels gols? Una mica estrany. Potser si que fa falta una mica d’aire fresc al vestidor del Barça. En menys de 24 hores hi ha he sentit dos comentaris sobre l’oportunitat de la marxa de Guardiola, encara que l’anàlisi el fan en un sentit diferent. Ahir mon fill gran mentre dinaven i avui un exjugador mentre passejava a la gossa, opinen que ara que el Barça està en hores baixes, la marxa de Guardiola no és oportuna i, més que mai, hauria hagut de renovar per mirar d’endreçar la situació.
Mentre Messi a la seva. Amb els 4 gols que va marcar ahir, ja supera en cinc a Cristiano Ronaldo que només en va fer un. Em sembla molt difícil que Cristiano en el darrer partit en pugui fer cinc i, al menys igualar a l’argentí, si aquest no marca. Quasi tota la lliga el portuguès per davant de Messi i a l’hora de la veritat, suposadament, quedarà segon. L’ego del portuguès quedarà tocat de mort.
Ser o no ser el pitxitxi de la lliga és una cosa menor. L’important és guanyar el títol col·lectiu, és ser camions, la resta són mèrits menors. Ho vaig dir l’any passat quan el màxim golejador va ser Ronaldo i ho dic ara. Vull ser coherent.
Messi aquest anys superarà tots els records. Fins ara porta 50 gols a la lliga, quasi la meitat de tots els que ha fet el Barça (112) i ha superat en escreix els que va fer el jugador del Madrid la temporada passada (40)
A més ha batut els següents rècords: ser el màxim golejador de la lliga en una temporada d’Europa i el món i el màxim golejador sumant totes les competicions.
I això que quan va començar a jugar no era un golejador...

RUPIT VIII











diumenge, 6 de maig del 2012

S’HA ACABAT!



Fa algunes setmanes, el regidor de Governació i Mercat Municipal d’Amposta, en una entrevista a una televisió comarcal, va dir que “aquest any les festes majors acabarien en divendres -2 dies menys- i que també hi hauria menys dies de bous”.
Tradicionalment, als ciutadans d’Amposta ens ha agradat la festa. Imagino que això va amb els nostre caràcter de catalans del Sud, segurament molt més propers als pobles del Nord de Castelló que el que arribem a pensem.  
Reduir el número de dies de les festes majors no es cap novetat. Darrerament hi ha hagut altres ciutats i pobles del nostre territori que, degut a la crisi econòmica, han retallat dies i actes de la seva programació, entre ells Tortosa (la ciutat maleïda per molts ampostins)
Però si la retallada en el nombre de dies i bous és una novetat, no ho és la retallada de qualitat (en general) de la nostra festa major. De fet ja fa molts d’anys que ho vinc denunciant que, any rere any, els espectacles que es programen durant la setmana gran han anat perdent interès. Qui no recorda les programacions del ball? I els concerts que s’hi feien? I les obres de teatre? (Per cert, aprofito per a recordar que s’ha tret de la programació la temporada de teatre que s’organitzava la Regidoria de Cultura i que es feia des de l’hivern fins a finals de la primavera)
Però el que si és tota una novetat és la reducció dels actes taurins. Tradicionalment a Amposta, una vegada acabades les festes majors, s’han programat 2 i fins a 3 dies més de bous. Durant les festes ha estat costum fer bous pràcticament tots els dies (de plaça, de carrer, capllaçats, embolats –aquests darrers han tingut un auge espectacular els darrers anys-) tret del dia de la patrona (15 d’agost) i les nit del concert de bandes (la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica) i la del concurs de vestits de paper, la resta dels dies sempre s’han fet actes taurins. El motiu de perquè no se’n fan els deis esmentats és perquè així s’asseguren una major assistència de públic als altres actes.
A la nostra ciutat els lobbies taurins, representats per les diferents penyes existents, han jugat un paper fonamental a l’hora d’aconseguir més espectacles de bous. Des de l’Ajuntament sempre s’ha dit que els bous són un espectacle barat, ja que el cost del mateix ve sufragat per les penyes. Llavors, per què aquest any s’ha decidit reduir-ne el número? La resposta és molt clara: perquè les responsables municipals sempre han silenciat els cost real (assegurança, seguretat) què va a càrrec del consistori i que per tant, paguem tots els ciutadans d’Amposta, anéssim o no als bous; tant dóna.       
CiU, al govern d’Amposta des de fa 3 dècades, ha sabut rendibilitzar bé aquesta comunió existent entre l’equip de govern municipal i els boveros. Normalment sempre s’ha acabat accedint a totes aquelles peticions que se’ls hi ha fet des de les penyes. Així, s’asseguren un bon grapat de vots per a quan arriben les municipals. I les penyes, conscients d’això, sempre han exigit molt més del que se’ls hi donava en un principi.
No voldria acabar un article sense explicar una anècdota que va passar a Amposta l’any 1986 i que va tenir com a protagonistes, precisament, a un grup d’aficionats als bous. Era el darrer dia de festes majors que, com era costum fins l’any passat, sempre s’hi feia el tradicional cosso iris amb un gran èxit de públic. Aquell any l’acte es va retardar considerablement. La majoria de gent ja estava neguitosa i no s’explicava els motius de la demora, aparentment, injustificada. Però tot tenia una explicació- Resulta ser que un grup d’aficionats als bous es van seure al terra davant de la capçalera de la desfilada, impedint-los sortir. Al cap d’una bona estona, un dels presents (i futur regidor de CiU), va donar l’ordre d’aixecar-se: “Ja està bé, ja em aconseguit el nostre propòsit” –els hi va dir a la resta-. A les eleccions municipals  del 1987, CiU va guanyar les eleccions, impedint així que els socialista Josep Maria Simó pogués ser alcalde per segona vegada.